Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2017

Jerarquies eclesiàstiques, davant del referèndum català

Les jerarquies catòliques catalanes, tret d'algunes excepcions lamentables, gairebé sempre s'han mostrat favorables a fer costat al poble de Catalunya en les aspiracions màximes que pot reivindicar i assolir com a poble: la seva sobirania plena.
És clar que les seves manifestacions públiques no solen resultar mai del grat de tothom. Mentre uns consideren que l’Església catalana es bolca amb la Generalitat d'altres opinen que s'haurien d'haver mullat molt més en la defensa dels drets que té el poble de Catalunya i en el rebuig i condemna enèrgica de les actuacions dutes a terme, d'ordre d'un president del Govern espanyol, valorat com un dels més corruptes d'Europa.
D'una banda, s'esmenten fets que es relacionen amb els bisbes catalans, amb centenars de sacerdots i amb desenes d'entitats cristianes, que demanen al Govern espanyol que respecti l'autogovern de Catalunya i que permeti un referèndum, just una setmana abans de l'1 d'oc…

MARIANO MORAGUES: Tot això put (29-09-2017)

«Bona gent: La situació catalana ens ajuda a descobrir com és la justícia i la democràcia espanyola. Fareu el favor de dir-me el que trobeu d'aquest envitricollat, sobre tot si dic qualque capbuitada. Gràcies per endavant. Salut, ulls espolsats i fora son. Mariano Moragues»
Nepotisme i gastos a la descosida
Això no va pus, Diego Pérez de los Cobos, coronel de la Guardia Civil, és l’encarregat d’ajustar el tascó i reprimir al poble català essent ni més ni manco que el germà del President del Tribunal Constitucional Francisco Pérez de los Cobos, que va declarar il·legal el referèndum.
Una vegada més envien a pondre a la separació de poders amb tota la barra del món. No passeu ànsia ja s’encarregaran de fer trucs i baldufes perquè no es consideri nepotisme i ni un cas de corrupció.
També ens han volgut fer creure que el Tribunal Constitucional i el Fiscal General són independents.
Ara hem d'afegir al nepotisme i a la falta d'independència al Tribunal de Comptes. El…

MARIANO MORAGUES: M'ha vengut la incontinència i no me puc aguantar (19-09-2017)

«Bona gent: Au, el qui vulgui que critiqui, comenti, corregesqui..., i jo encantat. Salut i esperança, que la història va poc a poc, però no s'atura.Mariano Moragues»
Drets humans malmenats i a la biorxa
Art. 1.-“Tots el pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també el seu desenvolupament, econòmic, social i cultural”
Les lleis estan en primer lloc per protegir els drets de les persones i col·lectius humans. I hi ha dos documents d’obligat compliment, que és necessari tenir en compte davant l’actual situació de Catalunya: un és el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que sense fer volteres diu en l’
L’altre document elemental és la Declaració Universal dels Drets Humans, que podríem dir que és la llei de lleis.
Davant l’actuació repressiva del Govern del PP contra la voluntat del 80% dels catalans de fer un referèndum, és necessari fer valer el que és elemental: el respecte als drets hum…

MARIANO MORAGUES: Aquest pic canviaré els bous cap a ca nostra (15-09-2017)

«Bona gent: Abusant de la vostra confiança vos envii una altre escrit. Me tranquil·litza que finalment llegiu el que voleu. Com sempre, ben rebut i agraït tot el que pugueu comentar. Salut i no perdem el nostre llenguatge.Mariano Moragues
Parlant en plata: pel cantar es coneix l’aucell, i pel parlar el cervell
La diversitat lingüística no és sols una eina de comunicació entre la gent de diferents llocs, sinó que cada llengua s’ha nodrit de les experiències vitals particulars i per això dit sense fer volteres, pensam i vivim en la llengua que parlam. 
Vol dir que cada llengua té la seva pròpia funció socio-cultural que va més enllà de la simple comunicació. Cada comunitat humana amb llengua pròpia té uns determinats trets culturals i en el llenguatge propi manifesta una manera de ser, de viure, de sentir i pensar, que s’expressa de manera especial amb les frases fetes i refranys, que condensen el seu tarannà, construït a partir de les circumstàncies històriques que li ha toca…

MARIANO MORAGUES: Això ja és massa (14-09-2017)

«Bona gent: Altre pic perdonau que vos molesti, però s'olla me vessa. Si vos lleu ja direu si el detall vos pareix significatiu i quina significació li donau. Salut i bon humor. Mariano Moragues
Detalls
Hi ha detalls insignificants, que no signifiquen res o poca cosa, però n'hi ha d’altres que són significatius. I ens podem demanar, què significa que en el Parlament de Catalunya especialment i quasi únicament els diputats del PP i de Ciutadans són els únics que sovint parlen en castellà en les seves intervencions? 
Alejandro Fernández (Portaveu del PP), Carlos Carrizosa i Inés Arrimades són els que el dia de les darreres sessions sobre el referèndum se’ls va poder escoltar sols en castellà. 
En la celebració de la Diada de Catalunya que Ciutadans va fer apart , tant Albert Rivera, com Inés Arrimades feren els seus parlaments en Castellà. 
Això és un detall, però no és ni neutre, ni insignificant, sino significatiu. No és perquè no saben parlar català, (per cert, és admir…

MARIANO MORAGUES: Ja tenim armades les completes del nyic nyac (09-09-2017)

«Bona gent: Perdonau, però vaig envelat i pentura m'estic possant pesat. Pas ansia de dir dois i vos agrairia m'ajudassiu a no dir-ne, o al manco que siguin prenidors. Gràcies per la paciència, si la teniu i si no, vos comprenc. Salut i bon viatge fassi la cadernera. Mariano Moragues»
La repressió del referèndum fa pudor de franquisme i del seu anticatalanisme
No sé si la repressió posada en marxa per les “empreses” del PP (Tribunal Constitucional, Fiscalia, Tribunal Suprem, Ministeri de l’Interior, Cossos de seguretat...) farà sorgir més independentistes, és bastant probable que afegeixi al banyat, vists el èxits amb l’augment de l’independentisme que ha generat Rajoy i creixerà la “borratxera independentista” (Maillo dixit i fi de la cita).  El que estic ben redesegur és que els independentistes que hi havia van més enfabiolats que un picat d’aranya roegant claus. 
Ei, gent del PP i ajudants!, alerta que qui pega la bocinada massa grossa sovint s’ofega, a la collita es veu…

MARIANO MORAGUES: Intentant esplugar algunes idees (04-09-2017)

«Bona gent: Altra vegada incordiant perquè hi ha coses que me vessen. Com sempre qui tengui res que dir i ganes que ho digui, jo li agrairé, perquè sempre pensen millor dos que un tot sol. Salut, aclariments i esperança.Mariano Moragues
La sobirania resideix en el poble espanyol
El PP, el Psoe i altres repeteixen per pa i per sal, com un “mantra”, que la sobirania resideix en el poble espanyol i que, per tant, si Catalunya vol fer un referèndum per independitzar-se d’Espanya haurien de poder votar tots els espanyols.   Se val barra per encistar aquesta figa. A on treu cap que els espanyols hagin de decidir el que volen els catalans. Però això va així, repetiu mil vegades un doiarro i molta gent se’l beurà.  Vos imagineu que Anglaterra digués als escocesos hem de votar tots els anglesos si podeu independitzar-vos, o que la Comunitat Europea digués a Anglaterra res de “brexit”, no podeu partir fins que vos donem permís.  A vegades ens volen fer creure que la Mare de Déu nomia Bet, q…

MARIANO MORAGUES: Això està que crema. A les costes ens veurem (03-09-2017)

«Bona gent: Un bon favor me faríeu si me donau opinió, suggerències, correccions i tot el de sempre. I gràcies per endavant. Salut, força i esperit crític.Mariano Moragues»

Qui controla el món polític mediàtic
Hi ha cap instrument més democràtic per conèixer la voluntat d’un col·lectiu que un referèndum? De fet és més democràtic que les decisions d’un parlament o congrés, perquè aquí la voluntat popular està mediatitzada per representants, mentre que en un referèndum la democràcia és directa sense dubtoses mediacions, ni ambigüitats, perquè la pregunta sol ser clara i demana un si o un no pelat, clar i llampant. 
Per quines cinc centes-un govern, ajuntament... no ha de poder fer un referèndum sobre allò important que vol decidir? Com pot ser il·legal voler conèixer la voluntat popular, si respondre a la voluntat popular i els seus interessos és la base de política i la democràcia? 
Es podria dir que qualsevol decisió que afecti a un grup humà aquest té el dret a participar en la…

