Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Església

Vents de progrés a l’Església!

El bon amic inquer Bernat Forteza em fa molt de goig i em dóna una gran satisfacció, quan, a la vila mallorquina de Campanet estant, posa a les meves mans dos exemplars del DIARI DE BÚGER , número 7 (3a etapa), de juny de 2023, un número especial del Butlletí informatiu de la Delegació de Búger de l’Obra Cultural Balear . Es tracta d’un exemplar magnífic, de 20 pàgines reproduïdes a tot color i en blanc i negre, que, entre d’altres aportacions, n’inclouen una, de meva, que duu per títol «Els vents de progrés dins l’Església» . Efectivament, record d’haver-li’n lliurat l’original des de Palma el proppassat diumenge de la Festa de l’Àngel, dia 16 d’abril de 2023. M’alegra veure’n reproduït tot el contengut gairebé complet, barrejat amb el del bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull i Anglada , i amb l’entrevista primera a Joan Femenia , després d’haver estat suspès com a capellà de Búger. L’Editorial, molt recomanable de llegir atentament i pausada, expressa que aquest número especial vo...

L’església estancada i l’església del futur

Trob que sí, que ha valgut la pena escoltar tot quant ens ha amollat JOSÉ MARÍA CASTILLO (92 anys d’edat), capellà i ex jesuïta, no incardinat a cap diòcesi ni a cap congregació religiosa, doctor en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i professor emèrit de la Facultat de Teologia de Granada , «online», i mantenint un col·loqui posterior que ha resultat massa curt, sobre Pastoral i Església, Doctrina Social i Moral, sobre la societat, el món i la vida, en CONVERSES CRISTIANES , amb el títol «L’ESGLÉSIA ESTANCADA I L’ESGLÉSIA DEL FUTUR» . Amb uns pocs minuts de retard, pels petits problemes tècnics que solen acompanyar els inicis de trobades telemàtiques com aquesta, s’ha encetat una temàtica que, en quatre punts, ell mateix ha qualificat d’actual, apassionant i problemàtica alhora. Davant la presència en pantalla d'una cinquantena de participants 1. Ens ha parlat sobre quina és la situació actual de l’església : l’ha qualificada de crítica en aquests moments i que anir...

Campanya de suport a Anne Soupa, candidata a arquebisbe de Lió

Campanya de suport a l’enfocament d’Anne Soupa, candidata a arquebisbe de Lió  Convidam els catòlics, practicants o no, a recolzar la candidatura d’ Anne Soupa per a arquebisbe de Lió. També convidam aquelles persones que vulguin donar suport sense ser catòliques. Per fer-ho, signau la petició mitjançant el formulari, introduint el vostre cognom, nom, data de naixement i el vostre lloc de bateig si el coneixeu. Enviarem totes les signatures al papa Francesc per valorar la legítima candidatura de la senyora Soupa.  "Per què sol·licito per ser arquebisbe de Lió? Assenyalant que a l'any 2020, a l’Església catòlica, cap dona no dirigeix cap diòcesi, cap dona és capellà, cap dona és diaca, cap dona vota les decisions dels sínodes, Tenint en compte que aquesta exclusió de la meitat de la humanitat no només és contrària al missatge de Jesucrist, sinó que és perjudicial per a l'Església, així es manté en un interior propici per al maltractament, Tenint...

Girant la ullada cap a Lima, la capital del Perú

El dia anterior al Dimecres de Cendra 2019 , a punt d'iniciar-se el temps de Quaresma per als creients catòlics, m'arriba una notícia «eclesiàstica» que a primer cop d'ull m'alegra molt! Per venir d'on ve: del nou arquebisbe de Lima i primat del Perú, mons. Carlos Gustavo Castillo Mattasoglio . De qui no n'he sentit a parlar fins avui mateix... I, sobretot, per descobrir-ne el sorprenent contengut profund que traspua tot el missatge que transmet en bon primer dia. En recoman la lectura sencera : «a) La iglesia de Lima: iglesia pobre para los pobres  b) La iglesia de Lima: realización del sueño de una iglesia misionera  c) Una iglesia de Lima sinodal que acompaña el caminar de nuestro pueblo d) Una iglesia de Lima que contempla a su Señor e) Una iglesia de Lima que dinamiza la espiritualidad profunda de la religiosidad popular  f) Una iglesia de Lima signo de credibilidad  g) Una iglesia de Lima abierta a la sociedad civil, sus búsq...

Per una primavera vaticana!

M'hi sent tan identificat, que no puc deixar de recomanar la lectura atenta d'aquest escrit del teòleg suís eminent i autor prolífic, Hans Küng , professor de teologia ecumènica a la universitat de Tübingen. Deu ser el darrer teòleg en actiu dels que varen participar al Concili Vaticà II (juntament amb Joseph Ratzinger ) i, com a tal, es demana si no és possible que, als inicis del conclave, com va succeir als inicis del Concili, sorgeixi un grup de cardenals valents i agosarats que s'enfrontin amb els membres més inflexibles de la jerarquia catòlica i exigeixin un candidat disposat a aventurar-se a emprendre direccions noves. Seria l'inici d'una Primavera Vaticana ! Davant la proposta de celebrar un nou concili reformista, considera més encertada encara la celebració d'una assemblea representativa de bisbes, capellans i laics d'arreu del món catòlic! M'alegra veure que coincideix plenament amb plantejaments expressats recentment a la Roqueta! La cla...

