Passa al contingut principal

El P. Antoni Vallespir, MSSCC: res de res!

Dimarts i tretze. Tot d'una que arrib a ca nostra, després d'haver assistit al funeral celebrat a l'església de La Real, en record del P. Antoni Vallespir i Llompart, MSSCC, em pos a escriure dues retxes al bon amic, també missioner dels Sagrats Cors, el P. Josep Amengual i Batle, que hi ha dit les darreres paraules, abans de donar el condol als familiars:

«Ja era hora, Pep, que qualcú digués públicament el que tu has dit a La Real. Si jo en tenia el text, l'escamparia a tots vuit vents del món! En Toni condemnat, sense cap sentència ferma! I la família seva també! Salut i coratge! Una abraçada.»

L'endemà de la feta, dimecres 14, de bon matí me'n vaig correntsos a comprar dos diaris locals, per tal de veure què s'hi publica sobre el funeral esmentat. Al «Diario de Mallorca», per molt que l'he fullejat, no som estat capaç de trobar-hi cap referència directa a la celebració religiosa realitzada ahir capvespre a l'església de La Real, plena a vessar, com mai jo no l'havia vista.


Al diari «Última Hora», hi veig dedicada la meitat de la pàgina 21 a la secció local. Acompanyant el titular, s'hi llegeix que «El padre Amengual apela a la presunción de inocencia y señala que Vallespir negó los abusos incluso en el hospital».

Record que, durant la seva intervenció des del presbiteri, el P. Amengual repetí per dues vegades allò que li havia dit el P. Vallespir des del llit de mort estant: «De tot quant s'ha dit, res de res! Quan els infants s'enyoraven de ca seva, jo els donava una besada i els feia una carícia, però res més. Res de res!»

També record que, a títol personal, el P. Amengual feu una apel·lació enèrgica a la presumpció d'innocència. Assenyalà clarament que el P. Vallespir «mai no ha estat condemnat en ferm» i que el Vaticà, tot i el temps transcorregut, encara no ha ratificat la sentència del Tribunal Eclesiàstic de Mallorca que el va declarar culpable de pederàstia i li va prohibir exercir el sacerdoci en públic...

Com ja he escrit al meu blog fa pocs dies, davant la notícia de la partida definitiva del P. Antoni Vallespir, MSSCC, del seu retorn cap a casa, em vull quedar amb això que duc ben gravat dins el cap i dins el cor. 

Són les paraules que em diu un bon dia el P. Antoni Vallespir, quan roman allotjat en una cambra del mateix recinte clínic de l'hospital Joan March: 

«Amic Cil, et puc assegurar que, de mi, han dit i escrit moltes coses que no són veres...!»

Que descansi en pau, «amb tot el seu boliquet a les mans», qui, sobretot els darrers anys, ha hagut de navegar enmig d'una mar tan alçurada...


Que la seva família, sobretot el seu germà Joan i la seva germana Victòria, puguin trobar la pau interior que necessiten per fer front a una situació tan lamentable.

I que tots plegats aprenguem a fer-nos nostra la sentència evangèlica de Jesús, segons Mateu 7,1-2:
«No jutgeu, i no sereu jutjats. Perquè tal com jutgeu sereu jutjats, i tal com mesureu sereu mesurats.»

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall