Ves al contingut principal

MARIANO MORAGUES: Aquest pic canviaré els bous cap a ca nostra (15-09-2017)


«Bona gent: Abusant de la vostra confiança vos envii una altre escrit. Me tranquil·litza que finalment llegiu el que voleu. Com sempre, ben rebut i agraït tot el que pugueu comentar. Salut i no perdem el nostre llenguatge. Mariano Moragues

Parlant en plata: pel cantar es coneix l’aucell, i pel parlar el cervell

La diversitat lingüística no és sols una eina de comunicació entre la gent de diferents llocs, sinó que cada llengua s’ha nodrit de les experiències vitals particulars i per això dit sense fer volteres, pensam i vivim en la llengua que parlam. 

Vol dir que cada llengua té la seva pròpia funció socio-cultural que va més enllà de la simple comunicació.
Cada comunitat humana amb llengua pròpia té uns determinats trets culturals i en el llenguatge propi manifesta una manera de ser, de viure, de sentir i pensar, que s’expressa de manera especial amb les frases fetes i refranys, que condensen el seu tarannà, construït a partir de les circumstàncies històriques que li ha tocat viure.

A les terres que parlam català, amb les seves variants, tenim les nostres frases fetes, dites, aforismes, refranys i altres herbes semblants, que els lletraferits anomenen parèmies que són una mostra de la nostra identitat, amb les quals ens identificam como poble que pertany a una mateixa cultura; són com un empaquetament de experiències vivencials que viatgen a través del temps i que traspuen una visió del món i una filosofia de vida; petits resums vitals, que es converteixen en sentències, axiomes, proverbis, màximes, consells, advertències, qualificacions...

La veu col·lectiva d’un poble que de generació en generació transmet els aprenentatges que ha fet de la vida, a vegades amb molt de seny, altres amb ironia, humor i fins i tot amb un caire desvergonyit.
Si repassam damunt damunt el nostres escriptors veurem que ja en els segles XIII-XIV trobam un aplec de sentències en el “Llibre de tres” (anònim, atribuït per alguns a A. Turmeda), amb un caramull de frases com aquestes: “Tres grans plaers hi ha aquest món: beure a la taverna, jeure al bordell i cagar al prat”; “Tres coses fan bon seny: bé escoltar, poc parlar i correctament respondre”; “Tres pudors fora mida: pet de col, rot de rave i cos mort”.

De Ramón Llull, tenim el “Llibre de mil proverbis”. Vet-aquí una mostra: “Justícia ha major parentesch ab bondat que ab diners”; “Prudència riu, com imprudència plora”; “Pietat escusa e no acusa”. Anselm Turmeda també te un llibre d’aquest gènere, el “Llibre dels bons amonestacions” amb màximes com aquestes: “Entre les gents lo poc parlar és saviesa”; “Paraula no pot tornar, pus que és dita”; “Savi és l’home qui pot trempar la sua ira”.
Dins la llengua castellana sols basta llegir “El Quixot” que es troba farcit d’un esplet de parèmies, sobretot per boca de Sancho que mostra la saviesa popular, el realisme i sentit comú amb enfilois de refranys.

Si tornam a la nostra llengua parlada fins fa poc, trobarem que les rondalles arreplegades per Mn. Alcover estan meselles de frases fetes ben nostres, de tal manera que Antoni Llull n’ha bestretes més de 5,600 mil i diu que encara n'hi ha més.

L’artanenc Jaume Alzamora Bisbal en el llibre “Espigolant dins l’antigor” (ed. Moll.- Mallorca.-2008) ens ofereix un extens recull de més de 10.000 refranys i dites de la nostra terra.

Seria molt llarga la llista de recopilacions de què s’han fetes de parèmies i això vol dir que dins la lingüística, dins la cultura, dins la moral, dins la sociologia, psicologia, identitat... d’un poble tenen un gran pes com a expressió de la seva manera de ser, pensar i sentir.

I “qui sembla a los seus no fa tort a ningú”.

Mariano Moragues Ribas de Pina.- DNI: 41331435

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El secret de cas Xigarro, llibre de Carmel Bonnín

Benvolgut, benvolguda, Tant de bo et faci il·lusió assistir a la presentació del llibre. Seràs benvingut/da. Dimecres, dia 4 d'octubre de 2017, a les 19 h al Col·legi d'Advocats de Palma (La Rambla 10) Salutacions cordials, CARMEL BONNÍN

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló, podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges.
S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les.
Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu sabal68.sabal2013@gmail.com
He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers.
Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres m…

Quina vigília de la festa de l'Àngel 2017, tan aigualida!

Allò que per a mi havia de ser una festa insòlita, agradosa, històrica, singular, -la primera trobada d'un bisbe catòlic amb capellans mallorquins secularitzats -casats-, se m'ha convertit en una gran poalada d'aigua freda, més que gelada, damunt dels meus ànims força enfervorits durant els darrers onze mesos, des que morí la meva estimada dona, na Bel Rosselló.


Em sap molt de greu haver-ho de dir així, públicament, sobretot pensant en els bons amics Pep, Ramon o Sebastià! Em resulta molt dolorós, però no puc deixar de fer-ho...
Tots tres, en bon dissabte de l'Àngel, m'han fet perdre la poca fe que jo mirava de mantenir ben viva en els jerarques de la meva església estimada! 
M'han entaferrat tots tres un cop tan dur un dia com avui, que no sé si aconseguiré d'aixecar-me de bell nou i posar-me a continuar lluitant, al seu costat!
Lluitador sí, per descomptat, que faig comptes de continuar mantenint-me-n'hi sempre! 
Amb vosaltres i al vostre costat, com…