Casos i coses de clergues secularitzats

ALFREDO DE LA FUENTE RECIO se n'anà de missioner a Amèrica Llatina, on realitzà una gran tasca pastoral a la seva diòcesi equatoriana. El bisbe va nomenar-lo secretari seu personal. Llavors es va secularitzar. Malgrat tot, el bisbe el mantengué al seu mateix lloc. Es va divorciar i es tornà a casar. Així i tot, i malgrat els canvis de bisbe produïts a la seva diòcesi, tothom valora molt positivament la tasca que hi desplega, i continua mantenint-se al front d'aquesta esplèndida responsabilitat pastoral. Concretament, és el Vicari Pastoral Social i de la Dona, a l'arxidiòcesi de Portoviejo, Manabí (Equador). Sa dona, na Reina Barahona , viu molt compromesa amb la feina de n'Alfredo com a vicari pastoral, i s'esdevé la líder principal de l'Organització Provincial de Dones de Santa Marta. Ho diu Ángel Sáiz Pérez , qui va estudiar al Seminari Diocesà de Mallorca a la dècada dels anys 50; en continuà els estudis al Seminari de Missions de Burgos; es va casar i a l...

Habemus Papam emeritum

Quan arribarem a saber amb exactitud el paper que tenen “els papers de WikiLeaks que Julian Assange va fer públics” sobre el Vaticà ? Som un dels qui pensen i creuen que, fins i tot el mateix papa Benet XVI hi ha fet al·lusió implícita, en venir a dir que es considera massa poc avesat i preparat per a fer front a la transparència que traspuen les noves tecnologies de la informació... La utilització més intensa del llatí a l'entorn papal, no en pot ser una darrera mostra? Benedictus XVI hodie munus eius abdicat, quod consilium apud Ecclesiam Catholicam insolitum, et pontificatum claudit ab scandalis sigillatum Sic ut iam improuiso quoque latine nuntiaret die XI excurso mense Februrario, papa Benedictus XVI maximae auctoritatis Ecclesiae Catholicae munus “uiribus eius noniam aptis” abdicat. Hora V postmeridiana in sedem aestiuam Castelgandolfo abiit et hora VIII uespertina pontificatus eius sedes uacua manebit. Deinde enim moueri incipiet apparatus ad conclaue quam celerrime celeb...

El papa romp un tabú

JAUME SANTANDREU S'ha escrit molt al voltant de la renúncia de Benet XVI, però enlloc he trobat la interpretació més important per a mi. El Papa ha trencat un tabú . Un tabú que era dogma inamovible per als grups més fanàtics com l'Opus, Legionaris de Crist, kikos i altres ultramuntans. El principi, fins ara, havia estat: Déu posa el Papa i només Déu el pot llevar. El que es pot fer és ajudar a l'obra divina amb una pindoleta. Així succeí amb Joan Pau I i talment hauria passat amb l'actual Papa si el bell i fornit secretari personal no hagués muntat guàrdia dia i nit. Un detall que ningú no ha destacat de la fuita papal és que l'expontífex gaudirà d'un dels regals que fa ver el terrible pederasta fundador dels Legionaris de Crist al Papa polonès, com és el monestir del silenci als jardins del Vaticà. Ironies de la història. Altre cop, l'inquisidor es queda amb els béns del condemnat. El valent renunciador ens ha regalat una nova manera d'enterrar...

Sermó de quaresma, des d'una altra trona

Per fer-hi entrar amb ganes a gent que encara no ha provat de moure's dins FACEBOOK, vet ací una de les meves darreres intervencions, tal com apareix al meu mur aquests dies que segueixen al primer diumenge de Quaresma, 17 de febrer de 2013. A veure si qualcú més s'anima a fer-hi rotlle i ampliar-lo: ”Llegesc això: "Xisco Antich Oliver: Venc d'acompayar els companys/es de Llucmajor i l'Arenal, que han duit aliments a la Parroquia per les persones més necessitades. Entre tots en sortirem." Hi dic, escric, això altre: No ho acab d'entendre, això! Un expresident del Govern, senador a l'actualitat, socialista, es dedica a fer caritat des d'una parròquia catòlica... Mmmmmmmmmmal d'entendre, per a mi! A fer justícia s'ha dit, caram!” Hi ha 16 persones que diuen que els ha agradat això. Unes quantes més també hi volen dir la seva: M.P.J.F. : molt be, Cil! N.K.B. : la dimissió del Sant Pare els ha embuat... Cecili Buele Ramis : El p...

Se equivocó la paloma

“I tot això, ho dic per tu Escanelles!” Ens deia aquell bon home de Tomeu Quetgles, al cel sia, agafant, com a cap de turc, al més bon-al·lot del curs. Una vegada sord–i com el cego del “Lazarillo”- havia tornat mal pensat, però li faltava la mala llet i per tant, no endevinava mai.  Tot això ve, perquè aquesta “filípica” que vos envio sobre l'Església es refereix principalment a l'estructura jeràrquica de la institució que l’ha feta històricament una part important del gran  poder opressor dels pobres de la terra.  Com a part integrant  d’aquesta bístia apocalíptica que decideix sobre el bé i el mal –sobretot el mal- de tanta gent –què voleu que vos digui!- no hi veig res de celestial i molt menys de diví.  No pens el mateix sobre la immensa multitud de base que, de diferents formes i maneres, credos i militàncies, procura fer honradament el bé segons el seu saber i enteniment.  Jo mateix  em sento part d’aquest formiguer. I aquí –si Déu existeix- estic segur que hi és. P...

El Papa Benedicto XVI

El bon amic mossèn Joan Darder envia aquest missatge: "Compañer@ de Camino: Tras el impacto de la renuncia de Benedicto XVI miramos al futuro previsible y/o deseable.Un abrazo fraternal, Joan Darder (Pedro Miguel Lamet).- Estos son los rasgos de un "retrato-robot" ideal del próximo papa a mi entender: 1. Un hombre que haya despertado . Es decir un hombre de Dios, de oración y a ser posible de experiencia mística. Entiendo por "despertar" alcanzar una luz interior que le permita, por encima de la norma y el encorsetamiento canónico, mirar más allá de la curia, los dogmas, el Derecho y las convenciones para hacer caso al Espíritu, que "sopla donde quiere". 2. Un hombre de mundo . Ser un hombre de mundo no significa "ser del mundo", sino estar en el mundo con conocimiento del mismo. No un papa de gabinete, encerrado en su santuario y aislado de la vida. Tampoco un papa de viajes preparados en los que no acaba de salir de la burbuja y hablar...

Benet XVI ha renunciat de papa

Vaja escaldada que me'n vaig dur quan la meva esposa, Margalida, enfora d'on jo estava, tot rebent me diu: " Agustí, sabs que el Papa ha renunciat de Papa?". De cop, el cor me donà una volta i mitja, però tot seguit, vaig pensar: avui, Benet XVI ha estat de paraula i d'obra ell, ell mateix, l'intel'lectual, el teòleg, el filosof, l'autèntic Joseph Ratzinger, el científic de magnitut més enllà de la normalitat com pocs Papes hi ha haguts de la seva altura; avui ha duit a la pràctica la seva ideologia i se n'ha fotut del que diran d'ell. S'ha dit: "Vull ser sincer en mi mateix, vull ser `qui som´ ". La lleialtat a la disciplina vaticana dels Papes, que li han donat la mà per arribar a ser Papa, des de que va entrar al Vaticà per col'laborar-hi, ha prevalgut més que les seves convencions teològiques, encara que se mossegàs la llengüa amb mala cara i descontent a la vista de tothom, quan no estava d'acord. Demostrà la seva d...

La dimissió del papa Benet XVI

Sense cap altra pretensió que no sigui compartir amb vosaltres uns sentiments de germans en la fe, vos envii aquest escrit que acab de redactar espontàniament, sense pensar-hi massa. Si vos serveix, encara millor. Cordialment. Llorenç. Jo estava dinant a un restaurant de Valladolid quan me cridà al mòvil un amic per donar-me la notícia, me vaig girar i en la pantalla de TV ho estaven comentant en el Telediari de les tres. Vaig sentir sorpresa. Després alegria, perquè el seguesc en directe freqüentment per TV italiana o vaticana i veig que ha tornat molt vell. Vaig sentir admiració per la seva coherència i perquè inicia una bona costum, inèdita fins el present, de que també els papes són persones normals, que com tothom, arriba un moment que ja no poden fer lo que han fet sempre. Me vaig confirmar en la meva convicció de lo malament que el Papa passat va duu el seu final. Me dolia veure’l bavant, encongit,que no podia parlar. Trobava que per educació i respecte tenien que evitar mos...

El papa Benet plega (02)

Jo no m’en he assabentat fins les 2, just quan ha arribat la meva dona de la feina I m’ho ha dit. La primera emoció que he sentit ha estat d’una gran sorpresa, però de seguida s’hi ha afegit un sentiment d’esperança. Com una bona notícia, perquè n’he fet una lectura favorable. Em sembla un acte de coherència i responsabilitat. Jo, com la majoria supòs, sempre he pensat que un home de més de 80 anys no pot estar en condicions de dirigir l’Església Universal, ni per les mancances degudes a la salut ni per la manca de la capacitat necessària de prendre les decisions oportunes davant les noves situacions que tan sovint es presenten. Per això, estic content que el papa hagi donat aquesta passa. No obstant això, he de dir que m’ha envait un dubte: el que vengui, serà millor que el que se’n va? M’agradaria poder dir que confii que sí, però no n’estic gens segur. Quan mir els que l’han d’elegir i que poden ser elegits, no sent cap sentiment d’esperança. No els veig amb la força necessària...