Passa al contingut principal

Jerarquies eclesiàstiques, davant del referèndum català


Les jerarquies catòliques catalanes, tret d'algunes excepcions lamentables, gairebé sempre s'han mostrat favorables a fer costat al poble de Catalunya en les aspiracions màximes que pot reivindicar i assolir com a poble: la seva sobirania plena.

És clar que les seves manifestacions públiques no solen resultar mai del grat de tothom. Mentre uns consideren que l’Església catalana es bolca amb la Generalitat d'altres opinen que s'haurien d'haver mullat molt més en la defensa dels drets que té el poble de Catalunya i en el rebuig i condemna enèrgica de les actuacions dutes a terme, d'ordre d'un president del Govern espanyol, valorat com un dels més corruptes d'Europa.

D'una banda, s'esmenten fets que es relacionen amb els bisbes catalans, amb centenars de sacerdots i amb desenes d'entitats cristianes, que demanen al Govern espanyol que respecti l'autogovern de Catalunya i que permeti un referèndum, just una setmana abans de l'1 d'octubre de 2017.

El manifest signat per 300 capellans i diaques que crida els catòlics catalans a votar l'1-O: “Davant la impossibilitat de pactar les condicions per portar-ho a terme de forma acordada, considerem legítima i necessària la realització d'aquest referèndum”.

Una trentena d'institucions cristianes catalanes que també se solidaritzen amb les protestes contra la detenció de catorze càrrecs de la Generalitat i els registres en diverses dependències del govern català.

Més d'una dotzena d'entitats catòliques que difonen una carta en què mostren el seu “suport a les institucions catalanes, i el rebuig a les últimes actuacions de l’Estat espanyol contra la democràcia i l’estat de dret”.

Pel que fa a ordes i congregacions religioses, benedictins, cistercencs, claretians, dominics, escolapis, germans de La Salle, jesuïtes, maristes, etc. s'hi pronuncien obertament i clara.

Es fa al·lusió a la comunitat catòlica de Catalunya, generadora de desenes de manifestos condemnant les accions judicials contra els membres de la Generalitat investigats per l'organització de l'1-O i a favor que es pugui celebrar un referèndum.

En aquest assumpte, s'hi veuen implicades des de les més altes instàncies de les diòcesis, passant per rectors i entitats cristianes educatives. Fins i tot la Conferencia Episcopal Tarraconense,  que aplega tots els bisbes catalans (Tarragona, Barcelona, Urgell, Tortosa, Lleida, Solsona, Girona, Sant Feliu del Llobregat, Terrassa i Vic), fa pública una nota demanant que, “en aquest moment de la història de Catalunya”, “es respectin els drets i les institucions”.

Els bisbes catalans ja havien difós el maig passat un altre comunicat en el qual assenyalaven que creiem humilment que convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per tal que sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional, especialment la seva llengua pròpia i la seva cultura, i que es promogui realment tot allò que porta un creixement i un progrés al conjunt de la societat, sobretot en el camp de la sanitat, l’ensenyament, els serveis socials i les infraestructures.

Només faltava que també s'hi pronunciàs la Comissió Permanent de la ConferènciaEpiscopal Espanyola (CEE), formada per vint-i-quatre membres -entre ells el cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, l'arquebisbe d'Urgell, Joan Enric Vives, i el bisbe de Tortosa, Enric Benavent-. 

Als ulls d'alguns observadors, crida poderosament l'atenció el pes que hi exerceixen aquests tres bisbes catalans a l'interior de la reunió que redacta la «Declaración de la Comisión Permanente ante la situación en Cataluña.

Basta llegir-ne el text, per adonar-se que assumeix els desitjos i sentiments manifestats de forma conjunta pels bisbes catalans; convida a pregar perquè imperi el seny i el desig de ser justs i fraterns; apunta com a solució el recurs al diàleg des de la veritat i la recerca del bé comú; assenyala un diàleg que salvaguardi els béns comuns durant segles alhora que els drets propis dels diferents pobles que conformen l'estat; ofereix la col·laboració episcopal per una convivència pacífica i lliure entre tots.

Sembla que el PP no acaba d'estar d'acord amb aquest comunicat que s'ha fet públic, de la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Española sobre el Referendum plantejat a Catalunya.

Sens dubte, s'hi hagués volgut trobar un suport molt més explícit a la política repressiva llançada des de Madrid contra Catalunya. Cosa que, pel que es veu, no s'ha produït al llarg d'aquest escrit dels bisbes espanyols.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall