Salta al contingut principal

Propostes


02 - Demanar ser rebuts pel bisbe

Pel que fa al tema del Bisbe m'agradaria dir-hi la meva ja que vaig esser-hi.

Per començar crec que seria injust establir els paràmetres de tot el que serà en base a l'acte d'ahir, molt protocol·lari i, tot i que jo aniria per un altre camí, hi va haver-hi signes positius:

1. la normalització de la llengua catalana en la celebració litúrgica amb qualque "detall" cap als qui no entenen el català: una lectura, unes paraules a l'homilia, una pregària.
2. L'afirmació rotunda envers les autoritats civils: Col·laboració des de la llibertat.
3. La convicció des de la parla.
4. La seva bona relació i detalls amb els mitjans de comunicació.

Tot i això m'hagués agradat:

.. que el Nunci hagués dit una paraula de conhort cap a les persones que ho passen malament i no tanta "fidelitat a la doctrina, la família i les vocacions.
.. que hi hagués hagut més paraules vers les dones i en especial de les congregacions religioses mallorquines.
.. com ja s'ha dit, mancà una referència a les persones secularitzades.
..que no hagués tancat el tema família a home/dona
..que estant a la comissió de Catequesi i ensenyament no digués una paraula d'encoratjament al professorat de religió.
...i per no allargar-me m'hagués agradat que aprofitàs aquest primer dia per, a partir de la lectura Is.61,1-3 fer una declaració evangèlica de quines seran les seves preferències.

Pel que fa a l'observació i iniciativa, ara ja no té solució, sí que en pot tenir el demanar ser rebuts pel nou Bisbe, prèvia una reunió conjunta de tots aquells i aquelles que voldríem posar la nostra energia positiva al servei de l'església de Mallorca.

Molt bon dia i millor Sant Antoni.

01 - Fer grup a la presa de possessió del bisbe


Per ventura estaria bé que ens plantejàssim anar en grup el pròxim dia 12 a la presa de possessió del nou bisbe, com un testimoni de que ens sentim Església i volem esser signe. Per ventura és una de les formes d'expressió positiva, al costat de tants altres que treballen compromesos amb la causa de Jesús.

00 - Precisar, entre tots, algunes idees


Me pareix ben interessant aquesta iniciativa... he pres consciència una vegada més del caudal immens d'humanitat, vida, saviesa, experiència, fe, etc. etc. que hi ha en aquest col·lectiu... prou material per fer-ne una novel·la que ajudi a reflexionar i encaminar aquesta energia o saviesa o no sé què dir, però que me dol que no se'n tregui tot el profit que es podria, si en lloc d'utilitzar-lo fent “piruetes legals”, se pogués fer cara alta i tan en sèrio com una realitat més, igual a totes les altres de l’Església.

Bé, són idees que cal precisar-les entre tots.

Ja no seria poc si se prengués consciència dins l’església local, del que ha passat en veritat, de quin seminari veníem, de quina acollida reberen els seus problemes, de quins valors s'ha privat a la pastoral diocesana, etc. etc. dels sofriments que inútilment i en nom de Déu és responsable una mentalitat que res té a veure amb Jesús, etc.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...