Passa al contingut principal

Entrades

A Pepa Moragues, treballadora social infatigable (2)

El 19 de desembre de 2020 na Pepa Moragues de Oleza morí a l’edat de 96 anys, sent usuària de la Residència Elena al carrer Isidor Antillon de Palma.  Quan la vaig conèixer i tractar una mica de prop, a la parròquia de la Santíssima Trinitat, d’on eren feligreses les nostres famílies respectives, ella no en tendria més de trenta, d’anys, i jo ni 10.  A mida que n’arrepleg dades, de gent coneguda seva i meva, m’adon cada vegada més de la labor ingent que desplegà aquesta dona mallorquina, com moltes d’altres, sempre a l’avantguarda d’allò que avui dia se’n diuen serveis socials. Totalment inexistents aleshores, com a molt, hom s’havia de conformar amb allò que se’n deia beneficència...   Va fer falta que sorgís un bon grapat de valentes dones mallorquines, abocades de ple a implantar tasques manco paternalistes. Que encetassin iniciatives noves, tendents a convertir la beneficència, primer en assistència social, molt particular, i després en servei social públic, més generalitzat.
Entrades recents

A Pepa Moragues, assistent social mallorquina (1)

Més d’una vegada, en llegir l’esquela mortuòria d’algú que ens acaba de deixar, em queda una impressió més intensa que d’altres. És el cas de na Pepa Moragues de Oleza , qui morí el proppassat 19 de desembre.  Tot d’una m’han vengut al cap innombrables escenes i records de temps passat, quan a la meva infància veia aquella senyora tan simpàtica, alegre i decidida. La tenc per una de les dues germanes del bon amic meu, missioner al Burundi durant dècades, mossèn Jaume Moragues , qui morí el mes de novembre de  2010. Membre d’una família catòlica practicant com la que més, feligresa de la parròquia de la Santíssima Trinitat, coincidíem sovint als actes religiosos que dirigia mossèn Bartomeu Jaume Muntaner , qui posteriorment fou canonge de la Seu. La família Moragues de Oleza vivia a una de les cases més senyorials de la plaça de la Palla, a Ciutat. En record algunes visites d’infant, essent jo escolanet. Tot i que m’imposava molt pujar-ne l’escala i entrar-hi, hi era sempre molt ben tra

Comentari a la Carta nadalenca del bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull

Dirigida, entre d’altres, «a totes les persones de bona voluntat que ens vulguin escoltar» ... Abans de comentar la carta nadalenca del bisbe Sebastià Taltavull , i els titulars periodístics que se n’escampen aquest Nadal de 2020, m'estim més llegir-ne primer el text íntegre.  Per whatsapp, en deman el text complet a tres companys de confiança. Al cap de cinc minuts me n’arriba la primera resposta. És del mateix bisbe, Sebastià Taltavull. Me’l passa en format pdf. Li ho agraesc profundament. 1 El primer que m’agrada llegir és quan convida i diu: «Deixem-nos contagiar, no pel virus, sinó per la confiança, la solidaritat, l'esperança, la responsabilitat i l'amor». Al meu modest mode de veure, esdevé un bon inici per a una carta que el bisbe adreça, entre d’altres, «a totes les persones de bona voluntat que ens vulguin escoltar» . 2 Convida a mirar amb esperança el futur immediat i acompanyant la inseguretat sanitària i econòmica que ens afecta en aquest temps de pandèmia.

