Passa al contingut principal

Entrades

Dinar de Nadal 2018, dels Amics del Seminari de Mallorca, a Maria de la Salut - Informe Cil Buele

Dijous, 3 de gener de 2019, se celebra a Maria de la Salut l’habitual DINAR DE NADAL dels Amics del Seminari de Mallorca. Una associació cultural que, de cada any, es mostra més i més activa.
Una cinquantena d’antics alumnes seminaristes, ja jubilats majoritàriament, compartim taula, menjar i conversa, alhora que ens manifestam cantant, recitant poemes, fent sonar instruments musicals, dient-hi la nostra...
El primer i el darrer a intervenir és el president de l’entitat, el santjoaner JOAN BARCELÓ I MATAS, qui encoratja la gent a participar activament, no només en aquest acte, sinó sobretot a la resta d’activitats programades per enguany, d’entre les quals en sobresurten dues: la VIII Diada Cultural 2019, a sant Joan, el 4 de maig, en homenatge al franciscà pare Rafel Ginard; i el recital de cançons de seminari, a l’estiu, a sant Miquel de Campanet.
Entre la primera i la darrera intervenció del president santjoaner, se n’hi succeeixen d’altres que fan perllongar la trobada durant une…
Entrades recents

Dinar de Nadal 2018 d'Amics del Seminari (3): Joan Escanelles

Em sembla del tot interessant reproduir aquí mateix el text complet de l'aportació valuosíssima que el bon amic artanenc-binissalemer Joan Escanelles va fer, a la sobretaula del Dinar de Nadal d'Amics del Seminari, celebrat a la vila de Maria de la Salut el 3 de gener de 2018, tot encetant-ne d'altres que s'hi produïren, reflectides en altres llocs... 
Dissertació de sobretaula
El president Barceló,  perspicaç a descobrir valors emergibles, tan agut com és,  em va dir: “Tu ets la persona ideal que diries uns mots quant a l’amor i el cultiu de la nostra llengua en el Seminari”.  
Això que explic, Joan, deu ser tan precís com la meva resposta; sincerament, no la record. 
Vaig ingressar-hi en 1960, el 10 d’octubre.  Com pertot arreu d’aleshores,  l’ensenyança reglada s’impartia en castellà; mes  la impressió global era de mallorquinitat.   
Vaig aprendre-hi multitud de cançons en llatí, molt poques de castellanes,  i les més emotives en català: “Salve a la Mare de Déu del …

Guillem Parets i Crespí, impulsor del teatre amateur (2)

Quan acudesc al funeral que se celebra a l'església parroquial de Santa Eugènia, en record del bon amic, antic company d'estudis eclesiàstics i col·lega secularitzat com jo mateix, em ve al cap la seva aportació valuosa a tasques que tenen a veure directament amb el teatre popular.


Com a bon taujà, Guillem Parets i Crespí, no únicament es dedica a tasques culturals relacionades amb la música de caire religiós: creant i dirigint corals nombroses, intervenint amb peces musicals a celebracions litúrgiques, cantant a diverses parròquies de Mallorca...
També es dedica a investigar a fons aspectes relacionats amb la vida de la pagesia mallorquina. Gran coneixedor de la història de Mallorca, fins a detalls increïbles, realitza nombrosos estudis, servint-se dels coneixements adquirits i del tracte directe que manté amb gent de la pagesia.
Un altre aspecte que em sembla rellevant en la seva personalitat culta és la seva dedicació al teatre. No només crea corals, també funda grups de te…

Al bon amic taujà Guillem Parets i Crespí (1)

En bon dia de Nadal de 2018, compt amb un altre bon amic que deixa aquest món nostre de misèries i se'n torna cap allà on n'hi ha que consideram la nostra casa definitiva, el capellà taujà secularitzat, Guillem Parets i Crespí.
Mentre m'estic preparant les Matines de Nadal de 2018, durant les quals he de fer sonar l'orgue a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, com des de fa uns anys, a partir de les 23:30h, m'arriba la notícia de la mort d'algunes persones conegudes...
M'impacta especialment la d'aquest bon amic taujà, antic company de viatges, que també fa sonar orgues a diverses esglésies de Mallorca. Que en pau descansi!

