Ves al contingut principal

Entrades

Dietari breu d'una estada breu al santuari de Lluc

07.
Descansí al setè dia d'estar al santuari de Lluc, als inicis de 2018, mon any sabàtic, coincidint amb el primer diumenge que m'hi trob.

Percep que tot ha de ser distint a la resta dels dies de la setmana, des del primer moment que guait per la finestra de ma cel·la: molta més gent per la plaça, pels passadissos, pel menjador, pel restaurant, pel temple, per l'aparcament de cotxes, per les taules a l'aire lliure, per les escales del pujol dels Misteris... Gran animació dominical.

La caminada quotidiana, més curta que l'habitual: del santuari fins al restaurant Coll de sa Bataia, pel camí del refugi de Son Amer, a l'anada, i per la carretera del Guix que duu a la Font Coberta, a la tornada. Total, una hora i mitja, ampliada amb la pujada al pujol dels Misteris.

Aprofit per negociar -a la Recepció en mans d'en Guillem- un perllongament de la meva estada a les cel·les de Lluc, ja que m'hi he trobat molt bé en aquest paratge d'ensomni monacal aquesta…
Entrades recents

Un germà a l'hospital: escrit de Pere Barceló sobre Miquel Julià

Acab d'arribar de visitar a Miquel Julià Prohens, company de 90 anys, que somrient com sempre, encara que revestits de guants i bata verda, pot parlar amb qui el visita. Té claredat mental, paraula oportuna, i es disposa a presentar-se davant el Pare.
Té present els seus companys, els familiars, li agradaria rebre unes paraules del Bisbe, i també dels secularitzats o capellans amb actiu  i seglars que el recorden.
M'ha dit que ha estat molt content de la visita i que no el molesta gens que hi vagin els amics, que ho agraïa molt rebre amics i familiars
Envia a tots els que també el recorden   una salutació afectuosa. I jo li he demanat que em donàs la seva benedicció i així ho ha fet. És una pràctica emotiva i que remou els sentiments, en aquell moment i després.
Amb un abraç per a tots aquells a qui arribi aquest email.
En Miquel roman ingressat a l'habitació 335 de l'hospital Sant Joan de Déu, al Coll d'en Rabassa.
Pere de Puigpunyent 

III Trobada de Corals al Seminari Nou, organitzada pels Amics del Seminari

PERE J. AMENGUAL, pronuncia les paraules introductòries a la III  TROBADA  DE  CORALS  AL  SEMINARI  NOU - NADAL   2017, i el bisbe SEBASTIÀ TALTAVULL hi fa arribar unes paraules:
Benvinguts tots, benvingudes totes a aquesta Tercera Trobada de Corals al Seminari Nou. És una bona nit per retrobar-nos i reviure aquells anys en què estudiàrem aquí, agombolats per aquestes parets venerables, i aprenguérem a resar en aquesta església de la Mare de Déu Assumpta. És una bona nit per tornar als anys quan érem nins i cantàvem davant el Betlem, que havíem fet a casa, aquelles melodies entranyables “Hi ha neu a la muntanya”, “el vint-i-cinc de desembre, fum, fum fum!”, “Campana sobre campana”, “El cant dels ocells”... És una bona nit per treure'ns el capell davant l'Infant que acaba de nèixer. És una bona nit per a què el clam de la Sibil-la retroni de bell nou en les nostres esglésies. És una bona nit per atracar-nos a la Cova de Betlem per a donar la mà, encara que   sia només des del cor, a…

Mossèn Jaume Cabrer, amb els Amics del Seminari

MOSSÈN JAUME CABRER I LLITERAS, que fou director espiritual de moltes generacions d'estudiants al Seminari diocesà de Mallorca, fou el convidat excepcional que participà en el dinar de Nadal que cada any organitzen els Amics del Seminari.

Enguany, al restaurant sa Creu de Petra, una quarantena de membres de l'associació s'hi arreplegaren, una vegada més, per retrobar-se i enfortir els lligams d'amistat i de companyonia que s'hi establiren dècades enrere i s'han anat consolidant amb el pas del temps.

MIQUEL RIERA ALCOVER: 50 somnis de balancí

Tot d'una que vaig assabentar-me que s'organitzava un acte de presentació d'un llibre, a Manacor, sobre aquest bon amic i antic company d'estudis eclesiàstics, en Miquel Riera Alcover, vaig fer tots els possibles per acudir-hi. 
I això que, durant el trajecte en cotxe, caigué damunt Mallorca una forta descàrrega de pluja, vent, fred i neu com jo no recordava haver vist mai al llarg de la carretera.
A la sala d'actes de la seu de la Institució Pública Mossèn Antoni Maria Alcover plena de gent, tenguérem l'oportunitat d'escoltar mitja dotzena de persones que hi varen intervenir -quatre dones i dos homes-: Bàrbara Sagrera, gerent de la institució; M. Magdalena Gelabert, autora del pròleg; Llucia Serra, autora de l'estudi introductori dels «Somnis de balancí»; Gabriel Barceló Bover, l'autor del llibre; Andreu Mesquida, nebot major d'en Miquel Riera Alcover, i Catalina Riera, batlessa de Manacor
Amb les intervencions que s'hi feren, vaig poder v…

MARIANO MORAGUES: Barramades mediàtiques

Bona gent: Si encara m'aguantau i teniu ganes de compartir o rebutjar el que llegiu m'agradaria m'ho féssiu saber. Vos ho agrairé. Salut i coratge.
La intoxicació mediàtica
Agafau qualsevol diari de tirada nacional, un llapis i una fulla de paper. Anau apuntant tots epítets despectius i adjectius qualificatius que impliquen defectes o malifetes dirigits contra el procés independentista i els seus dirigents. Veureu que llegint dos o tres articles que tractin “el problema català”, ben aviat omplireu una plana de destralejades.
El mateix podeu fer mirant qualsevol canal de televisió en castellà, sigui a les noticies, debats, opinadors i vos afartareu d’afirmacions que menyspreen i dejecten tot quant han fet o volen fer els independentistes.
Mirau el que he replegat en una estoneta llegint tres diaris de tirada nacional. A quasi tot hi podeu afegir independentista o secessionista i si és refereix a persones ja sabeu de qui parlen:
“Órdago, delirios, disparate, deriva, rebelión…

MARIANO MORAGUES: Esplugant postveritats i reinventant la convivència

Bona gent: Diuen que pot matar més una ploma que set canons, però jo me conform amb afrontar alguns supòsits que circulen sense fonament i no sé si l'encert. Voltros ho direu, si en teniu ganes. I Sempre agrairé qualsevol comentari. Salut, força i resistència.

Autodeterminació dels pobles d’Europa
No és un imperatiu categòric que l’actual configuració dels estats europeus hagi de ser eterna. De fet ha anat canviant durant la història i els estats europeus d’avui són relativament joves.
González Pons del PP no fa gaire digué en el Parlament Europeu: “Si España se rompe por Cataluña, una fila de fichas de dominó la seguirà en todo el continente”.
Pocs dies després el President de la Comissió Europea, el luxemburguès Juncker, deia: “Si permetem, encara que no sigui un assumpte nostre, que Catalunya s’independitzi, també ho faran altres i això no m’agrada. No vull una UE que en 15 anys estigui formada per 90 països”.
Tant un com l’altre sense fer-ne comptes, deixen clar que estam dava…