SABAL

Des de Barcelona estant, un bon dia del mes de maig de 2025 el bon amic bugerró Andreu Obrador Siquier m’informa que l’ Ajuntament de Búger vol fer fill il·lustre mossèn Gaspar Aguiló Capó . Em sembla una notícia molt bona. Digna de ser recordada i tenguda en compte en molts d’àmbits, i per molts i molt diversos motius. A través de l’altre bon amic inquer que resideix a la vila bugerrona, Bernat Forteza , m’assabent que es tracta d’un homenatge que li vol retre el Ple de l’Ajuntament, presidit pel batle socialista Pere Torrens Escalas . El tenen programat per al dia de la festa de Sant Marçal , dilluns dia 30 de juny, després de la missa que celebren a les 20:15h. M’hi vull fer present aquest dia unes hores abans, amb ganes de deixar-n’hi constància audiovisual fefaent. Em sembla una jornada històrica. No solament per a la vila mallorquina de Búger. També per al conjunt de l’Església diocesana i, si m’ho permeteu, per a tota l’Església catòlica universal: que un capellà de 93 anys r...

Després que els bons amics Bernat Forteza , Bernat Vicens i Miquel Monroig organitzen una primera trobada a la vila mallorquina de Búger, el mes de febrer, sobre el papa Francesc i els canvis que ha operat dins l’Església catòlica, en public informacions que queden recollides en aquest blog meu . Pocs dies després sorgeix la idea de programar-ne una segona:  «No pensau que GENT CRISTIANA APORTA podria fer molt més per a Mallorca, per exemple, fer una recerca i unes propostes per trobar un nou bisbe (segons criteris evangèlics i no només de cúria vaticana) o votam per perllongar l'actual bisbe que ja té el temps exhaurtit...?» Ho planteja el bon amic Guillem Ramis Moneny. Trobant ressò en els organitzadors i participants en la primera, en convoquen la segona: per al dia 4 d’abril. És una trobada interessant, oberta a tothom que tengui ganes de dir-hi la seva i d'aportar-n'hi opinions, suggeriments, parers... al Teatre Parroquial de Búger. En aquesta segona ocasió, hi tra...

Transcorreguts més de 60 anys, encara romanen infrangibles els llaços d'una amistat perdurable , iniciada al Seminari diocesà de Mallorca, continuada fora d'aquelles parets durant nombroses dècades seguides, i mantenguda ferma i engrescadora fins avui dia, a cada indret o situació actual que viu cadascun dels prop de tres-cents estudiants d'aleshores... Suara mateix, em sent empès a  cantar i enregistrar pel meu compte, - quedi com quedi aquesta veu meva escardada, ja quasi octogenària -, la cançó que composaren l'any 1964 els bons amics i companys d'estudis eclesiàstics, Mariano Moragues i Andreu Obrador , amb el títol "Amics" .  Tots dos varen saber recollir admirablement i acompanyar musicalment les paraules evangèliques de Jn 15,13-15 . Abans d'esdevenir octogenari, m'entren ganes de dedicar-la a tots i a cadascun dels companys que s'hi passaren, ni que fossin només alguns mesos, en aquell edifici gran i esvelt de Son Gibert... en règim d’...

Diumenge, 26 de febrer d’enguany, via whatsapp el bon amic puigpunyentí Pere Barceló i Barceló , em comunica que li han publicat un llibre, «Recordant, recordant» , i que vol fer-ne arribar exemplars a algunes de les seves amistats més properes. Per això contacta amb mi, per veure si en tenc cap, d'adreça. Li dic que, d'adreces físiques no en tenc. Sí que dispòs del número de mòbil d'alguns. Tot i amb això, li dic que puc passar a recollir-los. M’hi oferesc, per anar-los a cercar i distribuir-los, fent-me present a la seva casa puigpunyentina, aprofitant el dia festiu de l’1 de març, Diada de les Illes Balears. En arribar-hi, em trob en primer lloc n’ Oriol , l’infant i nét que m’obre la barrera de la finca i em condueix fins a la cambra dels padrins, Pere i Néta . Me’ls hi trob tots dos, ben acomodats a les butaques respectives davant la foganya, en dia de neu i de fred a totes les contrades d’una Mallorca nevada: Tomir, Massanella, l’Ofre, Puig Major, Teix, Galatzó cober...

Ningú que conegui i hagi tractat de prop Domingo Mateu Conti no dubta que sigui un personatge singular. Basta repassar una mica detengudament les etapes de Seminari, per adonar-se’n... Un cop sortit a fora d’aquelles quatre parets, la seva vida transcorre per ambients tan diversos que resulta difícil copsar-ne tot l’abast, des que l’any 1966 el destinen com a vicari a la parròquia de Sóller, en temps del rector Joan Canals , «un home xapat a l’antiga». Aportacions informatives diverses, recollides amb posterioritat al que he anat publicant fins ara (1) (2) (3) , em donen per ampliar-ne encara més l’embalum dels detalls d’aquesta vida intensament fruïda. Pel que fa a la participació activa de Domingo Mateu en l’elaboració de revistes, he d’afegir que actualment forma part de l’equip de Redacció de la revista Amics del Seminari . I que, a més d’altres escrits com entrevistes i demés, és ell qui fa totes les editorials de cada número.  També hi aporta moltes i molt bones fotografi...

Gràcies a les informacions que em passa el bon amic palmesà Bernat Vicens Vich , arrib a saber més coses encara sobre la figura i l'obra excel·lent del nostre president Domingo Mateu Conti . Cosí bo del company d'estudis eclesiàstics bunyolí  Jaume Conti  i Borràs (1936-2018) , ex batle de Bunyola, qui s'exercí també entre d'altres càrrecs com a director del col·legi Pius XII de Ciutat, on vaig tenir la gran sort de treballar com a professor de Català per als alumnes de BUP i COU a finals de la dècada dels anys 70 del segle passat, Domingo Mateu Conti va ser membre d'aquella Cooperativa, pionera a l'àmbit educatiu de les Illes Balears.  També arrib a saber que els estius de 1971 i 1972 es va formant un equip de monitors per dur a terme les Colònies que es fan a Can Tàpera , subvencionades per Sa Nostra.  Dins d'aquell grup hi ha Domingo Mateu , Francisca Vidal , Bernat Vicens i d'altres caps joves, delitosos de tirar endavant amb una iniciativa nova,...

D'en Domingo Mateu, a través d’un altre bon amic, m’arriba aquest document que, segons em diu, al llarg dels anys se li ha convertit com en el seu evangeli, gràcies al fet que en Domingo li’l va passar dècades enrere... Gràcies a Domingo i aquest document, la seva vida ha trobat molts rajos de llum. Tot això li deu amb ell.  A mi, també m’agrada tant, que el reproduesc tot seguit. Es tracta de «Els Estatuts de l’Home» , de Thiago de Mello , traduït per Domingo Mateu l’any 1976, del brasiler al català: Article 1.-  Es fa saber que a partir d’ara, la veritat serà un valor, que a partir d’ara la vida serà un valor. Article 2.-  Es fa saber que tots els dies de la setmana, Inclosos els dimecres, més “dimecres de cendra”, tindran dret a convertir-se en diumenge “de matí” Article 3.-  Es fa saber que a partir d’aquest moment i haurà gira-sols a totes les finestres, i que els gira-sols tindran dret a créixer dins l’ombra, i que totes les finestres, tot el dia, han d’estar ...

Em vaig alegrar tant, dissabte, quan l’ Assemblea general de l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca , per unanimitat de tots els assistents, escollí Domingo Mateu Conti   com a president de l’entitat, que no em puc estat d’escriure’n uns mots, sortits de l’ànima... El meu primer record d’en Domingo Mateu es remunta a la dècada dels anys cinquanta del segle passat, quan compartírem, a més de taula i teulada, una estada perllongada durant més de 10 anys seguits al recinte acadèmic on realitzàrem estudis d’Humanitats, Filosofia i Teologia: el Seminari diocesà, edificat a la finca de Son Gibert, al barri palmesà del Viver. Grup de seminaristes de Sóller i de Bunyola Si me n’he de quedar amb una sola imatge, i me’n vénen al cap moltíssimes més, d’aquella època, seria la d’una instantània fotogràfica realitzada amb motiu d’una d’aquelles celebracions del Domund ( Domingo Mundial de la Propagación de la Fe ), al replà de l’escala del pati del Seminari Major. Amb una decorac...

En bon dia de la festa de Tots Sants de 2022, per casualitat pura, em top amb imatges i la veu del bon amic valldemossí Manuel Miró Pinya , amb qui vaig compartir estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, a la dècada dels anys cinquanta del segle passat. Quins temps aquells! Poc a veure amb els d’ara! Revisant les dades que figuren al Presbiterologi del Bisbat de Mallorca , m’adon que n’hi apareixen ben poquetes seves. Les imprescindibles per besllumar-hi que es tracta la mateixa persona: «En Manuel Miró neix a Muro el 30 de desembre de 1934. És ordenat prevere el 14 de març de 1959, (quan jo estic cursant el quart curs d’Humanitats, primer de la Secció Major). Participa en el Certamen amb el nº 666. Comença l’exercici del ministeri com Vicari de la parròquia de Valldemossa, de la qual l’any 1970 n’esdevé Rector. L’any 1973 deixa el ministeri», (mentre jo estic fent de missioner per terres del Burundi)...  D’aleshores ençà, hem coincidit circumstancialment en alguna tro...

  Seguint per la selva amazònica peruana, el bon amic Jaume Muntaner Rullan , el mes d’agost de 1966 passa per Iquitos, en vol de la companyia aèria peruana Faucett i amb companyia de Sebastià Arrom . És un dels indrets de la selva amazònica peruana que jo no conec. No hi he estat mai, tot i que n’he sentit a parlar moltíssim, per part d’altres companyes i companys de Mallorca que s’hi han atansat. En Jaume i els mallorquins empren el cotxe del bisbe de la diòcesi amazònica a l’hora de recórrer tota la ciutat. Visiten el barri de Betlem,  situat a la vorera del riu Amazones on transita un vaixell de guerra de la Marina Peruana. Es tracta del barri «més pobre i miserable d’Iquitos», segons anota en Jaume,. Durant mitja hora seguida, hi reben una barrumbada d’aigua que deixa tots els carrers semblants a un veritable riu.  S’endinsen en canoa pel riu Amazones, deixant darrere cases flotants característiques. Totes les cases són de fusta i fulles de palmera o plataners. S’h...