Passa al contingut principal

Ràfegues, desitjos i anhels -o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o- (Antoni Mas Colom)

Passen les hores i els dies...
Mor la flor que avui floreix...
Sapaguen les alegries
de conquestes sense pes!

Oh! Si et pogués donar
un batec d'aquesta vida!
Quantes coses jo faria
que no estan al meu abast!
Faria més que podria
per implantar l'alegria
i portar-la a tot costat,
per eixugar l'amarg plorar
que t'angoixa cada dia.

Mentre la vida dura
sols està a la meva mà
comprendre la petitesa
i el valor de cada instant
i no cercar més enllà
dels límits de ma estatura,
que mai li afegiré un pam.

Si me pogués despullar
de tot lligam que esclavitza
i de matèria i roba,
nu i netejat de pintura,
tot jo seria per a tu
i tu, la meva mesura.

Rema que rema barqueta!
Vola que vola, ocellet!
Així ens passen les hores
prop del foc, fugint del fred.
I com la filosa fila,
fil per fil el vestit meu,
troba la barca la riba,
troba el seu niu tot ocell.

Quan la vida no té fites
cada hora gela de fred.
Sols quimeres i alegries
de mil anys fan un batec.

Me falten mans de pobre
per saber demanar.
Paraules de dolcesa
que m'omplin aquesta mà
d'amor i sang calenta
per donar sense esperar.

Mon fill de les entranyes!
No et cansis de donar.
Qui dóna rep la vida.
Qui no, res mai tendrà.
Sols foscors i tenebres
que no arriben al demà.

Lluitar i viure esperant
és sempre tasca feixuga
per aquell que no és infant
ni cerca en la nit la lluna.

No podrà mai anar endavant
qui no sap mai tornar enrere
per emprendre de bell nou
les petjades que no eren.

A qui té una llaga oberta
no li posis tu mai sal.
Cura-la amb paraules dolces
i amb culleradetes de mel.

Comentaris

  1. Pas un guster de llegir un recull de poemes d'un bon company d'estudis, solleric, qui se n'anà definitivament el mes d'agost de 2011 i ens en deixà com a penyora un bon grapat... https://www.facebook.com/cecilibr/posts/123882797778693?notif_t=like

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall