Passa al contingut principal

Tretze i trenta-un anys: 13->31

Tretze i trenta-un s'escriuen igual. Amb les mateixes xifres. Només que a l'inrevés.

Durant tretze anys seguits, com tants d'altres companys i col·legues, estudio la carrera eclesiàstica al Seminari Diocesà de Mallorca. I durant tretze anys seguits, també, faig de capellà, tant a Mallorca com fora de Mallorca.

Avui record que, trenta-un anys enrere, el dia de la festa de Sant Sebastià patró de la ciutat de Palma, 20 de gener de 1982, celebr la meva darrera missa. És a la parròquia de l'Encarnació. N'he cantat ma primera el 23 de juny de 1968. A la parròquia de la Santíssima Trinitat, també a Palma.

Entre i entre, milers de misses celebrades, durant 13 anys seguits. A Mallorca i a fora. A Europa, a Àfrica i a Amèrica Llatina. Àsia i Oceania encara deuen romandre'n a l'espera...

Avui puc recordar que, llavors, decidesc deixar d'exercir com a capellà, per motius diversos.

Uns són de caire ideològic, podria dir. D'altres, de caire humanístic, diria jo. També pel fet d'estar enamorat d'una dona, ben molt. M'hi arrib a casar pel civil, als Jutjats de Palma, uns mesos després.

M'imagín que aleshores em passa el mateix que a la majoria de companys secularitzats. Una decisió com aquesta, que no deixa de sorprendre la gent més apropada, em duu a començar una etapa nova en ma vida personal, familiar i professional. Plena d'incerteses, farcida d'imprevists. Tenc 36 anys.

Aleshores he de tastar i assaborir el gust amarg de situacions que no he viscut mai, abans. Tot i ser les més normals i corrents dins el conjunt de la població.

M'he d'avesar a fer feina com tothom, a les ordres d'altri, sense cap casta de privilegi ni veneració. En quefers on m'he de comportar com a aprenent... He d'aprendre a guanyar-me les sopes pel meu compte, sense cap protecció institucional eclesiàstica que m'agomboli... M'he de posar a viure en matrimoni, amb totes les responsabilitats que comporta aquesta situació nova que acab d'assumir.

Tenc la gran sort d'haver-me topat amb una dona excel·lent, molt enamorada, molt bona companya, molt amiga, suport i guia, mestra i experta. M'agafa de la mà i m'ajuda a fer junts aquest camí tan difícil... que només dura sis anys... Es mor d'un maleït i mal dit limfosarcoma maligne.

Abans, ens assabentam que no em correspon cap casta de percepció en concepte de subsidi ni d'indemnització. No tenc cap dret a acollir-me a cap ajut social de cap administració pública.

He romàs uns anys dins un col·lectiu eclesiàstic, totalment deslligat dels processos i avanços produïts en l'àmbit laboral. No tenc cap dret a l'atur. Durant tots els anys de treball pastoral al servei de l'església diocesana no he estat assegurat pel bisbat de Mallorca: una empresa que no cotitza a la Seguretat Social com la resta d'empreses, per cap d'aquests conceptes.

Ficat dins d'una situació tan inversemblant com aquesta, em veig abocat a haver de treballar, primer i durant alguns mesos, com a peó d'ICONA. Integrant aquelles brigades de marginats que, de bon matí i cada dia, en ple hivern hem d'anar a netejar els boscos de la Serra de Tramuntana, fins que el sol es pon... Per un sou miserable!

També, durant uns mesos, ajud la meva dona, na Lina Company, en la gestió del seu petit comerç que regentam al carrer del Sant Esperit, a Palma. Establiment comercial de venda de productes lactis, lleteria especialitzada en la fabricació i venda de nata pujada...

Sortosament, el mes de febrer de 1983, pràcticament un any després d'haver dit ma darrera missa, arrib a superar amb èxit les proves selectives convocades pel Consell General Interinsular. Accedesc, així, a una de les places d'auxiliar administratiu. Som empleat públic de la Conselleria d'Educació i Cultura. Tenc un sou fix, indefinit...

Els meus coneixements de català, les pràctiques d'alguns anys com a professor de català al col·legi Pius XII de Ciutat, així com els estudis superiors realitzats sobre aquesta matèria amb posterioritat, m'obren les portes a la tasca de corrector de textos oficials en català. Tant a la Conselleria, com al Parlament de les Illes Balears i d'altres organismes i empreses que m'ofereixen feines a fer...

L'any 1995 m'inicio en la tasca política com a regidor a l'Ajuntament de Palma. Continuo l'any 1999 com a conseller de Cultura del Govern de Mallorca, i diputat al Parlament de les Illes Balears.

Deu anys després, l'any 2005, acab la meva carrera professional, col·laborant com a tècnic al departament de la Vicepresidència del Govern de la Generalitat de Catalunya...

La jubilació m'arriba als 65 anys: el 4 de desembre de 2009.

En acostar-se la data emblemàtica del 20 de gener, m'entren ganes de pegar una ullada ràpida a tots aquests anys passats. He de dir que em sent molt agraït a la vida. M'ha donat tantes coses bones!

