Passa al contingut principal

Toni Mas Colom, poeta

Escrita per

Del bon amic i company d'estudis eclesiàstics, el solleric Antoni Mas i Colom, qui feia de tresorer de l'associació SABAL, se'n guarda molt bon record i molta d'estima.
Entre les moltes aportacions valuoses que ens va fer abans de morir a l'Hospital de Son Espases el mes d'agost de 2011, cal remarcar les que anomena “confessions d'un secularitzat”.
Després de la seva mort, s'ha sabut que en Toni es dedicava, també, a escriure poesia. Una petita mostra de la qual ha fet arribar la seva família, amb el recull que porta per títol  “Susurros del alma” .
Les 74 primeres pàgines estan redactades en castellà. Les següents són en català i comencen així:

Poesies i poemes en català
Ressons, clam, desitjos i somnis del més endins
Il·lustracions d'Antoni Mas Colom

OH, SILENCI...!
Silenci...!
Oh llengua de foc!
Espira viva i encesa!
No me dones cap repòs
i me parles cau d'orella,
lluny de crits i de renous,
poesies en mallorquí.

Silenci...!
Cap de vent que oratges blat
damunt les eres fecundes!
Amic que apagues les veus
que eixorden les coses menudes!

Silenci...!
quan te sent al meu costat,
sent l'abraç que em dóna vida,
que refresca, com l'embat,
i porta oli d'olives
a la llàntia de la llar
que em neteja de mentides.

Allà, nu, sent el ressò
de veus, sons i harmonies...
No vull perdre aquest tresor.
Dins tu, silenci, hi trob la vida!
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Escrita per
Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i ...
2 comentaris
Més informació

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Escrita per
Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent  en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle p...
1 comentari
Més informació

Amics de seminari, amics per sempre

Escrita per
Transcorreguts més de 60 anys, encara romanen infrangibles els llaços d'una amistat perdurable , iniciada al Seminari diocesà de Mallorca, continuada fora d'aquelles parets durant nombroses dècades seguides, i mantenguda ferma i engrescadora fins avui dia, a cada indret o situació actual que viu cadascun dels prop de tres-cents estudiants d'aleshores... Suara mateix, em sent empès a  cantar i enregistrar pel meu compte, - quedi com quedi aquesta veu meva escardada, ja quasi octogenària -, la cançó que composaren l'any 1964 els bons amics i companys d'estudis eclesiàstics, Mariano Moragues i Andreu Obrador , amb el títol "Amics" .  Tots dos varen saber recollir admirablement i acompanyar musicalment les paraules evangèliques de Jn 15,13-15 . Abans d'esdevenir octogenari, m'entren ganes de dedicar-la a tots i a cadascun dels companys que s'hi passaren, ni que fossin només alguns mesos, en aquell edifici gran i esvelt de Son Gibert... en règim d’...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació