Passa al contingut principal

Campanya de suport a Anne Soupa, candidata a arquebisbe de Lió

Campanya de suport a l’enfocament d’Anne Soupa,
candidata a arquebisbe de Lió 

Convidam els catòlics, practicants o no, a recolzar la candidatura d’Anne Soupa per a arquebisbe de Lió. També convidam aquelles persones que vulguin donar suport sense ser catòliques. Per fer-ho, signau la petició mitjançant el formulari, introduint el vostre cognom, nom, data de naixement i el vostre lloc de bateig si el coneixeu. Enviarem totes les signatures al papa Francesc per valorar la legítima candidatura de la senyora Soupa. 


"Per què sol·licito per ser arquebisbe de Lió?

Assenyalant que a l'any 2020, a l’Església catòlica, cap dona no dirigeix cap diòcesi, cap dona és capellà, cap dona és diaca, cap dona vota les decisions dels sínodes,

Tenint en compte que aquesta exclusió de la meitat de la humanitat no només és contrària al missatge de Jesucrist, sinó que és perjudicial per a l'Església, així es manté en un interior propici per al maltractament,

Tenint en compte que no sóc estranya ni "okupa", sinó que he actuat a la meva Església des de fa més de 35 anys, en el camp bíblic, teològic, periodista, escriptor i president durant 8 anys de la CCBF (Conferència Catòlica de Batejats/des Francofons) i actual president del Comitè de la Jupe,

Tot m’autoritza a dir que sóc capaç de sol·licitar el títol de bisbe, tot em fa legítima. Tot i això, tot m'és prohibit.

Si la meva candidatura està prohibida per la llei canònica, és simplement perquè sóc una dona, que les dones no poden ser capellans i que només els sacerdots, convertits en bisbes, dirigeixen l'Església catòlica.

Considerar que dir "no" a aquesta prohibició és un deure per a mi, tant per a aquesta Església que estimo com per a tots els catòlics dels quals sóc germana,

Tenint en compte que és la meva responsabilitat ser "servent de la paraula" i donar compte de l'esperança que hi ha en mi,

Per tant, m'atreveixo a representar una oficina de govern a l'Església catòlica.

Alguns diran que aquest gest és una bogeria; però el que és boig és que sona boja quan no ho és. Hi ha un sol model de bisbe, el d’un home únic, envellit i vestit tot de negre? Tanmateix, quin avantatge seria atrevir-se a oferir altres cares a aquesta funció!

Tenint en compte, a més, que ser capellà és una cosa i que governar és una altra, que dos papes han declarat tancada la qüestió de l’accés de les dones al sacerdoci, però que el papa Francesc ha demanat als teòlegs que distingissin millor el sacerdoci i la governança per tal de fer lloc a les dones,

Tinc en compte que no s’ha fet res en aquesta direcció durant 7 anys. Només hi ha la meva candidatura per respondre a la crida del papa?

Governar una diòcesi només requereix ser capellà perquè així ho ha decidit la llei canònica. Però la funció de bisbe existia molt abans que el dret canònic! Els dotze companys de Jesús no eren sacerdots, fins i tot Pere es va casar. Des de l’antiguitat, el bisbe (l’episcopus) ha estat un supervisor, un protector que observa i vetlla per la cohesió i la rectitud doctrinal d’un grup de comunitats. Com podria un laic no complir aquesta funció?

Per què sol·licitar-ho a Lió? Com que a Lió, quatre arquebisbes successius, els mossens Decourtray, Bilé, Balland, Barbarin, van fracassar en la seva tasca principal, la de protegir les seves comunitats. Els pastors van deixar que els llops entressin a les ovelles i els depredadors van atacar les cries. Com podem restaurar la legitimitat al cos episcopal? Com podran tornar a confiar els catòlics de la diòcesi de Lió, laics i capellans, que tots aspiren a una paraula veritable, alliberada, en una comunitat unida?

Per què sol·licitar-ho ara? Perquè l’Església catòlica continua fomentant un clericalisme denunciat pel Papa: abús de tota mena, sacralització del sacerdot, esperit de divisió

Conèixer i tenir en compte totes aquestes coses, sóc candidata a l’Arquebisbat de Lió, no pel meu compte, sinó perquè alguns dels meus partidaris m’hi han portat.

El meu enfocament, espero, serà útil per a totes les dones que, avui en dia, estan assignades i frenades en el seu desig de responsabilitat.

Per tant, els convido a sol·licitar allà on se sentin cridats, ja sigui per ser bisbe o per qualsevol altra responsabilitat que actualment els estigui prohibida"


NOTA:
Si és del teu interès i vols adherir-te a la campanya promoguda dins l'àmbit catòlic, perquè la teòloga, periodista i mare de família ANNE SOUPA sigui nomenada arquebisbe de Lió, pots fer-ho des d'aquest mateix enllaç: https://www.pourannesoupa.fr/ (omplint les tres caselles marcades amb asterisc vermell: NOM (prénom), LLINATGES (nom) i CORREU ELECTRÒNIC (correu electrònic).

Hores d'ara, som més de 15.000 persones que hi feim suport:

El bon amic Guillem Ramis Moneny n'ha fet la traducció del francès al català
https://secularitzassociats.blogspot.com/2020/06/campanya-de-suport-anne-soupa-candidata.html

Teòlegs i creients d’arreu del món promouen una campanya a favor de la candidatura d’ANNA SOUPA a l’Arquebisbat de Lió
https://www.religiondigital.org/mundo/Teologos-Anne-Soupa-Arzobispado-Lyon_0_2237476247.html

Hores d’ara, els mallorquins que n'hem signat el suport som més d’una cinquantena.

A veure si contribuïm a incrementar-ne considerablement el nombre total dels 15.381 actuals:

01 Guillem Ramis
02 Cecili Buele
03 Bernat Vicens
04 Antoni Colomar
05 Antoni Castelló
06 Joan Brunet
07 Francesc Moyà
08 Pilar Juan
09 Andreu Obrador
10 Anselm Àlvarez
11 Miquel Monroig
12 Joan Bonet
13 José García
14 Gabriel Bennasar
15 Pedro Reynés Florit
16 Jordi Pagès
17 Jaime Ribas Molinas
18 Bartolomé Mas
19 Margalida Jordà
20 Pedro Reynés Florit
21 Aina Salom
22 Pep Lluís Sunyer
23 Miguel Dora Parera
24 Mateu Ramis
25 Miquel Vives Alcover
26 Caterina Vidal
27 José María Rojo García
28 Maria Antònia Font Gelabert
29 Juan Riera
30 Joana Colom
31 Pedro Polo
32 Antoni Ballester Munar
33 Maria Auxiliadora Arguimbau
34 Mercè Garau
35 Guillem Miralles Cardell
36 Isabel Duran
37 Joana Maria Queralt
38 Joan Sunyer Ramos
39 Mercè Bujosa Estarellas
40 Josep Amengual Vich
41 Maria Francisca Pizà Cañellas
42 Rosa Fontanet Oliver
43 Catalina Salom Perelló
44 Jaume Lliteras Gili
45 Guillem Vaquer Homar
46 Maribel Pujol Ballester
47 Roser Puigneró
48 Martí Gené i Ramis
49 Margarita Llabrés Fiol
50 Miquel Font Ginard
51 Juan Carlos Sánchez
52 Maribel Pujol Ballester
53 Eusèbia Rayó
54 Teresa Gené Ramis
55 Jaume Oliver
56 Domingo Mateu Conti
57 Miquel Alenyà
58 Pere Mascaró
59 Joan M. Mas

20 Dones
39 Homes

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall