SABAL

Dels tres rectors que he tengut, sent-ne jo vicari, amb els quals he treballat en tres parròquies de Ciutat (Sant Nicolau, Santa Catalina Thomàs i l’Encarnació), ja només me’n queda un, de viu, en aquest món de misèries nostres. M’acaben de comunicar la defunció de qui fou el meu primer rector, a la parròquia de Sant Nicolau, mossèn Pau Oliver Ferrer . Que en pau descansi, i de Déu gaudesqui per a sempre! Li estic ben agraït. Per tot quant féu, a l’hora d’introduir-me, de la manera millor possible, dins aquell món eclesiàstic i clerical de finals dels anys seixanta del segle passat. Època post-conciliar, la del Vaticà II. Haguérem de trencar-hi molts motlles. Introduir-hi moltes reformes. Iniciar-hi molts camins nous. Recent sortit del Seminari, jo no en tenia ni la més mínima idea, d’allò amb què m’hi havia de topar: més de mitja dotzena de clergues majors en una sola església parroquial, avesats a fer les coses així com sempre s’havien fet, des del concili de Trento! Entossudits a co...

L’església parroquial de sant Nicolau, una de les cinc més antigues de Palma (1302), estava i està situada a un dels llocs més cèntrics de Ciutat. Ben enmig de carrers farcits d’establiments comercials, pastisseries de renom, galeries d’art, bars i restaurants o antigues cases de famílies nobles. Actualment està encomanada a la Prelatura de l’Opus Dei , impulsada i fundada per sant Josemaría Escrivá de Balaguer . Però l’any 1968 del segle passat, n’era rector mossèn Pau Oliver Ferrer . I jo m’hi exercia com un dels vicaris. Una mitja dotzena de capellans diocesans ens encarregàvem de les tasques parroquials diverses: tenien molt de tradicionals i romanien fortament marcades pels costums que hi havien introduït les famílies més riques de la noblesa palmesana Des dels inicis del segle XIV no havien estat poques les famílies riques que havien contribuït a aixecar-la, reconstruir-la, restaurar-la, mantenir-la, ornar-la... dirigir-la, etc. Això tenia molt de pes a l’hora d’envesti...

El record que mantenc viu de mossèn Pau Oliver Ferrer , el meu primer rector, a la parròquia de sant Nicolau, a Ciutat, on l’any 1968, recent sortit del Seminari,  vaig rebre la meva primera destinació com a vicari, no pot deixar de ser més que agradós i força enriquidor. Cinquanta-tres anys després! M’hi vaig trobar molt a gust, amb una tan bona persona com ell. Aquell rector provenia d’una de les famílies cristianes de gran renom al centre de Palma. La seva casa pairal estava situada al carrer de Sans, entre les esglésies de santa Eulàlia i sant Francesc. El seu tarannà s’adeia bastant amb el de les famílies més benestants que s’acostaven amb més freqüència a la parròquia de sant Nicolau. Jo provenia d’una de les famílies cristianes més modestes de Ciutat. Tots sis membres vivíem en una «vivenda protegida» del grup Juníper Serra , situada a la barriada perifèrica palmesana denominada «El Molinar de Levante» . Just davant la fàbrica de gas i electricitat, quan amollava fumer...

Amb motiu de la comunicació que em feren arribar, des de l’ Associació Cultural Amics del Seminari de Mallorca , sobre la celebració del 70è aniversari de l’ordenació sacerdotal de Pau Oliver Ferrer , amb una Eucaristia a la parròquia de sant Miquel de Palma, a les 19:h de dia 15 de juliol, se m’ocorregué de fer-ne una ampliació més extensa d’aquest escrit meu. En record del bon amic, «el meu primer rector», i amb agraïment a tot quant va fer per mi, quan em pertocà de fer les meves primeres passes dins el món dels eclesiàstics mallorquins l’any 1968. Record perfectament que el primer dels nomenaments eclesiàstics com a capellà novell no va torbar gaire a sortir del Bisbat de Mallorca i arribar a les meves mans, just quatre dies després d'haver rebut l'ordenació sacerdotal. Aleshores jo no li donava gaire importància als papers i documents oficials. Tot i així, me'ls guardava i arxivava. Cosa que avui em permet d’afirmar que fou dia 20 de juny de l’any 1968, que el ...

A partir del primer d’agost de 1968, vaig començar a treballar com a vicari, amb el rector de la parròquia, mossèn Pau Oliver , amb l’altre vicari, mossèn Pere Llabrés Martorell , i amb un grapat d'altres preveres més ancians, com mossèn Bartomeu Ferrer , mossèn Josep Clar , mossèn Jaume Bisellach o el capellà castrense mossèn Joan Company .  Aleshores, per capellans no estàvem! A una sola parròquia del «Pentàgon» ens arreplegàvem permanentment set eclesiàstics. A més d'altres que queien per allà, amb motiu d'algun funeral o d'alguna festa litúrgica singularment important.       L'expressió, el «Pentàgon» , feia referència al conjunt de les cinc parròquies més cèntriques i més antigues de Palma: Santa Eulàlia, Sant Miquel, Sant Jaume, Santa Creu i Sant Nicolau. Aquestes cinc parròquies constituïen allò que en deien «pentàgon» ! El de Canamunt (les dues primeres) i el de Canavall (les tres restants). M’encomanaren, sobretot, de continuar la mateixa tas...