Cil Buele, al programa radiofònic d'Ona Mediterrània (09-2017)

Cil Buele participa en el programa radiofònic d’Ona Mediterrània, “La Vila del Pingüí”, conduït per Joan Farrés, on es tracten assumptes diversos relacionats amb l’actualitat del mes de setembre de 2017

Cil Buele, a l'emissora radiofònica Ona Mediterrània

Al programa radiofònic d'Ona Mediterrània dels dilluns, que dirigeix Joan Farrés, "La vila del pingüí", el 25 de setembre a les 9 del matí ha intervingut en Cil Buele, responent preguntes que se li han fet sobre l'actualitat política i social.

A la mort de Ricard Pedrals

Aquest divendres, 22 de setembre, m'arriba un correu del seu gendre mallorquí, en CoquePiña Valls
Entre d'altres assumptes, em comunica que el seu sogre, en Ricard Pedrals i Blanxart, ens va deixar el proppassat diumenge, 17 de setembre, a l’edat de 97 anys.
M'impressiona fortament aquesta notícia, tot i la seva edat avançada. En pocs segons, em vénen al cap i a la memòria tantíssimes situacions viscudes i compartides... A Mallorca, a Barcelona, a la Colònia de Sant Pere, a la parròquia de Sant Ildefons, al Moviment Escolta i Guiatge...
Més encara, quan el seu gendre em fa a saber que «aquests dies, mon pare m’ha fet recordar que li vàreu dedicar unes línies... Això m’ha conduït a agrair-vos aquelles paraules tan plenes d’estima i respecte adreçades al pare de la meva dona, l’avi dels meus fills...»
Efectivament, me l'estim molt, el Ricard! És per a mi un dels referents més ferms que mantenc vius, en l'exercici de la tasca sacerdotal, sobretot com a consiliaris …

Manifest sobre el Referèndum català, signat per preveres de tot Catalunya

Encara no m'havia refet del que jo mateix havia publicat al meu mur de Facebook ahir mateix, dimarts 19 de setembre, on reproduïa aquest contengut:
«Creureu que, com a creient, aquests dies he trobat a faltar un pronunciament clar dels bisbes catalans en relació amb el procés independentista de Catalunya! En altres circumstàncies menys transcendentals per al país, sí que s'hi han pronunciat. Si més no, des de baix se'n senten algunes veus com aquesta...»
I hi reproduïa un text que explicitava «Cristians independentistes invoquen l'Evangeli per a justificar el 'Sí'»
No han transcorregut ni vint-i-quatre hores, quan m'arriba aquesta altra notícia  que s'encapçala així;
«Declaració sobre el referèndum d’autodeterminació convocat pel Govern de Catalunya el proper 1 d’octubre.
Els sotasignats, preveres al servei de les comunitats catòliques de Catalunya, moguts pels valors evangèlics i humanístics que representem i empesos per l’amor sincer al poble que volem ser…

Propostes

02 - Demanar ser rebuts pel bisbe
Pel que fa al tema del Bisbe m'agradaria dir-hi la meva ja que vaig esser-hi.
Per començar crec que seria injust establir els paràmetres de tot el que serà en base a l'acte d'ahir, molt protocol·lari i, tot i que jo aniria per un altre camí, hi va haver-hi signes positius:
1. la normalització de la llengua catalana en la celebració litúrgica amb qualque "detall" cap als qui no entenen el català: una lectura, unes paraules a l'homilia, una pregària. 2. L'afirmació rotunda envers les autoritats civils: Col·laboració des de la llibertat. 3. La convicció des de la parla. 4. La seva bona relació i detalls amb els mitjans de comunicació.
Tot i això m'hagués agradat:
.. que el Nunci hagués dit una paraula de conhort cap a les persones que ho passen malament i no tanta "fidelitat a la doctrina, la família i les vocacions. .. que hi hagués hagut més paraules vers les dones i en especial de les congregacions religioses m…

Imatges

Publicacions

Joan Riera, és entrevistat per J.L. García Mallada

José Leoncio García Mallada entrevista Joan Riera Fullana, qui, des de fa dècades, viu a Mèxic, durant les vacances d'aquest a Mallorca


Cil Buele, entrevistat per J.L. García Mallada

José Leoncio García Mallada fa una entrevista a Cecili Buele, durant un dels programes de televisió de Sal i Llum, a Manacor.

Entrevista de J.L. García Mallada a Jaume Santandreu

01 - Jaume Santandreu és entrevistat per J.L. García Mallada, al programa Sal i Llum, de Manacor, sobre la marginació avui i Can Gazà.

Jaume Santandreu publica la novel·la "Operació Tiara"

Operació Tiara, novel·la de Jaume Santandreu (1)


Operació Tiara, novel·la de Jaume Santandreu (2)


Operació Tiara, novel·la de Jaume Santandreu (3)


Operació Tiara, novel·la de Jaume Santandreu (i 4) a Amazon

Pere Barceló Barceló, el patriarca dels capellans mallorquins secularitzats

Pere Barceló Barceló, puigpunyentí de soca-rel, impulsor durant dècades seguides d'iniciatives encaminades a dignificar la condició de capellans mallorquins secularitzats, en àmbits diversos, informa detalladament des de ca seva sobre la seva participació en el VIII Congrés Internacional de Capellans Catòlics Casats i sobre altres activitats desplegades amb molt d'interès.

Cil Buele, a programa d'IB3 Ràdio

Presentat al programa radiofònic com a «activista social i polític», Cecili Buele intervé al programa d'IB3 Ràdio«Flors en el desert» que dirigeix el periodista David Oliver.
S'hi tracta, juntament amb altres intervinents, un assumpte relacionat amb el batle d'Alaró, el guineà Guillem Balboa Buika, qui fa algunes setmanes es va trobar dins ca seva amb la sorpresa desagradable d'un «mè negre mort» en estat de putrefacció...

Una notícia que ha ocupat molt d'espai a les xarxes d'intercomunicació social.

Mariano Moragues Ribas de Pina

MARIANO MORAGUES I RIBAS DE PINA (Palma, 1942)

Estudia el batxiller al Col·legi de Monti-Sion, Filosofia i Teologia al Seminari Major de Palma, Magisteri a l'Escola Superior Marcelino Champagnat, de Lima.
L'any 1969 parteix cap al Perú com a capellà. La realitat peruana, vista de prop, l'estameneja fort ferm i li significa un canvi ideològic profund. Als 5 anys de permanència al Perú es casa i es dedica a l'ensenyament a diferents escoles i centres de formació de mestres. (TAREA, l'Associació de Publicacions Educatives que edita llibres seus, n'és una petita mostra). És cofundador de la Institució Foro Educativo de nivell nacional, de la Xarxa d'Educació Alternativa Escolaritzada, la ONG Educalter i de l'escola alternativa 'La Casa de Cartón' de Lima, de la qual esdevé director durant 20 anys. Aquesta escola, fa 7 anys, signa un conveni de col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears, que l'assumeix com a centre de pràct…

Miquel Amengual Saurina

Miquel Amengual Saurina (Inca, 1941) Ordenat capellà a Mallorca l'any 1967, se secularitza l'any 2006, complits els 65 anys d'edat, a les portes de la jubilació. Comença a exercir-ne el ministeri a Pollença i, d'allà, passa a Sencelles. Durant uns anys s'integra a la Fraternitat Missionera del Verbum Dei, aconseguint la Llicenciatura en Teologia Espiritual a la Universidad de Salamanca. Treballa pastoralment per terres americanes del Nord i del Sud. Retornat a la diòcesi de Mallorca, el 1985 és nomenat rector de la parròquia de Mancor de la Vall i Biniamar, càrrecs que exerceix fins l’any 1988, que passa a ser rector solidari d’Andratx i s’Arracó, des d’on, l’any 1990 surt per treballar en les missions diocesanes del Perú. Retornat a Mallorca (1997) és nomenat rector solidari d’Algaida, Montuïri i Porreres. El 1999 rector solidari de Sant Joan i Vilafranca. L’any 2003 és rector solidari de Selva i Caimari. Se secularitza el mes de juny de 2006, durant el bisbat…

Bartomeu Amengual Malet

Bartomeu Amengual Malet (Sóller, 1926 - ?)
Ordenat prevere el 20 de juny de 1954, participa en el Certamen del Seminari presentant els números 87 i 88. Comença exercint el ministeri com a vicari de la parròquia de Sant Jordi, a Palma, fins que l'any 1956 és nomenat ecònom de la parròquia de s'Arenal. Se secularitza l'any 1968, sent bisbe de Mallorca Rafael Álvarez Lara.

Anselm Álvarez Santamaria

ANSELM ÀLVAREZ SANTAMARIA (Barcelona, 1938)


Neix el 28 de febrer de 1938, a Barcelona, fill d'Eusebio i Àngela. Mentre viu a Llucmajor, ingressa al Seminari Diocesà de Mallorca i s'ordena de capellà el 21 de desembre de 1961. Se'n va a treballar al Perú, on pren la responsabilitat de rector de la parròquia del Señor Crucificado de Santa, dins la prelatura de Chimbote. Fa classes a l'Instituto Agropecuario del Valle del Santa i Lacramarca. Es trau el títol de Professor de Secundària en l'especialitat de Religió i Filosofia. 
Després d'haver contret matrimoni civil l'any 1982, temps que transcorre entre la data de presentació de la sol·licitud de la seva secularització i quan li n'arriba concedida la dispensa, se secularitza oficialment el 14 de desembre de 1987.

Es casa per l'Església el 19 de gener de 1989, amb Felicita Elvira Calmet Fra, -qui ha treballat com a secretària d'un col·legi parroquial de les Mares Ursulines, a Miramar-San Mig…

Bernat Alemany Ramis

BERNAT ALEMANY RAMIS (Palma, 1956) Antic Blavet de Lluc, és llicenciat en Estudis Eclesiàstics per la Universitat Catòlica de Santa Maria de Buenos Aires. Cursà estudis de postgrau en Teologia Fonamental a la Facultat de Teologia de Catalunya. Ostenta una gran experiència com a docent i directiu en centres d'ensenyament, a més d'haver desenvolupat al llarg de 14 anys tasques missioneres a la República Argentina, tant a Buenos Aires com a la Patagònia. És elegit president de l'Escola Catòlica de les Illes Balears, quan s'exerceix com a director del Col·legi Sagrats Cors de Sóller i coordinador estatal dels centres d'ensenyament d'aquest orde religiós.

Joan Josep Alemany Escamis

JOAN JOSEP ALEMANY ESCAMIS (Barcelona, ???)

Fa els estudis eclesiàstics en el Seminari de Mallorca. Participa en el certamen amb el Nº 66 i 67. És ordenat capellà el 8 de maig de 1955. Comença el ministeri com a capellà d'Honor del bisbe Hervàs i com a vicari de la parròquia de Santa Creu, a Palma. Fa oposicions a capellà castrense. Se secularitza els anys 70. BOBM 1953, 68, 69, 70; 1954, 333, 545; 1955, 273, 302, 376, 378; 1958, 28, 249.

Pedro Adrover Rosselló

PEDRO ADROVERROSSELLÓ (Manacor, 1926)
És un dominic manacorí nascut l'any 1920. Treballa a l'Uruguai durant uns anys, surt de l'orde, exerceix de capellà. Se secularitza. Mor el 26 de Juliol de 2007 als 87 anys:
"Entre los dominicos venidos al Uruguay de la orden de los Predicadores se destacan en primer lugar el padre Pedro Adrover Roselló, nacido en Manacor en el año 1920 realizando sus primeros estudios en el Seminario conciliar de Palma a los 15 años.
Ingresó poco después de la Guerra Civil en la Orden de los predicadores y cursó estudios eclesiásticos en el Estudio General de Valencia.
Su vocación misionera lo llevó a que en el año 1953 viniera al Uruguay por espacio de 16 años solamente cortados por un año de residencia en Roma. Integrado al clero autónomo de Montevideo actuó como cura Párroco en la Iglesia del Reducto, para pasar poco tiempo después en el año 1957 por orden del cardenal Barbieri, a una zona límite entre el departamento de Montevideo y el de Can…

El secret de cas Xigarro, llibre de Carmel Bonnín

Benvolgut, benvolguda, Tant de bo et faci il·lusió assistir a la presentació del llibre. Seràs benvingut/da. Dimecres, dia 4 d'octubre de 2017, a les 19 h al Col·legi d'Advocats de Palma (La Rambla 10) Salutacions cordials, CARMEL BONNÍN