Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2013

Ja és aquí el nou bisbe Mons. Xavier Salinas Viñals

Sigau ben arribat, Mns. Xavier, a la Roqueta, la nostra, la vostra Mallorca. La vostra franquesa i la vostra familiaritat bé pot adornar la nostra esperança de tenir un Bisbe, que ens trobi en el lloc del nostre treball, de les nostres inquietuds, de nostres necessitats, i en ell puguem esplaiar-nos i obrir-nos sobre els nostres dubtes, les nostres queixes, els nostres esforços i nostres aspiracions; i vós, també, pugueu enjoiar-vos i felicitar-vos i alegrar-vos amb els resultats actius dels vostres afanys a favor d'arribar, i guanyar la joia, a la meta, que descriviu amb la vostra paraula, i demostrau amb el vostre exemple de que Jesucrist és amable i humà. Mai no ha estat la mateixa cosa demanar disculpes i perdó per haver estat passiu, apàtic, desganat, i, per haver tremolat de por, desconfiant d'aquells que se'ls ha d'animar i avivar en el deure d'anar endavant, pel camí de les responsabilitats que tots tenim i que espera el poble; q

N'Agustí Serra publica articles

ALGUNS DELS ARTICLES PUBLICATS PER N'AGUSTÍ SERRA I SOLER - ANY 1992 29-05-1992 Agustí Serra dimiteix com a regidor de Fornalutx - ANY 2007 22-07-2007 Vobis, Episcopis Hispaniensis Ecclesiae in colloquio congressis 10-08-2007 La patata de Sa Pobla 14-12-2007 En el fons, que els capellans no es puguin casar, és un signe d’egoisme per part de l’Església - ANY 2009 07-01-2009 Agustí Serra: "Els àngels de la parròquia els vaig vendre jo amb el permís del bisbat". L'exrector, actualment seglar, admet que la venda es va fer a finals dels anys 60 per 800 pessetes i que els doblers anaren a l'obra 15-07-2009 El padrí 05-10-2009 Madona Aina: les vostres mans han estat les darreres en tocar l'orgue de Fornalutx 19-10-2009 El papa ha proclamat “any sacerdotal" el 2009. Deixau-m'ho dir (I) 26-10-2009 A mn. Jaume Mercant, Vicari (II) 09-11-2009 Si vols saber com és tal, dóna-li un càrrec públic de poder 23-11-2009 Pot la política pro

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu sabal68.sabal2013@gmail.com He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preve

Tretze i trenta-un anys: 13->31

Tretze i trenta-un s'escriuen igual. Amb les mateixes xifres. Només que a l'inrevés. Durant tretze anys seguits, com tants d'altres companys i col·legues, estudio la carrera eclesiàstica al Seminari Diocesà de Mallorca. I durant tretze anys seguits, també, faig de capellà, tant a Mallorca com fora de Mallorca. Avui record que, trenta-un anys enrere, el dia de la festa de Sant Sebastià patró de la ciutat de Palma, 20 de gener de 1982, celebr la meva darrera missa. És a la parròquia de l'Encarnació. N'he cantat ma primera el 23 de juny de 1968. A la parròquia de la Santíssima Trinitat, també a Palma. Entre i entre, milers de misses celebrades, durant 13 anys seguits. A Mallorca i a fora. A Europa, a Àfrica i a Amèrica Llatina. Àsia i Oceania encara deuen romandre'n a l'espera... Avui puc recordar que, llavors, decidesc deixar d'exercir com a capellà, per motius diversos. Uns són de caire ideològic, podria dir. D'altres, de ca

"El meu parer" sobre l'homilia primera del bisbe de Mallorca nou

Hola amics: Acab d'escoltar el nou tarannà del Bisbe que -no el que hauríem elegit, sinó el que Roma ha volgut - i quan ha acabat, m'ha demanat la família quin era el meu parer sobre les seves paraules de l'homilia, i he contestat amb pena que el mateix "rollo" de sempre. Amb l'oblit dels prop de cent mil famílies que com a Balears com a tot Espanya, estàn tocades per l'atur, per la fam i per la pobresa. Allà hi eren tots els responsables de la possible solució ??? Quan seràn prioritat els benaurats pobres? La grandiositat de la Seu pareix que fa oblidar pobres, fam, misèria. Quan canviarem els discurs dins la "nostra" (malgrat tot!!!) nostra esglèsia? M'agradaria saber que pensava en Toni Vera, delegat de Caritas, quan tot era alegria, al.leluyas, bisbes, arquebisbes, Cardenals, capellans, pompa, sabonera... No m'ha fet ganes de resar, ni pel  nou bisbe, ni per cap dels vermells, i no em refereixa

Un bisbe nou, per a una etapa nova, a Mallorca

En haver llegit l'article que publica avui al Diari de Balears el bon amic i company de lluites cíviques de tota casta, Pere Fullana i Puigserver , amb motiu de l'arribada a Mallorca i presa de possessió del bisbe, nou de trinca, Mons. Xavier Salinas Viñals , em permet de reproduir-lo en aquest blog dedicat a “un dels col·lectius” al·ludits -al meu entendre modest-, quan manifesta: “que tengui una certa capacitat de discerniment per saber qui ha d'escoltar i localitzar els nuclis de saviesa que amaga el país on acaba d'aterrar”.   una nova etapa Avui, l'Església de Mallorca parlarà simbòlicament i es manifestarà amb la litúrgia institucional, davant la passivitat participativa de la Comunitat. En els temps que corren no és difícil creure, però és força dificultós mantenir l'esperança, sobretot si un viu de peus a terra, escolta i parla amb la gent. Teodor Suau ha escrit recentment que el Concili Vaticà II recuperà la mirada simpàtica, positiva i inte

Ràfegues, desitjos i anhels -o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o- (Antoni Mas Colom)

Passen les hores i els dies... Mor la flor que avui floreix... Sapaguen les alegries de conquestes sense pes! Oh! Si et pogués donar un batec d'aquesta vida! Quantes coses jo faria que no estan al meu abast! Faria més que podria per implantar l'alegria i portar-la a tot costat, per eixugar l'amarg plorar que t'angoixa cada dia. Mentre la vida dura sols està a la meva mà comprendre la petitesa i el valor de cada instant i no cercar més enllà dels límits de ma estatura, que mai li afegiré un pam. Si me pogués despullar de tot lligam que esclavitza i de matèria i roba, nu i netejat de pintura, tot jo seria per a tu i tu, la meva mesura. Rema que rema barqueta! Vola que vola, ocellet! Així ens passen les hores prop del foc, fugint del fred. I com la filosa fila, fil per fil el vestit meu, troba la barca la riba, troba el seu niu tot ocell. Quan la vida no té fites cada hora gela de fred. Sols quimeres i alegries de mil anys fan un

Toni Mas Colom, poeta

Del bon amic i company d'estudis eclesiàstics, el solleric Antoni Mas i Colom , qui feia de tresorer de l'associació SABAL, se'n guarda molt bon record i molta d'estima. Entre les moltes aportacions valuoses que ens va fer abans de morir a l'Hospital de Son Espases el mes d'agost de 2011, cal remarcar les que anomena “confessions d'un secularitzat” . Després de la seva mort, s'ha sabut que en Toni es dedicava, també, a escriure poesia. Una petita mostra de la qual ha fet arribar la seva família, amb el recull que porta per títol  “Susurros del alma” . Les 74 primeres pàgines estan redactades en castellà. Les següents són en català i comencen així: Poesies i poemes en català Ressons, clam, desitjos i somnis del més endins Il·lustracions d'Antoni Mas Colom OH, SILENCI...! Silenci...! Oh llengua de foc! Espira viva i encesa! No me dones cap repòs i me parles cau d'orella, lluny de crits i de renous,

Ella només feia el que podia

Comença el 2013. Ens diuen que serà un any de crisi i molt dur. Serà un més dins la vida de tots els majors de Mallorca. Recordam tots aquells anys negres, de fam, de pors, de pobresa material i espiritual allà pels anys 40; sobretot, allò trist que passàvem dins la família i dins el seminari. N’Andreu Julià deia que el seminari es va omplir de bocacions, en B de Barcelona, perquè  al carrer i a les famílies es donaven casos d’autèntica fam i/o penúria, sempre amb les exempcions de les famílies pageses agrícoles que -malgrat els controls oficials - podien gaudir de certes abundàncies alimentàries. El nostre seminari, els noviciats, van recollir els nois i noies, fills/es, (llàstima, el seminari només admetés homes i no dones que així doblaria el nombre de capellans i “capellanes”, cosa que prest no tardarem en tenir-les com celebrants a les parròquies de la nostra Mallorca i a més estic  segur que les nostres parròquies amb dones al front del seu govern. No puc ser profeta, ni

L'energia positiva de gent secularitzada

Com qui no fa res, en començar aquest Any Nou 2013, m'ha passat pel cap la idea de recaptar opinions sobre una iniciativa, senzilla i simple, que no me'n fuig. Es tracta de veure la manera millor de canalitzar tot aquest gran embalum d'energia positiva que pot emanar d'un col·lectiu tan nombrós , alhora que tan significatiu, com és ara el que constitueixen els CAPELLANS I RELIGIOSOS SECULARITZATS de Mallorca. Si hom gira la ullada cap a gairebé tots els seus integrants, s'adona de la gran quantitat d'iniciatives que han fet sorgir a tants àmbits de la vida ciutadana: escrits i reflexions publicades a mitjans de comunicació, treballs realitzats a l'àmbit de l'ensenyament i la docència, l'antropologia, la psicologia, la política, la defensa dels drets humans i la justícia social, l'acció social, la sanitat, la cooperació internacional, les professions liberals, l'hoteleria, la música, el periodisme, la literatura, les llengües, l'