Ves al contingut principal

Ràfegues, desitjos i anhels -o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o- (Antoni Mas Colom)

Passen les hores i els dies...
Mor la flor que avui floreix...
Sapaguen les alegries
de conquestes sense pes!

Oh! Si et pogués donar
un batec d'aquesta vida!
Quantes coses jo faria
que no estan al meu abast!
Faria més que podria
per implantar l'alegria
i portar-la a tot costat,
per eixugar l'amarg plorar
que t'angoixa cada dia.

Mentre la vida dura
sols està a la meva mà
comprendre la petitesa
i el valor de cada instant
i no cercar més enllà
dels límits de ma estatura,
que mai li afegiré un pam.

Si me pogués despullar
de tot lligam que esclavitza
i de matèria i roba,
nu i netejat de pintura,
tot jo seria per a tu
i tu, la meva mesura.

Rema que rema barqueta!
Vola que vola, ocellet!
Així ens passen les hores
prop del foc, fugint del fred.
I com la filosa fila,
fil per fil el vestit meu,
troba la barca la riba,
troba el seu niu tot ocell.

Quan la vida no té fites
cada hora gela de fred.
Sols quimeres i alegries
de mil anys fan un batec.

Me falten mans de pobre
per saber demanar.
Paraules de dolcesa
que m'omplin aquesta mà
d'amor i sang calenta
per donar sense esperar.

Mon fill de les entranyes!
No et cansis de donar.
Qui dóna rep la vida.
Qui no, res mai tendrà.
Sols foscors i tenebres
que no arriben al demà.

Lluitar i viure esperant
és sempre tasca feixuga
per aquell que no és infant
ni cerca en la nit la lluna.

No podrà mai anar endavant
qui no sap mai tornar enrere
per emprendre de bell nou
les petjades que no eren.

A qui té una llaga oberta
no li posis tu mai sal.
Cura-la amb paraules dolces
i amb culleradetes de mel.

Comentaris

  1. Pas un guster de llegir un recull de poemes d'un bon company d'estudis, solleric, qui se n'anà definitivament el mes d'agost de 2011 i ens en deixà com a penyora un bon grapat... https://www.facebook.com/cecilibr/posts/123882797778693?notif_t=like

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El secret de cas Xigarro, llibre de Carmel Bonnín

Benvolgut, benvolguda, Tant de bo et faci il·lusió assistir a la presentació del llibre. Seràs benvingut/da. Dimecres, dia 4 d'octubre de 2017, a les 19 h al Col·legi d'Advocats de Palma (La Rambla 10) Salutacions cordials, CARMEL BONNÍN

A la mort de Ricard Pedrals

Aquest divendres, 22 de setembre, m'arriba un correu del seu gendre mallorquí, en CoquePiña Valls
Entre d'altres assumptes, em comunica que el seu sogre, en Ricard Pedrals i Blanxart, ens va deixar el proppassat diumenge, 17 de setembre, a l’edat de 97 anys.
M'impressiona fortament aquesta notícia, tot i la seva edat avançada. En pocs segons, em vénen al cap i a la memòria tantíssimes situacions viscudes i compartides... A Mallorca, a Barcelona, a la Colònia de Sant Pere, a la parròquia de Sant Ildefons, al Moviment Escolta i Guiatge...
Més encara, quan el seu gendre em fa a saber que «aquests dies, mon pare m’ha fet recordar que li vàreu dedicar unes línies... Això m’ha conduït a agrair-vos aquelles paraules tan plenes d’estima i respecte adreçades al pare de la meva dona, l’avi dels meus fills...»
Efectivament, me l'estim molt, el Ricard! És per a mi un dels referents més ferms que mantenc vius, en l'exercici de la tasca sacerdotal, sobretot com a consiliaris …

Al bon amic, Tomeu Pascual Umbert

L'endemà de la festa de l'Assumpció, any 2017, m'arriba la notícia de la mort del bon amic i antic company de lluites estudiantils, pastorals i socials, el carrioner Tomeu Pascual Umbert

Que descansi en pau!

La darrera vegada que ens veim és el proppassat dia 22 d'abril, a la trobada de capellans mallorquins secularitzats que mantenim amb el bisbe Sebastià Taltavull, al col·legi de sant Rafel de Palma.

L'hi veig bastant envellit, amb un gaiato a la mà, aquí caic aquí m'aixec, però tan rialler com sempre.


No record quina deu ser la darrera vegada, l'anterior, que ens veim... Pentura a s'Illot, a l'hotel que regenta a prop del riuet...

Sí que en record d'altres, de vegades que coincidim: a la dècada dels anys cinquanta, al Seminari, em duu uns quatre anys per davant... a la dècada dels anys seixanta, a la parròquia de la Santíssima Trinitat, ell de vicari, i jo col·laborant-hi com a seminarista amb les visites que organitza al poblat gitano del M…