Tot i que no he tengut fills, ni amb la primera ni amb la segona dona, amb na Isabel Rosselló vivim hores d'ara els nostres darrers anys, plens d'il·lusió. Força engrescats a superar, de la manera millor possible, els efectes nefasts d'una altra malaltia maleïda, la que anomenam d'alzhèimer.

Sé que em pertoca jugar amb números xerecs, lletjos!
Però mantenc ben enceses les ganes de jugar-hi, de guanyar i de vèncer!

Amb l'ajuda del Senyor, i de tanta gent que tan amablement se'ns atansa! Gràcies!

Cecili Buele i Ramis

Comentaris

  1. No es cuento,es muy cierto que te estimo de veras Cecil. Los primeros recuerdos son de cuando estabas en la Iglesia de la Encarnación;eran años de lucha social.Vagamente recuerdo que nos dabas instrucciones sobre cómo había que hacer una huelga ¿de hambre? y cómo cuidar los detalles para que resultase un éxito.Lo cierto es que siempre he admirado cómo manejas (y de qué forma más magistral),las diversas herramientas que la vida te ha puesto al alcance.Recibe un fuerte abrazo y que el resto de vuestra vida la paséis lo mejor posible.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Juan, per una valoració teva tan positiva d'allò que mir de fer, sempre, en la lluita per contribuir a deixar aquest món una mica millor d'així com l'hem trobat en nàixer.

      Suprimeix
  2. Encara m'amara
    la gran emoció,
    les cames fent figa,
    perdent l'atenció,
    mes mans aferrades,
    precís d'un bastó...
    altar que m'aguanta,
    les cames ja no...

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Entrades populars d'aquest blog

Al pare Antoni Vallespir Llompart, MSSCC, bon amic meu

Quatre anys més jove que jo, el P. Antoni Vallespir Llompart neix a Alcúdia l'any 1948, i mor a Bunyola el 12 d'agost de 2019. Que descansi en pau!

Em ve al cap aquests dies, precisament, que, de preveres joves, tots dos col·laboram dins el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca: ell com a consiliari de l'Agrupament de Son Sardina, mentre jo faig de consiliari escolta als agrupaments Verge de Lluc i Jaume I -a la parròquia de l'Encarnació-, i a l'agrupament Ramon Llull -a la parròquia de Santa Catalina Thomàs-.

De preveres joves tots dos, és a dir a la dècada dels anys setanta del segle passat!
Aleshores, sent consiliari diocesà del Guiatge de Mallorca, també tenc oportunitat de treballar al seu costat. Som educadors i formadors en la fe d'aquells joves i d'aquelles al·lotes que tan positivament incideixen en les nostres vides i que marquen de manera indeleble les nostres dues existències com a clergues: n'aprenem camins nous de seguiment de Jesús, ser…

A mossèn Jaume Pons Arrom, missioner al Perú

Poques referències tenc suara mateix, d'aquest bon amic binissalemer, antic company d'estudis eclesiàstics i de feines pastorals a terres peruanes, mossèn Jaume Pons i Arrom (1932-2019), que, segons em diuen, ens ha deixat aquesta mateixa setmana.
Per un correu del bon amic mossèn Joan Darder i Brotat m'assabent que Jaume Pons ha mort. Que descansi en pau, aquest capellà mallorquí, treballador al Perú: Trujillo, Cascas i Contumazà, Cajamarca i Lima! 
Tots tres hi hem treballat al Perú, com a missioners mallorquins... a la dècada dels anys setanta del segle passat...
Ell, fent part d'una d'aquelles primeres tongades de sacerdots mallorquins que, amb l'empenta de l'OCSHA -Organització de Cooperació Sacerdotal Hispano Americana-, s'ofereixen voluntàriament al bisbe per anar a treballar al Perú.
Adreçant-se a la gent peruana coneguda i amiga, entre d'altres coses, el canonge alcudienc mossèn Darder els diu en relació amb el funeral celebrat a Palma:
«Pr…

Amics del Seminari: 1ª Trobada Cançons d'Estiu 2019

Adreçada als bons amics, antics companys d'estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, transcric aquesta invitació:
"Amb aquest escrit, volem convidar-te, amb molta d'il·lusió, a assistir al recital de cançons d'estiu que estam organitzant el GRUP ELS CAMINANTS, d’Amics del Seminari (Joan Brunet, Cil Buele, Tomeu Mas, Pep Portell, Biel Vilanova, Pere Reynés i Toni Colomar). 

Ens ha passat pel cap la idea de tornar a interpretar enguany algunes d’aquelles velles cançons que cantàvem al nostre Seminari, engrescats per JOHNNY MATAS, LEONCIO  GARCÍA MALLADA, PARE DUVAL, PEP CABRINETTI, DOMINGO MATEU, RAFEL SERVERA, etc. i altres que puguin agradar-nos avui encara...
La trobada és DISSABTE, 17 D’AGOST, A LES 20 HORES, A SANT MIQUEL (CAMPANET).
Ens agradaria ben molt que t'hi fessis present, en companyia de qui vulguis. Pensam organitzar un SOPAR senzill, de pica-pica, a base de pa amb oli amb embotits, al preu de 10€ per cap.

Tant si t'interessa assis…