Ves al contingut principal

Manifest sobre el Referèndum català, signat per preveres de tot Catalunya


Encara no m'havia refet del que jo mateix havia publicat al meu mur de Facebook ahir mateix, dimarts 19 de setembre, on reproduïa aquest contengut:

«Creureu que, com a creient, aquests dies he trobat a faltar un pronunciament clar dels bisbes catalans en relació amb el procés independentista de Catalunya! En altres circumstàncies menys transcendentals per al país, sí que s'hi han pronunciat. Si més no, des de baix se'n senten algunes veus com aquesta...»

I hi reproduïa un text que explicitava «Cristians independentistes invoquen l'Evangeli per a justificar el 'Sí'»

No han transcorregut ni vint-i-quatre hores, quan m'arriba aquesta altra notícia  que s'encapçala així;

«Declaració sobre el referèndum d’autodeterminació convocat pel Govern de Catalunya el proper 1 d’octubre.

Els sotasignats, preveres al servei de les comunitats catòliques de Catalunya, moguts pels valors evangèlics i humanístics que representem i empesos per l’amor sincer al poble que volem servir, en sintonia amb els nostres bisbes, els quals reiteradament han afirmat el caràcter nacional de Catalunya i consideren que «convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català» (Comunicat CET 11-V-2017),

MANIFESTEM que, valorant totes les circumstàncies que han portat a la convocatòria per part del Govern de la Generalitat d’un referèndum d’autodeterminació el proper 1 d’octubre i davant la impossibilitat de pactar les condicions per a dur-lo a terme de forma acordada, considerem legítima i necessària la realització d’aquest referèndum, i

CONVIDEM els catòlics i tots els ciutadans de Catalunya a reflexionar sobre la importància dels actuals esdeveniments i a votar en consciència en exercici del dret fonamental que té qualsevol persona a expressar lliurement les seves posicions.

Vista la dificultat existent d’un diàleg serè i constructiu entre totes les parts, ens hem sentit moralment obligats a fer sentir la nostra veu en aquesta hora decisiva per al futur immediat de Catalunya i Espanya.

(Segueixen 20 signatures de preveres adscrits als arquebisbats de Tarragona i Barcelona, i als bisbats d'Urgell, Lleida, Terrassa, Girona, Solsona, Sant Feliu de Llobregat, Tortosa i Vic, com també focolars, claretians, jesuïtes, cistercencs, escolapis i caputxins).

S'ha de reconèixer que, si més no, des de les bases de l'Església catòlica a Catalunya, també s'aixequen veus a favor de «votar en consciència en exercici del dret fonalmental que té qualsevol persona» el proper 1 d'octubre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El secret de cas Xigarro, llibre de Carmel Bonnín

Benvolgut, benvolguda, Tant de bo et faci il·lusió assistir a la presentació del llibre. Seràs benvingut/da. Dimecres, dia 4 d'octubre de 2017, a les 19 h al Col·legi d'Advocats de Palma (La Rambla 10) Salutacions cordials, CARMEL BONNÍN

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló, podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges.
S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les.
Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu sabal68.sabal2013@gmail.com
He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers.
Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres m…

A la mort de Ricard Pedrals

Aquest divendres, 22 de setembre, m'arriba un correu del seu gendre mallorquí, en CoquePiña Valls
Entre d'altres assumptes, em comunica que el seu sogre, en Ricard Pedrals i Blanxart, ens va deixar el proppassat diumenge, 17 de setembre, a l’edat de 97 anys.
M'impressiona fortament aquesta notícia, tot i la seva edat avançada. En pocs segons, em vénen al cap i a la memòria tantíssimes situacions viscudes i compartides... A Mallorca, a Barcelona, a la Colònia de Sant Pere, a la parròquia de Sant Ildefons, al Moviment Escolta i Guiatge...
Més encara, quan el seu gendre em fa a saber que «aquests dies, mon pare m’ha fet recordar que li vàreu dedicar unes línies... Això m’ha conduït a agrair-vos aquelles paraules tan plenes d’estima i respecte adreçades al pare de la meva dona, l’avi dels meus fills...»
Efectivament, me l'estim molt, el Ricard! És per a mi un dels referents més ferms que mantenc vius, en l'exercici de la tasca sacerdotal, sobretot com a consiliaris …