Al bon amic solleric Josep Arbona Alcover

M’arriba la notícia de la mort del bon amic solleric Pep Arbona Alcover , en bon matí de divendres 6 de novembre de 2020. Me la comunica un altre bon amic comú i condeixeble seu, el concarrí Jaume Obrador Soler . Li ho agraesc, tot desitjant que descansi en pau el bon amic solleric. Seixanta-cinc anys enrere, començam a compartir estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca. Durant onze dels tretze anys seguits que m’hi pas en règim d’internat estricte. Ells, qui em duen dos cursos per davant, s’ordenen capellans l’any 1966. Jo l’any 1968. Compartim tots tres, també, la condició de secularitzats. Capellans que no podem continuar exercint-ne la tasca, a causa d’una norma canònica que ens prohibeix d’estimar una dona i contraure-hi matrimoni...  Des d’àmbits distints, continuam compartint l’afany de contribuir a millorar aquest món nostre, aportant-hi dosis d’humanitat, de reflexió analítica i d’una perspectiva transcendent que ens engresca a construir-lo amb criteris de germano

Del bon amic mossèn Jaume Alemany Pascual, capellà de presons

M'han entrat ganes de reproduir íntegrament l'escrit del bon amic capellà de presons, mossèn Jaume Alemany Pascual , pel seu gran valor com a testimoni personal: "¿Què els deim i què ens diuen els confinats a la presó?  El Secretariat de Pastoral Penitenciària, en motiu de la festa de la Verge de la Mercè, vol ser portaveu dels privats de llibertat a l’Església de Mallorca i a la vegada veu de l’Església en el món de la presó. Sabem que uns i altres tenim molt per dir i escoltar. La realitat que hem viscut aquests darrers mesos ens ha dut a qüestionar molts aspectes de la vida: certeses, límits, llibertat, ... se’ns han imposat unes restriccions i límits que han afectat a la nostra llibertat. Talment allò que els privats de llibertat viuen cada dia de la seva condemna, del seu confinament. Entrar a la presó és deixar a la porta allò que nomenem “normal” i caure en un món difícil d’imaginar fins que no hi ets dintre. La presó trastoca l’estructura mental, psicològica, afect

Gabriel Amengual Coll: Fites històriques de l’antropologia filosòfica

El bon amic taujà, mossèn Gabriel Amengual Coll , molt il·lustre canonge de la seu catedral de Mallorca i insigne catedràtic emèrit de Filosofia a la Universitat de les Illes Balears , m’acaba d’enviar informació sobre un dels seus darrers llibres «Hitos históricos de la antropología filosófica» , publicat a finals de juliol de 2020. Si disposàs de temps suficient, m’agradaria endinsar-m’hi, en aquest pou immens de saviesa i de pensaments profunds que representa aquest personatge tan singular com de comprensió difícil, si més no a primer cop d’ull. Estudiàrem junts al Seminari diocesà de Mallorca. Jo, dos cursos darrere d’ell. En mantenc el record, d’un alumne força dedicat a la lectura de llibres als quals jo no tenia accés... Li dèiem de malnom «en Rahner» . Em sorprengué que decidís d’anar a missions. S’hi passà un temps, al Burundi. La seva capacitat intel·lectual l’havia de portar a fer estudis teològics més especialitzats a Alemanya. Amb posterioritat aconseguí la titularitat de

A la memòria de mossèn Jaume Cabrer i Lliteras

En bon darrer dia del mes d’agost de 2020, m’arriba la notícia de la mort de mossèn Jaume Cabrer i Lliteras , canonge emèrit de la Seu Catedral de Mallorca. Que descansi en pau! Anima eius et animae omnium fidelium defunctorum per Dei misericordiam requiescant in pace. La meva relació personal amb aquest capellà manacorí comença al Seminari diocesà de Mallorca. S’hi exerceix durant anys com a director espiritual. Acabada la carrera eclesiàstica, quan som destinat com a vicari coadjutor a la parròquia de sant Nicolau, al Pentàgon de  Ciutat, torn a trobar-me amb ell al cap d’uns pocs mesos, l’any 1969, quan el bisbe l’anomena rector, succeint en el càrrec a mossèn Pau Oliver Ferrer . Hi treball conjuntament poc temps, amb mossèn Jaume Cabrer , degut al nomenament que m’arriba del bisbe com a vicari coadjutor de la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a l’Eixample de Ciutat, juntament amb mossèn Sebastià Capó Leal , com a rector, i mossèn Jaume Forteza Roca , mossèn Pere