Passa al contingut principal

Entrades

Gustavo Gutiérrez, teòleg peruà, amb els més pobres de la terra

Enguany fa 50 anys que s’inicia a la ciutat de Chimbote (Perú) un corrent teològic que s’ha anat escampant arreu del món catòlic (1971). S’anomena Teologia de l’Alliberament . Vaig tenir la gran sort de compartir-ho directament durant un temps, cinc anys després, treballant com agent de Pastoral a la Prelatura presidida pel bisbe nord-americà James Burke , O.P., juntament amb altres companys mallorquins. En bon dia de Tots Sants, recoman d’escoltar atentament i completa allò que deia i afirmava l’any 1985 aquest teòleg peruà Gustavo Gutiérrez Merino (08-06-1928) sobre «La Teología de la liberación» , durant una de les nombrosíssimes entrevistes que li feien aleshores, quan encara no comptava amb 60 anys d’edat: Gustavo Gutiérrez és considerat el pare de la Teologia de l’Alliberament. Fou el primer que en publicà un llibre amb aquest títol l’any 1971, per l’editorial espanyola Ediciones Sígueme (jo era a punt de partir cap al Burundi, on vaig treballar-hi quatre anys). Ell mateix, e
Entrades recents

Al bon amic santamarier, Joan Parets i Serra

Durant la segona quinzena del mes de juny de 2021, bons amics meus em feien arribar la notícia que el bon amic santamarier Joan Parets estava ingressat a la UCI de Son Espases . Hi havia estat sotmès a una intervenció quirúrgica molt delicada al cor.  En sortir del quiròfan, em deien, l’operació havia estat molt delicada i s’havien trobat certes complicacions. Les hores venidores eren importants per tal d’esbrinar-ne la recuperació desitjada. Encara que les analítiques mostrassin una certa tendència a estabilitzar-se, el pacient continuava en estat molt crític i greu. En dimarts i tretze, del mes de juliol, una mesada després, em comuniquen que «acaba de morir». Que descansi en pau, el bon amic i lluitador aferrissat que, durant tota la seva vida, s’ha afanyat a millorar les condicions de vida de la nostra gent, la nostra història, la nostra cultura, la nostra música, el nostre país: Mallorca. I el nostre món! Joan Parets, al despatx parroquial de Campanet, amb Cil Buele (2017) Semina

Al bon amic Pau Oliver (1): la parròquia de sant Nicolau

L’església parroquial de sant Nicolau, una de les cinc més antigues de Palma (1302), estava i està situada a un dels llocs més cèntrics de Ciutat. Ben enmig de carrers farcits d’establiments comercials, pastisseries de renom, galeries d’art, bars i restaurants o antigues cases de famílies nobles. Actualment està encomanada a la Prelatura de l’Opus Dei , impulsada i fundada per sant Josemaría Escrivá de Balaguer . Però l’any 1968 del segle passat, n’era rector mossèn Pau Oliver Ferrer . I jo m’hi exercia com un dels vicaris. Una mitja dotzena de capellans diocesans ens encarregàvem de les tasques parroquials diverses: tenien molt de tradicionals i romanien fortament marcades pels costums que hi havien introduït les famílies més riques de la noblesa palmesana Des dels inicis del segle XIV no havien estat poques les famílies riques que havien contribuït a aixecar-la, reconstruir-la, restaurar-la, mantenir-la, ornar-la... dirigir-la, etc. Això tenia molt de pes a l’hora d’envesti

Al bon amic Pau Oliver (2): el meu primer rector

El record que mantenc viu de mossèn Pau Oliver Ferrer , el meu primer rector, a la parròquia de sant Nicolau, a Ciutat, on l’any 1968, recent sortit del Seminari,  vaig rebre la meva primera destinació com a vicari, no pot deixar de ser més que agradós i força enriquidor. Cinquanta-tres anys després! M’hi vaig trobar molt a gust, amb una tan bona persona com ell. Aquell rector provenia d’una de les famílies cristianes de gran renom al centre de Palma. La seva casa pairal estava situada al carrer de Sans, entre les esglésies de santa Eulàlia i sant Francesc. El seu tarannà s’adeia bastant amb el de les famílies més benestants que s’acostaven amb més freqüència a la parròquia de sant Nicolau. Jo provenia d’una de les famílies cristianes més modestes de Ciutat. Tots sis membres vivíem en una «vivenda protegida» del grup Juníper Serra , situada a la barriada perifèrica palmesana denominada «El Molinar de Levante» . Just davant la fàbrica de gas i electricitat, quan amollava fumerades

Al bon amic Pau Oliver (3): El meu primer nomenament eclesiàstic: vicari cooperador de sant Nicolau

Amb motiu de la comunicació que em feren arribar, des de l’ Associació Cultural Amics del Seminari de Mallorca , sobre la celebració del 70è aniversari de l’ordenació sacerdotal de Pau Oliver Ferrer , amb una Eucaristia a la parròquia de sant Miquel de Palma, a les 19:h de dia 15 de juliol, se m’ocorregué de fer-ne una ampliació més extensa d’aquest escrit meu. En record del bon amic, «el meu primer rector», i amb agraïment a tot quant va fer per mi, quan em pertocà de fer les meves primeres passes dins el món dels eclesiàstics mallorquins l’any 1968. Record perfectament que el primer dels nomenaments eclesiàstics com a capellà novell no va torbar gaire a sortir del Bisbat de Mallorca i arribar a les meves mans, just quatre dies després d'haver rebut l'ordenació sacerdotal. Aleshores jo no li donava gaire importància als papers i documents oficials. Tot i així, me'ls guardava i arxivava. Cosa que avui em permet d’afirmar que fou dia 20 de juny de l’any 1968, que el

Al bon amic Pau Oliver (i 4): les meves primeres actuacions com a vicari de sant Nicolau

A partir del primer d’agost de 1968, vaig començar a treballar com a vicari, amb el rector de la parròquia, mossèn Pau Oliver , amb l’altre vicari, mossèn Pere Llabrés Martorell , i amb un grapat d'altres preveres més ancians, com mossèn Bartomeu Ferrer , mossèn Josep Clar , mossèn Jaume Bisellach o el capellà castrense mossèn Joan Company .  Aleshores, per capellans no estàvem! A una sola parròquia del «Pentàgon» ens arreplegàvem permanentment set eclesiàstics. A més d'altres que queien per allà, amb motiu d'algun funeral o d'alguna festa litúrgica singularment important.       L'expressió, el «Pentàgon» , feia referència al conjunt de les cinc parròquies més cèntriques i més antigues de Palma: Santa Eulàlia, Sant Miquel, Sant Jaume, Santa Creu i Sant Nicolau. Aquestes cinc parròquies constituïen allò que en deien «pentàgon» ! El de Canamunt (les dues primeres) i el de Canavall (les tres restants). M’encomanaren, sobretot, de continuar la mateixa tasca q

Al bon amic Toni Mateu Brunet

Dilluns 3 de maig de 2021. M’arriba la notícia trista de la mort del bon amic Toni Mateu Brunet , 10 mesos més vell que jo. Desig de tot cor que en pau descansi! Tots dos som de Palma. Ell entra al Seminari l’any 1954. Jo ho faig l’any següent, als 10 anys d’edat. Són més de seixanta-cinc anys de coneixença. A tongades, en comunicació ben directa. Gran part d’aquestes dècades, a una certa distància. Sempre bons amics. Sobretot, des que, seminaristes menors, en temps de vacances d’estiu ens afanyam tots dos a estudiar plegats les lliçons que amaguen els secrets més recòndits del «grec clàssic»... Ho feim al seu domicili familiar situat en una casa del Terreno, al carrer Ramon Servera Moyà. Darrera vegada que ens veim: a la capella del Seminari Vell, durant la celebració de la festa de la Càtedra de sant Pere amb els Amics del Seminari , el 18 de febrer de 2017, presidida pel bisbe de Mallorca  Sebastià Taltavull .  El trob molt tocat! Abans de la missa, vaig a saludar-lo. Assegut com es