Passa al contingut principal

MARIANO MORAGUES: Aquest pic canviaré els bous cap a ca nostra (15-09-2017)


«Bona gent: Abusant de la vostra confiança vos envii una altre escrit. Me tranquil·litza que finalment llegiu el que voleu. Com sempre, ben rebut i agraït tot el que pugueu comentar. Salut i no perdem el nostre llenguatge. Mariano Moragues

Parlant en plata: pel cantar es coneix l’aucell, i pel parlar el cervell

La diversitat lingüística no és sols una eina de comunicació entre la gent de diferents llocs, sinó que cada llengua s’ha nodrit de les experiències vitals particulars i per això dit sense fer volteres, pensam i vivim en la llengua que parlam. 

Vol dir que cada llengua té la seva pròpia funció socio-cultural que va més enllà de la simple comunicació.
Cada comunitat humana amb llengua pròpia té uns determinats trets culturals i en el llenguatge propi manifesta una manera de ser, de viure, de sentir i pensar, que s’expressa de manera especial amb les frases fetes i refranys, que condensen el seu tarannà, construït a partir de les circumstàncies històriques que li ha tocat viure.

A les terres que parlam català, amb les seves variants, tenim les nostres frases fetes, dites, aforismes, refranys i altres herbes semblants, que els lletraferits anomenen parèmies que són una mostra de la nostra identitat, amb les quals ens identificam como poble que pertany a una mateixa cultura; són com un empaquetament de experiències vivencials que viatgen a través del temps i que traspuen una visió del món i una filosofia de vida; petits resums vitals, que es converteixen en sentències, axiomes, proverbis, màximes, consells, advertències, qualificacions...

La veu col·lectiva d’un poble que de generació en generació transmet els aprenentatges que ha fet de la vida, a vegades amb molt de seny, altres amb ironia, humor i fins i tot amb un caire desvergonyit.
Si repassam damunt damunt el nostres escriptors veurem que ja en els segles XIII-XIV trobam un aplec de sentències en el “Llibre de tres” (anònim, atribuït per alguns a A. Turmeda), amb un caramull de frases com aquestes: “Tres grans plaers hi ha aquest món: beure a la taverna, jeure al bordell i cagar al prat”; “Tres coses fan bon seny: bé escoltar, poc parlar i correctament respondre”; “Tres pudors fora mida: pet de col, rot de rave i cos mort”.

De Ramón Llull, tenim el “Llibre de mil proverbis”. Vet-aquí una mostra: “Justícia ha major parentesch ab bondat que ab diners”; “Prudència riu, com imprudència plora”; “Pietat escusa e no acusa”. Anselm Turmeda també te un llibre d’aquest gènere, el “Llibre dels bons amonestacions” amb màximes com aquestes: “Entre les gents lo poc parlar és saviesa”; “Paraula no pot tornar, pus que és dita”; “Savi és l’home qui pot trempar la sua ira”.
Dins la llengua castellana sols basta llegir “El Quixot” que es troba farcit d’un esplet de parèmies, sobretot per boca de Sancho que mostra la saviesa popular, el realisme i sentit comú amb enfilois de refranys.

Si tornam a la nostra llengua parlada fins fa poc, trobarem que les rondalles arreplegades per Mn. Alcover estan meselles de frases fetes ben nostres, de tal manera que Antoni Llull n’ha bestretes més de 5,600 mil i diu que encara n'hi ha més.

L’artanenc Jaume Alzamora Bisbal en el llibre “Espigolant dins l’antigor” (ed. Moll.- Mallorca.-2008) ens ofereix un extens recull de més de 10.000 refranys i dites de la nostra terra.

Seria molt llarga la llista de recopilacions de què s’han fetes de parèmies i això vol dir que dins la lingüística, dins la cultura, dins la moral, dins la sociologia, psicologia, identitat... d’un poble tenen un gran pes com a expressió de la seva manera de ser, pensar i sentir.

I “qui sembla a los seus no fa tort a ningú”.

Mariano Moragues Ribas de Pina.- DNI: 41331435

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall