Passa al contingut principal

Al bon amic bunyolí Domingo Mateu Conti (4): aportacions informatives diverses

Ningú que conegui i hagi tractat de prop Domingo Mateu Conti no dubta que sigui un personatge singular. Basta repassar una mica detengudament les etapes de Seminari, per adonar-se’n...

Un cop sortit a fora d’aquelles quatre parets, la seva vida transcorre per ambients tan diversos que resulta difícil copsar-ne tot l’abast, des que l’any 1966 el destinen com a vicari a la parròquia de Sóller, en temps del rector Joan Canals, «un home xapat a l’antiga».

Aportacions informatives diverses, recollides amb posterioritat al que he anat publicant fins ara (1) (2) (3), em donen per ampliar-ne encara més l’embalum dels detalls d’aquesta vida intensament fruïda.

Pel que fa a la participació activa de Domingo Mateu en l’elaboració de revistes, he d’afegir que actualment forma part de l’equip de Redacció de la revista Amics del Seminari. I que, a més d’altres escrits com entrevistes i demés, és ell qui fa totes les editorials de cada número. 

També hi aporta moltes i molt bones fotografies. Com diria el bon amic Jaume Gual, és «un bon Fotògraf-Artista pel gust que té amb la fotografia». 

El bon amic mancorí també recorda que precisament una foto molt grossa, posada al front del portal d’entrada al que diuen el Parlament (en el Seminari), és feta d’en Domingo i recull un ramat d’ovelles que, segons li digué ell mateix, la va fer a la finca de s’Alqueria d’Avall de Bunyola (propietat de la família de Gabriel Cañellas).

També ens fa a saber que, quan es troba estudiant a Brussel·les, ha de venir a Mallorca per fer de capellà castrense. Li sent contar que rep un càstic, perquè quan celebra la missa en el cànon no diu mai el “Duce nostro Francisco” referit al Caudillo Franco. Fins i tot n’hi ha que diuen que l’amenacen d’enviar-lo a Cabrera. Diu la missa a l’església de l’Hospital Militar al carrer de Sant Miquel, que aleshores és la parròquia militar castrense. El vigilen molt per aquest tema durant la missa.

Allò que més em copsat l’atenció, emperò, és la reproducció, que ens fa arribar el bon amic Jaume Barceló, d’un escrit sobre Domingo Mateu publicat al setmanari Sóller un dissabte 30 d’agost de 1969. Aleshores jo estic a punt de deixar d’exercir-me com a vicari de la parròquia de Sant Nicolau, ja que una mesada després m’arribaria la destinació nova a Santa Catalina Thomàs.

La secció «De silla a silla», que signa R.A.E., hi reprodueix íntegrament en català una entrevista que fan a mossèn Domingo Mateu Conti. El contengut em resulta del tot sucós. S’hi veu el vicari de Sóller contestant amablement totes les preguntes que li formulen, abans de partir cap a Bèlgica. Volen que els digui on i per què se’n va, com també els estudis que hi ha de fer.

Emmarcat tot, molt ben encapçalat per una fotografia del rostre del president actual de l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca.

Segons el periodista, al vicari de Sóller mossèn Domingo Mateu, li ha arribat l’hora de partir. Com a amic benvolgut li volen dir «a reveure». 

- Aprofiten l’avinentesa per demanar-li on se’n va. 
Ell contesta i diu que se’n va a Brussel·les. 

- El periodista vol saber què hi va a fer, a Brussel·les.
Se n’hi va a estudiar.

Domingo ho explica molt bé: hi ha un centre d’estudis de formació religiosa que li diuen «Lumen vitae» (Llum de vida). La gent hi va a repensar formes noves de presentar l’Evangeli al món d’avui. No solament són capellans, també hi acudeixen religiosos, religioses i laics que treballen a àmbits pastorals.

Se n’hi va, sabent que hi arriba gent de tot el món, incloent-hi la que treballa a països de missió, i que aquell Institut vol que l’experiència de viure en un ambient internacional sigui part integrant de la formació que ofereix.

Les matèries d’estudi són complexes: els canvis culturals que s’operen dins el món contemporani. Això exigeix uns coneixements bàsics d’antropologia, psicologia, economia, política, etc. També hi entren els estudis de qüestions teològiques sobre les quals es recolza la renovació actual de l’Església; això comporta l’estudi dels fonaments teològics de l’evangelització, la catequesi, la pastoral litúrgica, bíblica, la moral renovada, etc.

- Volen saber quines són les motivacions que empenyen Domingo Mateu a prendre aquell camí nou, i si no en té prou amb la formació rebuda al Seminari durant tretze anys seguits.

Hi respon Domingo Mateu, dient-li que, en front d’un món que corre tan de pressa, no ha d’estranyar que la formació rebuda fins ara no sigui vàlida per a avui; com tampoc no serà definitiva la que pugui rebre d’ara endavant. Tanta rapidesa en els canvis radicals de la societat  obliga a haver de cercar urgentment camins nous que responguin a les exigències del món nostre, de la humanitat sencera.

- Insisteix el periodista a preguntar-li, a Domingo Mateu, si s’ho ha pensat bé, això d’anar a estudiar a Brussel·les. Li comenta que no fa ni tres anys que és a Sóller, que és ara quan comença a conèixer una mica això que duu entre mans, que es troba potser en el moment més eficaç de la seva actuació... Li demana si n’està ben segur, que sigui aquest el moment més oportú per deixar-n’hi la feina mig-embastada...

Domingo Mateu li respon de manera molt franca: mai no ha estat segur de si mateix ni de les seves decisions. Sospesades les circumstàncies actuals de Mallorca i de la parròquia de Sóller, tot i que sempre corre el risc d’equivocar-se, creu més convenient interrompre la seva actuació parroquial  i aprofitar aquella ocasió que pot ser única per aprofundir en la seva formació.

- Li demanen si tornarà a  Sóller.

Domingo Mateu no dubta gens ni mica a respondre que comença una ruta que no sap ben bé on el durà. Se’n va per dos anys. Dos anys d’estudis. Ho deixa tot en mans del Senyor.

És un curs que comença el 30 de setembre a Brussel·les. Ell se n’hi va una mesada abans, per dedicar-se a aprofundir en el coneixement i la pràctica del francès, l’idioma que l’Institut exigeix d’entendre’l, parlar-lo i escriure’l correctament.

Durant tot aquest temps, ha d’estar a Flers, Normandia, a la parròquia de l’abbé Michel Cuché, un capellà francès que els dos darrers estius s’ha fet present a sa Capelleta de Sóller, amb una colònia d’al·lotes...

En Domingo manifesta que se’n va a Brussel·les amb molta d’il·lusió, però que també li sap moltíssim de greu. A punt de partir, ha pogut descobrir la profunditat de les amistats solleriques, i conclou:

«Ni el temps, ni la distància, per llargs que siguin, podran rompre mai uns lligams que han arribat al fons mateix del cor... Tres anys d’estar a Sóller m’han fet més home i més sacerdot... Gràcies, i fins prest».

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall