SABAL

Pel que es veu, sembla que els bisbes espanyols van per un altre camí, distint al del papa Francesc: "Nuevo Viernes de Misericordia: el Papa visita a un grupo de sacerdotes secularizados" Francisco ha dado un tono muy distinto al Viernes de Misericordia de noviembre. En lugar de visitar a personas excluidas por la sociedad, se ha fijado esta vez en otras que viven una situación de «malestar espiritual»: antiguos párrocos, cuya decisión de abandonar el sacerdote a menudo no comprendieron ni la Iglesia ni sus familias Nuevo Viernes de la Misericordia del Papa, probablemente el último del Año Santo. Tras recibir unas 6.000 personas sin techo, Francisco se dirigió a Ponte di Nona, un barrio en la periferia de Roma, donde visitó a 7 familias formadas por jóvenes que a lo largo de los últimos años han dejado el sacerdocio. Según explicó Radio Vaticano, «el Santo Padre ha querido ofrecer un signo de cercanía y afecto a estos jóvenes que han cumplido una elección a m...

M'agrada aquesta reflexió de Leonardo Boff que m'acaba d'arribar, sobre el bisbe de Roma... El Papa que paga sus cuentas 2013-03-25 Lo que convence a las personas no son las prédicas sino las prácticas. Las ideas pueden iluminar, pero los ejemplos son los que atraen y nos ponen en marcha. Los ejemplos los entiende todo el mundo. Muchas explicaciones confunden más que aclaran. Las prácticas hablan por sí solas. Lo que ha marcado al nuevo Papa Francisco, ese «que viene del fin del mundo», es decir, fuera de los marcos europeos tan cargados de tradiciones, palacios, espectáculos principescos y disputas internas de poder, son gestos simples, populares, obvios para quien da valor al buen sentido común de la vida. Él está rompiendo los protocolos y mostrando que el poder es siempre una máscara y un teatro, como bien puntualizó el sociólogo Peter Berger, aunque se trate de un poder pretendidamente de origen divino. El Papa Francisco simplemente obedece al mandato de Je...

Després d'algunes gestions realitzades, he aconseguit de parlar, per telèfon, amb el company capellà expulsat del clergat mallorquí, Pere Barceló Rigo . M'hi he presentat, li he ofert el meu suport personal, i el desig de compartir amigablement una situació tan difícil com la que deu estar patint, i l'he encoratjat a mantenir-se sempre fidel a la seva consciència d'home responsable... M'ha dit per pa i per sal, i m'ho ha reiterat una vegada i una altra, que està molt tranquil. Que certs titulars, que han aparegut a la premsa local com si fossin declaracions seves, no només no ho són, sinó que ni tan sols li han passat pel cap. Que fa comptes recórrer, com més aviat millor, davant del Tribunal Suprem de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, a Roma, la sentència que ha emès en primera instància el Tribunal Eclesiàstic de Mallorca . I que pensa seguir-ne els tràmits, com ha procurat fer sempre, amb grans dosis de discreció i poques manifestacions públiques...

M'hi sent tan identificat, que no puc deixar de recomanar la lectura atenta d'aquest escrit del teòleg suís eminent i autor prolífic, Hans Küng , professor de teologia ecumènica a la universitat de Tübingen. Deu ser el darrer teòleg en actiu dels que varen participar al Concili Vaticà II (juntament amb Joseph Ratzinger ) i, com a tal, es demana si no és possible que, als inicis del conclave, com va succeir als inicis del Concili, sorgeixi un grup de cardenals valents i agosarats que s'enfrontin amb els membres més inflexibles de la jerarquia catòlica i exigeixin un candidat disposat a aventurar-se a emprendre direccions noves. Seria l'inici d'una Primavera Vaticana ! Davant la proposta de celebrar un nou concili reformista, considera més encertada encara la celebració d'una assemblea representativa de bisbes, capellans i laics d'arreu del món catòlic! M'alegra veure que coincideix plenament amb plantejaments expressats recentment a la Roqueta! La cla...

Quan arribarem a saber amb exactitud el paper que tenen “els papers de WikiLeaks que Julian Assange va fer públics” sobre el Vaticà ? Som un dels qui pensen i creuen que, fins i tot el mateix papa Benet XVI hi ha fet al·lusió implícita, en venir a dir que es considera massa poc avesat i preparat per a fer front a la transparència que traspuen les noves tecnologies de la informació... La utilització més intensa del llatí a l'entorn papal, no en pot ser una darrera mostra? Benedictus XVI hodie munus eius abdicat, quod consilium apud Ecclesiam Catholicam insolitum, et pontificatum claudit ab scandalis sigillatum Sic ut iam improuiso quoque latine nuntiaret die XI excurso mense Februrario, papa Benedictus XVI maximae auctoritatis Ecclesiae Catholicae munus “uiribus eius noniam aptis” abdicat. Hora V postmeridiana in sedem aestiuam Castelgandolfo abiit et hora VIII uespertina pontificatus eius sedes uacua manebit. Deinde enim moueri incipiet apparatus ad conclaue quam celerrime celeb...

Sr. Director: Us suplic la publicació d'un desig del P. Haring, Mestre de Mestres de Teologia: Entre els papers perduts, he trobat aquest ramell perdut d'aquest gran teòleg, que diu: "Profecia del Pare Bernard Häring?: Que el Successor de Wojtyla i (i nosaltres afegim de Ratzinger) ha de reconèixer que serà notícia del tercer mil·lenni: Que els Cardenals de la Santa Església Romana es van reunir en conclave per elegir el nou Papa. El Papa haurà de continuar l'esperit del concili; per això, el Papa sortit del conclave va decidir anomenr-se Johan XXIV; i el seu primer acte com a Papa va ser escriure una carta a tots els homes, per informar-los que entre d’altres innovacions es proposa introduir immediatament a l'Església: 1. abolir els títols eclesiàstics, 2. cancel·lar la porpra cardenalícia 3. eliminar del cos diplomàtic de la Santa Seu 4. prohibir nomenar al Papa "Santedat", Cardenals "Eminence" i els bisbes de "Excel·lència...

Jo no m’en he assabentat fins les 2, just quan ha arribat la meva dona de la feina I m’ho ha dit. La primera emoció que he sentit ha estat d’una gran sorpresa, però de seguida s’hi ha afegit un sentiment d’esperança. Com una bona notícia, perquè n’he fet una lectura favorable. Em sembla un acte de coherència i responsabilitat. Jo, com la majoria supòs, sempre he pensat que un home de més de 80 anys no pot estar en condicions de dirigir l’Església Universal, ni per les mancances degudes a la salut ni per la manca de la capacitat necessària de prendre les decisions oportunes davant les noves situacions que tan sovint es presenten. Per això, estic content que el papa hagi donat aquesta passa. No obstant això, he de dir que m’ha envait un dubte: el que vengui, serà millor que el que se’n va? M’agradaria poder dir que confii que sí, però no n’estic gens segur. Quan mir els que l’han d’elegir i que poden ser elegits, no sent cap sentiment d’esperança. No els veig amb la força necessària...

Perquè un papa com Benet XVI abandoni el pontificat , em sembla que ha de ser ben grossa la que veu que se li cau al damunt! A la meva edat, crec estar en condicions de mirar-me amb certes dosis de relativitat tota quanta versió oficial vaticana se'n faci pública... Temps al temps... "Fratres carissimi, non solum propter tres canonizationes ad hoc Consistorium vos convocavi, sed etiam ut vobis decisionem magni momenti pro Ecclesiae vitae communicem. Conscientia mea iterum atque iterum coram Deo explorata ad cognitionem certam perveni vires meas ingravescente aetate non iam aptas esse ad munus Petrinum aeque administrandum. Bene conscius sum hoc munus secundum suam essentiam spiritualem non solum agendo et loquendo exsequi debere, sed non minus patiendo et orando. Attamen in mundo nostri temporis rapidis mutationibus subiecto et quaestionibus magni ponderis pro vita fidei perturbato ad navem Sancti Petri gubernandam et ad annuntiandum Evangelium etiam vigor quidam corpor...