Ves al contingut principal

MARIANO MORAGUES: Intentant esplugar algunes idees (04-09-2017)


«Bona gent: Altra vegada incordiant perquè hi ha coses que me vessen. Com sempre qui tengui res que dir i ganes que ho digui, jo li agrairé, perquè sempre pensen millor dos que un tot sol. Salut, aclariments i esperança. Mariano Moragues

La sobirania resideix en el poble espanyol

El PP, el Psoe i altres repeteixen per pa i per sal, com un “mantra”, que la sobirania resideix en el poble espanyol i que, per tant, si Catalunya vol fer un referèndum per independitzar-se d’Espanya haurien de poder votar tots els espanyols. 
 Se val barra per encistar aquesta figa. A on treu cap que els espanyols hagin de decidir el que volen els catalans. Però això va així, repetiu mil vegades un doiarro i molta gent se’l beurà. 
Vos imagineu que Anglaterra digués als escocesos hem de votar tots els anglesos si podeu independitzar-vos, o que la Comunitat Europea digués a Anglaterra res de “brexit”, no podeu partir fins que vos donem permís. 
A vegades ens volen fer creure que la Mare de Déu nomia Bet, que per cert seria més bo de fer creure que va tenir un fill essent verge, i ja veieu quanta gent s’ho ha empeçolat durant segles. 
És ben hora que passem pel sedàs els missatges dels polítics i dels religiosos, que sovint “donen figues per llanternes” i que aprenguem a “conèixer els coixos d’asseguts”. 
Per altra banda, tampoc s’atrevirien a fer un referèndum a tot l’Estat demanant si Catalunya pot ser independent, perquè la pregunta ja es veu que no te cap ni centener. 
Tampoc val l’excusa de la Constitució per negar la possibilitat del referèndum català, si el Govern del PP hagués volgut, podria haver estat un referèndum pactat. 
La Constitució no és l’obstacle, sols basta recordar que el 2011 la modificació de la Constitució amb el nou article 135 sobre l’estabilitat pressupostaria s’enllestí en 33 dies. 
Que no ens venguin amb perendengues i romanços, que sabem bé de quin punt calcen i de quines egos venen.

Mariano Moragues Ribas de Pina

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El secret de cas Xigarro, llibre de Carmel Bonnín

Benvolgut, benvolguda, Tant de bo et faci il·lusió assistir a la presentació del llibre. Seràs benvingut/da. Dimecres, dia 4 d'octubre de 2017, a les 19 h al Col·legi d'Advocats de Palma (La Rambla 10) Salutacions cordials, CARMEL BONNÍN

Al R.P. Bartolomé Vaquer Vidal, con profundo agradecimiento

Quien fuera Párroco Fundador de la Parroquia i la Escuela Parroquial Mixta Nuestra Señora del Santísimo Rosario, el R.P. Bartolomé Vaquer Vidal, fallece en Mallorca, su isla natal, a la edad de 96 años.
Con tal motivo, y al haber desempeñado, entre otros muchos cargos eclesiásticos, el de Canónigo de la Santa Iglesia Catedral Basílica, se celebra en Palma una misa funeral que preside el Obispo, Mons. Sebastià Taltavull, concelebrada por decenas de sacerdotes.
Si él fue el primer Párroco, mallorquín, que puso en marcha la Parroquia i la Escuela Parroquial, en el PJ San Martín de Piura, yo tuve la immensa suerte de poder continuar la labor realizada por otros tantos sacerdotes mallorquines, que dedicamos unos años de nuestras vidas al servicio de la población piurana. Hasta el punto de poder ser considerado como el último de ellos, con Mons. Erasmo Hinojosa Hurtado, Arzopispo Obispo de Piura-Tumbes.
En la Catedral de Mallorca, con la presencia de familiares y amistades del R.P. Bartolo…

A la mort de Ricard Pedrals

Aquest divendres, 22 de setembre, m'arriba un correu del seu gendre mallorquí, en CoquePiña Valls
Entre d'altres assumptes, em comunica que el seu sogre, en Ricard Pedrals i Blanxart, ens va deixar el proppassat diumenge, 17 de setembre, a l’edat de 97 anys.
M'impressiona fortament aquesta notícia, tot i la seva edat avançada. En pocs segons, em vénen al cap i a la memòria tantíssimes situacions viscudes i compartides... A Mallorca, a Barcelona, a la Colònia de Sant Pere, a la parròquia de Sant Ildefons, al Moviment Escolta i Guiatge...
Més encara, quan el seu gendre em fa a saber que «aquests dies, mon pare m’ha fet recordar que li vàreu dedicar unes línies... Això m’ha conduït a agrair-vos aquelles paraules tan plenes d’estima i respecte adreçades al pare de la meva dona, l’avi dels meus fills...»
Efectivament, me l'estim molt, el Ricard! És per a mi un dels referents més ferms que mantenc vius, en l'exercici de la tasca sacerdotal, sobretot com a consiliaris …