Passa al contingut principal

Entrades

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL
Entrades recents

Amics de seminari, amics per sempre

Transcorreguts més de 60 anys, encara romanen infrangibles els llaços d'una amistat perdurable , iniciada al Seminari diocesà de Mallorca, continuada fora d'aquelles parets durant nombroses dècades seguides, i mantenguda ferma i engrescadora fins avui dia, a cada indret o situació actual que viu cadascun dels prop de tres-cents estudiants d'aleshores... Suara mateix, em sent empès a  cantar i enregistrar pel meu compte, - quedi com quedi aquesta veu meva escardada, ja quasi octogenària -, la cançó que composaren l'any 1964 els bons amics i companys d'estudis eclesiàstics, Mariano Moragues i Andreu Obrador , amb el títol "Amics" .  Tots dos varen saber recollir admirablement i acompanyar musicalment les paraules evangèliques de Jn 15,13-15 . Abans d'esdevenir octogenari, m'entren ganes de dedicar-la a tots i a cadascun dels companys que s'hi passaren, ni que fossin només alguns mesos, en aquell edifici gran i esvelt de Son Gibert... en règim d’

El sexe ens marca, a tots

El sexe marca tots els humans de manera indeleble. Marca dones i marca homes. Siguin joves, siguin vells, el sexe marca tothom. Vulguin o no vulguin, tant si són clergues com seglars, tant si són dones com homes, tots quedam ben marcats pel sexe que portam al nostre cos.  Som un home, clergue des de l’any 1966, secularitzat l’any 1982, que, per mor de la valoració que en faig, del sexe, en un moment determinat de la meva vida em comminen a deixar d’exercir-me com a clergue.  Aleshores, prenem la decisió de casar-nos pel civil, amb una divorciada,  i l’estament jeràrquic em deixa «reduït a l’estat laical»... tot i que continuo sentint-me i essent capellà durant  dècades posteriors, i per sempre més.  Altra volta em cas amb una segona dona, regligiosa exclaustrada del convent de les Germanes de la Caritat, després de la defunció de la meva primera. Ells sabran per què ho fan. Jo, amb la meva falta d'ignorància, ho desconec per complet fins suara mateix, 42 anys després, quan continuo

Al bon amic pobler Agustí Serra i Soler

Seixanta-vuit anys després, mantenc ben viu el record d’aquell seminarista major, de nom Agustí Serra i Soler , que s’ordena de capellà, quan estic acabant de fer el primer curs de llatinista al Seminari diocesà de Sant Pere a l’edat d’11 anys, el mes de juny de 1956. Amb el record de temps llunyans, es va enfortint «in crescendo» la nostra amistat perdurable, amb contactes personals i més directes, mantenguts posteriorment per motius diversos. Sempre n’he admirat la gran tasca desplegada pel bon amic pobler, primer com a vicari de la parròquia de Campanet (1956-1960), d’ Andratx (1960-1964) o d’ El Terreno a Ciutat (1964-1966). Finalment com a rector de Fornalutx (1966-1978).  Assolim tots dos, en pocs anys de diferència, la nostra condició de capellans secularitzats, en haver pres la decisió ferma de casar-nos, compartint les nostres vides amb una dona, com opten a fer tants d’altres companys aquestes darreres dècades. En apropar-se el dia del seu noranta-tresè aniversari, no em p

Al bon amic serverí, P. Ramon Ballester i Vives

  Per la bona amiga, cosina de la meva esposa difunta Isabel Rosselló Girart , la gran informadora de la comarca mallorquina de Llevant, Magdalena Ordinas Febrer , m’assabent de la mort del bon amic i company entranyable de lluites pastorals i cíviques el serverí missioner dels Sagrats Corts, antic prior de Lluc, el P. Ramon Ballester i Vives . Que en pau descans! Tot d’una que ho sé, em pos en contacte amb el P. Josep Amengual i Batle, missioner dels Sagrats Cors, també bon amic meu, qui em confirma la feta i em fa avinent un conjunt de dades que jo desconeixia sobre aquest personatge tan insigne com inadvertit a l’interior de la nostra societat i la nostra diòcesi mallorquina (Queden recollides més avall, a l'enllaç del P. Reynés )... Tot i la seva edat propera als 90 anys, pot semblar sorprenent, sobretot si hom para esment a altres circumstàncies coincidents amb aquesta: si miram de tenir present la seva gran vàlua, no solament a l’àmbit de l’espiritualitat característica, sin

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

D'ex missioner mallorquí (Cil Buele) a missioner mallorquí (Julià Cifre)

Davant la notícia publicada recentment sobre el bon amic i company d’estudis i de tasques pastorals missioneres al Burundi, a l’Àfrica Central, el selvatgí Julià Cifre Vanrell , m’he quedat astorat, però no vull ni puc quedar-m'hi mut. Llegint alguns dels escrits publicats en premsa i xarxes de la intercomunicació social més frenètica, he considerat més pertinent d'anar a les fonts, directament, i retrobar-me amb qui roman al centre d’aquestes informacions, el mateix Julià . JULIÀ CIFRE i CIL BUELE , a les portes de la Residència  de Sant Pere i Sant Bernat, Palma (12-07-2023) No solament m’he volgut fer present, el mateix dimecres 12 de juliol de 2023, a la residència de preveres oberta prop de la Seu Catedral de Mallorca, on Julià roman  ingressat des de fa alguns mesos, sinó que li he volgut lliurar en mà un escrit meu, molt personal, reiterant-li la meva amistat i posant-me a la seva disposició en allò que ell consideri que jo hi pugui ser útil. Tot i que m’insinua que, ho