Ves al contingut principal

Toni Mas Colom, poeta


Del bon amic i company d'estudis eclesiàstics, el solleric Antoni Mas i Colom, qui feia de tresorer de l'associació SABAL, se'n guarda molt bon record i molta d'estima.
Entre les moltes aportacions valuoses que ens va fer abans de morir a l'Hospital de Son Espases el mes d'agost de 2011, cal remarcar les que anomena “confessions d'un secularitzat”.
Després de la seva mort, s'ha sabut que en Toni es dedicava, també, a escriure poesia. Una petita mostra de la qual ha fet arribar la seva família, amb el recull que porta per títol  “Susurros del alma” .
Les 74 primeres pàgines estan redactades en castellà. Les següents són en català i comencen així:

Poesies i poemes en català
Ressons, clam, desitjos i somnis del més endins
Il·lustracions d'Antoni Mas Colom

OH, SILENCI...!
Silenci...!
Oh llengua de foc!
Espira viva i encesa!
No me dones cap repòs
i me parles cau d'orella,
lluny de crits i de renous,
poesies en mallorquí.

Silenci...!
Cap de vent que oratges blat
damunt les eres fecundes!
Amic que apagues les veus
que eixorden les coses menudes!

Silenci...!
quan te sent al meu costat,
sent l'abraç que em dóna vida,
que refresca, com l'embat,
i porta oli d'olives
a la llàntia de la llar
que em neteja de mentides.

Allà, nu, sent el ressò
de veus, sons i harmonies...
No vull perdre aquest tresor.
Dins tu, silenci, hi trob la vida!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El secret de cas Xigarro, llibre de Carmel Bonnín

Benvolgut, benvolguda, Tant de bo et faci il·lusió assistir a la presentació del llibre. Seràs benvingut/da. Dimecres, dia 4 d'octubre de 2017, a les 19 h al Col·legi d'Advocats de Palma (La Rambla 10) Salutacions cordials, CARMEL BONNÍN

A la mort de Ricard Pedrals

Aquest divendres, 22 de setembre, m'arriba un correu del seu gendre mallorquí, en CoquePiña Valls
Entre d'altres assumptes, em comunica que el seu sogre, en Ricard Pedrals i Blanxart, ens va deixar el proppassat diumenge, 17 de setembre, a l’edat de 97 anys.
M'impressiona fortament aquesta notícia, tot i la seva edat avançada. En pocs segons, em vénen al cap i a la memòria tantíssimes situacions viscudes i compartides... A Mallorca, a Barcelona, a la Colònia de Sant Pere, a la parròquia de Sant Ildefons, al Moviment Escolta i Guiatge...
Més encara, quan el seu gendre em fa a saber que «aquests dies, mon pare m’ha fet recordar que li vàreu dedicar unes línies... Això m’ha conduït a agrair-vos aquelles paraules tan plenes d’estima i respecte adreçades al pare de la meva dona, l’avi dels meus fills...»
Efectivament, me l'estim molt, el Ricard! És per a mi un dels referents més ferms que mantenc vius, en l'exercici de la tasca sacerdotal, sobretot com a consiliaris …

Al bon amic, Tomeu Pascual Umbert

L'endemà de la festa de l'Assumpció, any 2017, m'arriba la notícia de la mort del bon amic i antic company de lluites estudiantils, pastorals i socials, el carrioner Tomeu Pascual Umbert

Que descansi en pau!

La darrera vegada que ens veim és el proppassat dia 22 d'abril, a la trobada de capellans mallorquins secularitzats que mantenim amb el bisbe Sebastià Taltavull, al col·legi de sant Rafel de Palma.

L'hi veig bastant envellit, amb un gaiato a la mà, aquí caic aquí m'aixec, però tan rialler com sempre.


No record quina deu ser la darrera vegada, l'anterior, que ens veim... Pentura a s'Illot, a l'hotel que regenta a prop del riuet...

Sí que en record d'altres, de vegades que coincidim: a la dècada dels anys cinquanta, al Seminari, em duu uns quatre anys per davant... a la dècada dels anys seixanta, a la parròquia de la Santíssima Trinitat, ell de vicari, i jo col·laborant-hi com a seminarista amb les visites que organitza al poblat gitano del M…