La seva germana Catalina m'informa que el funeral es fa divendres, el dia de la festa dels sants Innocents, a les 20 h, a l'església de santa Eugènia.
La darrera vegada que parl amb en Guillem, per telèfon, és el dia de la Immaculada, el proppassat dia 8 de desembre. Quedam que pas a cercar-lo dilluns dia 10, perquè ell pu…

Al bon amic bunyolí Jaume Conti

Després d'haver-me passat vuit anys fora de Mallorca, a Àfrica i a Amèrica Llatina, a finals de la dècada dels anys setanta del segle passat, el bisbe de la diòcesi m'encomana la tasca de prestar un servei a la parròquia de l'Encarnació, a Ciutat.
Dins el terme parroquial, entre d'altres, es troba el Col·legi Pius XII, conduït i dirigit aleshores per una cooperativa de professors entusiastes que, a més impartir-hi els cursos acadèmics pertinents, també s'afanyen a bastir un centre educatiu que sigui pioner en molts d'aspectes. 
Entre d'altres, en l'educació física, la formació musical o l'aprofundiment en l'estudi de la llengua catalana. Aquest darrer aspecte comporta certs maldecaps que vénen produïts per una gent que no en pot sentir ni parlar, d'aquest assumpte: són membres d'un grup ultradretà que capitaneja Jaime Martorell, entossudit a fer emmudir, sigui com sigui, la veu i el paper d'aquell centre educatiu tan actiu com prest…

Bolsonaro: l'opinió d'un mallorquí

Amb motiu de l'elecció del militar, polític i religiós Jair Bolsonaro (PSL) com a nou president del Brasil, m'interessa ben molt saber què en pensa i què me'n pot dir un bon amic mallorquí, nascut a Inca l'any 1936, sobre el resultat electoral que de manera «sorprenent» s'ha produït al Brasil. 
La seva «condició de català-mallorquí i naturalitzat brasiler fa més de cinc dècades», juntament amb la seva experiència vuitantina, pens que em pot fer arribar elements d'anàlisi dels quals no dispòs suara mateix.
El meu bon amic inquer té un currículum personal de 10 anys de ministeri sacerdotal i 45 d'haver-se comportat com a «capellà ex-combatent, secularitzat per la 'desobediència canònica' d'estar casat». 
Així s'autodenomina ell mateix. Està secularitzat i ha deixat, per imposició disciplinar, la seva lluita en el camp de batalla del ministeri sacerdotal.
Saturnino Pesquero Ramón  duu més de mig segle vivint i treballant al Brasil.  Se n'hi…

A la mort del bon amic, capellà peruà, Bertino Otárola

Acab d'assabentar-me de la mort recent d'un bon amic meu, capellà peruà, amb qui vàrem treballar plegats no pocs capellans mallorquins dins la Prelatura de Chimbote: Bertino Otárola Figueroa.
En guard molts i molt bons records, des que vaig conèixer-lo i tractar-lo personalment, un cop vaig deixar de treballar a Piura i me'n vaig anar a col·laborar a la Parròquia de Santa, a pocs quilòmetres de la ciutat de Chimbote l'any 1977.
Són vivències molt profundes que difícilment es poden esborrar de la meva memòria! 
Bertino Otárola Figueroa, per a mi és un d'aquells capellans peruans, que valor com a molt bona persona. 
A l'edat de 88 anys, és el capellà més veterà de Chimbote. Nascut a l'interior d'una família modesta el 6 de desembre de 1929, a Mancos, província de Yungay, a les faldes d'una de les muntanyes andines més altes del Perú, el Huascaran (6.768 m), sempre conserva i manté orgullosament la seva condició d'home de la serra, tot i passar la …