No passen ni vint-i-quatre hores, des que n’ Elvira Calmet em tramet la notícia de la mort de n’ Anselm Álvarez , el seu espòs, i ja la veig escampada arreu de les xarxes de la intercomunicació social més intensa: «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco por todo su amor» . Quina meravella resulten tots aquests estris tecnològics, aparentment tan insignificants, i, de fet, tan significatius com són els mòbils. Comporten una gran facilitat a l’hora de transmetre coneixement i coneixences! Ho veig com una de les diferències més notòries respecte de cinquanta anys enrere, en la relació entre Perú i Mallorca! Anselm Álvarez, a la seva casa de Lima « En memòria i en record de qui sent llucmajorer ha estat un d’aquells primers que s’atansen de cor a aquest bell país andí que anomenam Perú. Sens dubte et diu, a tu, que miris bé son camí. Tan farcit està de roses, com de fulles amb espines; tan farcit de tantes coses, que acompanyaran son nom: Tant sa v...