Ves al contingut principal

Propostes


02 - Demanar ser rebuts pel bisbe

Pel que fa al tema del Bisbe m'agradaria dir-hi la meva ja que vaig esser-hi.

Per començar crec que seria injust establir els paràmetres de tot el que serà en base a l'acte d'ahir, molt protocol·lari i, tot i que jo aniria per un altre camí, hi va haver-hi signes positius:

1. la normalització de la llengua catalana en la celebració litúrgica amb qualque "detall" cap als qui no entenen el català: una lectura, unes paraules a l'homilia, una pregària.
2. L'afirmació rotunda envers les autoritats civils: Col·laboració des de la llibertat.
3. La convicció des de la parla.
4. La seva bona relació i detalls amb els mitjans de comunicació.

Tot i això m'hagués agradat:

.. que el Nunci hagués dit una paraula de conhort cap a les persones que ho passen malament i no tanta "fidelitat a la doctrina, la família i les vocacions.
.. que hi hagués hagut més paraules vers les dones i en especial de les congregacions religioses mallorquines.
.. com ja s'ha dit, mancà una referència a les persones secularitzades.
..que no hagués tancat el tema família a home/dona
..que estant a la comissió de Catequesi i ensenyament no digués una paraula d'encoratjament al professorat de religió.
...i per no allargar-me m'hagués agradat que aprofitàs aquest primer dia per, a partir de la lectura Is.61,1-3 fer una declaració evangèlica de quines seran les seves preferències.

Pel que fa a l'observació i iniciativa, ara ja no té solució, sí que en pot tenir el demanar ser rebuts pel nou Bisbe, prèvia una reunió conjunta de tots aquells i aquelles que voldríem posar la nostra energia positiva al servei de l'església de Mallorca.

Molt bon dia i millor Sant Antoni.

01 - Fer grup a la presa de possessió del bisbe


Per ventura estaria bé que ens plantejàssim anar en grup el pròxim dia 12 a la presa de possessió del nou bisbe, com un testimoni de que ens sentim Església i volem esser signe. Per ventura és una de les formes d'expressió positiva, al costat de tants altres que treballen compromesos amb la causa de Jesús.

00 - Precisar, entre tots, algunes idees


Me pareix ben interessant aquesta iniciativa... he pres consciència una vegada més del caudal immens d'humanitat, vida, saviesa, experiència, fe, etc. etc. que hi ha en aquest col·lectiu... prou material per fer-ne una novel·la que ajudi a reflexionar i encaminar aquesta energia o saviesa o no sé què dir, però que me dol que no se'n tregui tot el profit que es podria, si en lloc d'utilitzar-lo fent “piruetes legals”, se pogués fer cara alta i tan en sèrio com una realitat més, igual a totes les altres de l’Església.

Bé, són idees que cal precisar-les entre tots.

Ja no seria poc si se prengués consciència dins l’església local, del que ha passat en veritat, de quin seminari veníem, de quina acollida reberen els seus problemes, de quins valors s'ha privat a la pastoral diocesana, etc. etc. dels sofriments que inútilment i en nom de Déu és responsable una mentalitat que res té a veure amb Jesús, etc.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El secret de cas Xigarro, llibre de Carmel Bonnín

Benvolgut, benvolguda, Tant de bo et faci il·lusió assistir a la presentació del llibre. Seràs benvingut/da. Dimecres, dia 4 d'octubre de 2017, a les 19 h al Col·legi d'Advocats de Palma (La Rambla 10) Salutacions cordials, CARMEL BONNÍN

Al R.P. Bartolomé Vaquer Vidal, con profundo agradecimiento

Quien fuera Párroco Fundador de la Parroquia i la Escuela Parroquial Mixta Nuestra Señora del Santísimo Rosario, el R.P. Bartolomé Vaquer Vidal, fallece en Mallorca, su isla natal, a la edad de 96 años.
Con tal motivo, y al haber desempeñado, entre otros muchos cargos eclesiásticos, el de Canónigo de la Santa Iglesia Catedral Basílica, se celebra en Palma una misa funeral que preside el Obispo, Mons. Sebastià Taltavull, concelebrada por decenas de sacerdotes.
Si él fue el primer Párroco, mallorquín, que puso en marcha la Parroquia i la Escuela Parroquial, en el PJ San Martín de Piura, yo tuve la immensa suerte de poder continuar la labor realizada por otros tantos sacerdotes mallorquines, que dedicamos unos años de nuestras vidas al servicio de la población piurana. Hasta el punto de poder ser considerado como el último de ellos, con Mons. Erasmo Hinojosa Hurtado, Arzopispo Obispo de Piura-Tumbes.
En la Catedral de Mallorca, con la presencia de familiares y amistades del R.P. Bartolo…

A la mort de Ricard Pedrals

Aquest divendres, 22 de setembre, m'arriba un correu del seu gendre mallorquí, en CoquePiña Valls
Entre d'altres assumptes, em comunica que el seu sogre, en Ricard Pedrals i Blanxart, ens va deixar el proppassat diumenge, 17 de setembre, a l’edat de 97 anys.
M'impressiona fortament aquesta notícia, tot i la seva edat avançada. En pocs segons, em vénen al cap i a la memòria tantíssimes situacions viscudes i compartides... A Mallorca, a Barcelona, a la Colònia de Sant Pere, a la parròquia de Sant Ildefons, al Moviment Escolta i Guiatge...
Més encara, quan el seu gendre em fa a saber que «aquests dies, mon pare m’ha fet recordar que li vàreu dedicar unes línies... Això m’ha conduït a agrair-vos aquelles paraules tan plenes d’estima i respecte adreçades al pare de la meva dona, l’avi dels meus fills...»
Efectivament, me l'estim molt, el Ricard! És per a mi un dels referents més ferms que mantenc vius, en l'exercici de la tasca sacerdotal, sobretot com a consiliaris …