«Bona gent: Un bon favor me faríeu si me donau opinió, suggerències, correccions i tot el de sempre. I gràcies per endavant. Salut, força i esperit crític. Mariano Moragues»
Qui controla el món polític mediàtic
Hi ha cap instrument més democràtic per conèixer la voluntat d’un col·lectiu que un referèndum?
De fet és més democràtic que les decisions d’un parlament o congrés, perquè aquí la voluntat popular està mediatitzada per representants, mentre que en un referèndum la democràcia és directa sense dubtoses mediacions, ni ambigüitats, perquè la pregunta sol ser clara i demana un si o un no pelat, clar i llampant.
Per quines cinc centes-un govern, ajuntament... no ha de poder fer un referèndum sobre allò important que vol decidir? Com pot ser il·legal voler conèixer la voluntat popular, si respondre a la voluntat popular i els seus interessos és la base de política i la democràcia?
Es podria dir que qualsevol decisió que afecti a un grup humà aquest té el dret a participar en la decisió precisament perquè l’afecta i això és el bessó de la democràcia. Mai per mai la llei pot estar per damunt el dret. Per això un comitè internacional d’experts avalen el referèndum (veure “Catalonia’s Legitimate Right to Decide”).
Malgrat aquests principis tan clars i simples, vet-aquí que gran part del món mediàtic presenta la voluntat del 80% dels catalans de fer un referèndum com si es volgués fer una maldat, amb una verinada sovint insultant.
Parlam dels canals de TV i ja se sap Mediaset (canals 4 i 5) té en Berlusconi de comandant; Atresmedia (canals 3 i 6) amb Planeta darrere; el 13 comandat pel nacionalcatolicisme; Intereconomia el summun de dreta i el més bàmbol sap qui controla els canals públics 1 i 2.
I si miran els diaris de tirada nacional i molts locals escaïnen reproduint “la voz de su amo”, no en parlem ja de La Razón, El Mundo i ABC que desbarren a la descosida.
La cosa és clara, és el nacionalisme espanyolista en estat pur; “son pare lleu i sa mare freixura, que ha de ser sa criatura”; els amics de barret sempre van a la una i qui paga mana.
Llàstima que molta gent no sap què hi ha davall el terròs i se beu el xarop que li donen, i ben bé que ho saben els que manegen els mitjans de comunicació cap on han de fer anar l’aigua.
Per afegitó molt poques vegades deixen un finestró per tertulians i articulistes que puguin plantejar serenament la raó social, política i filosòfica del referèndum.
Ja deien el romans, abans d'emetre un judici, “audiatur altera pars”, escoltau l’altra part, però l’altra part té molts pocs altaveus.
Mariano Moragues Ribas de Pina
DNI: 41331435-k
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada