Ves al contingut principal

MARIANO MORAGUES: Això està que crema. A les costes ens veurem (03-09-2017)

«Bona gent: Un bon favor me faríeu si me donau opinió, suggerències, correccions i tot el de sempre. I gràcies per endavant. Salut, força i esperit crític.  Mariano Moragues» 


 Qui controla el món polític mediàtic  

Hi ha cap instrument més democràtic per conèixer la voluntat d’un col·lectiu que un referèndum? De fet és més democràtic que les decisions d’un parlament o congrés, perquè aquí la voluntat popular està mediatitzada per representants, mentre que en un referèndum la democràcia és directa sense dubtoses mediacions, ni ambigüitats, perquè la pregunta sol ser clara i demana un si o un no pelat, clar i llampant. 

Per quines cinc centes-un govern, ajuntament... no ha de poder fer un referèndum sobre allò important que vol decidir? Com pot ser il·legal voler conèixer la voluntat popular, si respondre a la voluntat popular i els seus interessos és la base de política i la democràcia? 

Es podria dir que qualsevol decisió que afecti a un grup humà aquest té el dret a participar en la decisió precisament perquè l’afecta i això és el bessó de la democràcia. Mai per mai la llei pot estar per damunt el dret. Per això un comitè internacional d’experts avalen el referèndum (veure “Catalonia’s Legitimate Right to Decide”). 

Malgrat aquests principis tan clars i simples, vet-aquí que gran part del món mediàtic presenta la voluntat del 80% dels catalans de fer un referèndum com si es volgués fer una maldat, amb una verinada sovint insultant. 

Parlam dels canals de TV i ja se sap Mediaset (canals 4 i 5) té en Berlusconi de comandant; Atresmedia (canals 3 i 6) amb Planeta darrere; el 13 comandat pel nacionalcatolicisme; Intereconomia el summun de dreta i el més bàmbol sap qui controla els canals públics 1 i 2. 

I si miran els diaris de tirada nacional i molts locals escaïnen reproduint “la voz de su amo”, no en parlem ja de La Razón, El Mundo i ABC que desbarren a la descosida. 

La cosa és clara, és el nacionalisme espanyolista en estat pur; “son pare lleu i sa mare freixura, que ha de ser sa criatura”; els amics de barret sempre van a la una i qui paga mana. 

Llàstima que molta gent no sap què hi ha davall el terròs i se beu el xarop que li donen, i ben bé que ho saben els que manegen els mitjans de comunicació cap on han de fer anar l’aigua. 

Per afegitó molt poques vegades deixen un finestró per tertulians i articulistes que puguin plantejar serenament la raó social, política i filosòfica del referèndum. 

Ja deien el romans, abans d'emetre un judici, “audiatur altera pars”, escoltau l’altra part, però l’altra part té molts pocs altaveus. 

Mariano Moragues Ribas de Pina DNI: 41331435-k

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El secret de cas Xigarro, llibre de Carmel Bonnín

Benvolgut, benvolguda, Tant de bo et faci il·lusió assistir a la presentació del llibre. Seràs benvingut/da. Dimecres, dia 4 d'octubre de 2017, a les 19 h al Col·legi d'Advocats de Palma (La Rambla 10) Salutacions cordials, CARMEL BONNÍN

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló, podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges.
S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les.
Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu sabal68.sabal2013@gmail.com
He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers.
Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres m…

A la mort de Ricard Pedrals

Aquest divendres, 22 de setembre, m'arriba un correu del seu gendre mallorquí, en CoquePiña Valls
Entre d'altres assumptes, em comunica que el seu sogre, en Ricard Pedrals i Blanxart, ens va deixar el proppassat diumenge, 17 de setembre, a l’edat de 97 anys.
M'impressiona fortament aquesta notícia, tot i la seva edat avançada. En pocs segons, em vénen al cap i a la memòria tantíssimes situacions viscudes i compartides... A Mallorca, a Barcelona, a la Colònia de Sant Pere, a la parròquia de Sant Ildefons, al Moviment Escolta i Guiatge...
Més encara, quan el seu gendre em fa a saber que «aquests dies, mon pare m’ha fet recordar que li vàreu dedicar unes línies... Això m’ha conduït a agrair-vos aquelles paraules tan plenes d’estima i respecte adreçades al pare de la meva dona, l’avi dels meus fills...»
Efectivament, me l'estim molt, el Ricard! És per a mi un dels referents més ferms que mantenc vius, en l'exercici de la tasca sacerdotal, sobretot com a consiliaris …