Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2017

MARIANO MORAGUES: Barramades mediàtiques

Bona gent: Si encara m'aguantau i teniu ganes de compartir o rebutjar el que llegiu m'agradaria m'ho féssiu saber. Vos ho agrairé. Salut i coratge. La intoxicació mediàtica Agafau qualsevol diari de tirada nacional, un llapis i una fulla de paper. Anau apuntant tots epítets despectius i adjectius qualificatius que impliquen defectes o malifetes dirigits contra el procés independentista i els seus dirigents. Veureu que llegint dos o tres articles que tractin “el problema català”, ben aviat omplireu una plana de destralejades. El mateix podeu fer mirant qualsevol canal de televisió en castellà, sigui a les noticies, debats, opinadors i vos afartareu d’afirmacions que menyspreen i dejecten tot quan t han fet o volen fer els independentistes. Mirau el que he replegat en una estoneta llegint tres diaris de tirada nacional. A quasi tot hi podeu afegi r independentista o secessionista i si és refereix a persones ja sabeu de qui parlen: “ Ó rda

MARIANO MORAGUES: Esplugant postveritats i reinventant la convivència

Bona gent: Diuen que pot matar més una ploma que set canons, però jo me conform amb afrontar alguns supòsits que circulen sense fonament i no sé si l'encert. Voltros ho direu, si en teniu ganes. I Sempre agrairé qualsevol comentari. Salut, força i resistència. Autodeterminació dels pobles d’Europa No és un imperatiu categòric que l’actual configuració dels estats europeus hagi de ser eterna. De fet ha anat canviant durant la història i els estats europeus d’avui són relativament joves. González Pons del PP no fa gaire digué en el Parlament Europeu: “Si España se rompe por Cataluña, una fila de fichas de dominó la seguirà en todo el continente”. Pocs dies després el President de la Comissió Europea, el luxemburguès Juncker , deia: “Si permetem, encara que no sigui un assumpte nostre, que Catalunya s’independitzi, també ho faran altres i això no m’agrada. No vull una UE que en 15 anys estigui formada per 90 països”. Tant un com l’altre sense fer-ne comptes,

PERE BARCELÓ: resum dels 40 anys de MOCEOP

Et   vull demanar un favor personal i serà que osasis en marxa aquesta xarxa de SABAL, incloent si et pareix (en nom meu) el resum dels 40 anys de MOCEOP, que te pas a continuació.    Gràcies. Pere Antes siempre se decía que el ministerio de la Iglesia era regir, enseñar y santificar... Es más beneficioso para la comunidad decir: acoger, compartir y cuidar (Jesús Bastante).- El  Movimiento por un Celibato Opcional  (MOCEOP) está de enhorabuena,  celebrando cuarenta años de incidencia positiva en la Iglesia . El 4 y 5 de noviembre festejan sus luchas y sus logros con una fiesta en Los Agustinos de Guadarrama. Un momento de simple "convivencia", de "contar vida y experiencia", nos comentan Andrés y Tere, para este movimiento que se dedica nada más y nada menos que "a compartir vida y a promocionarla". Estamos con Andrés y Tere  (uns amics secularitzats)  para celebrar el 40 aniversario del Movimiento por el Celibato Opcional. El famoso

Carta personal meva a líders catalans empresonats

Quan falta exactament un mes perquè es compleixin els quaranta anys de l'aprovació de l'anomenada Constitució espanyola -que a cap dels seus articles no esmenta mai la paraula DEMOCRÀCIA (cosa que, quatre dècades després, n'hi ha que ni tan sols han descobert!)-, acab d'enviar sengles cartes (certificades amb acús de rebut) a tots i cadascun dels empresonats catalans que, per motius polítics, romanen reclosos a presons espanyoles de Madrid. Esper i desig que els arribin totes a tots, i que me n'arribi qualque resposta. Visca la República Catalana! Vet ací el text d'aquesta missiva meva personal: «Des de Mallorca estant, vull fer-te arribar tot el meu suport personal en aqueixa situació increïble que estàs travessant, reclòs dins d'aqueix centre penitenciari, sense haver comès cap altre delicte que el d'haver volgut atendre la ciutadania catalana, sobretot la que va votar-te amb un programa clar i català, de la manera que vare

Los sacerdotes casados celebran 40 años de “protesta conjunta”

PERE BARCELÓ: Per indicació de Pere Barceló Barceló, s'hi reprodueix aquest escrit del 3 de novembre de 2017: Los sacerdotes casados celebran 40 años de “protesta conjunta” "Jesús no puso esta condición a los Doce" "La Iglesiacatólica pone condiciones a Dios" Hoy, Jesús ayudaría a los pastores de las comunidades a que fueran buenos maridos o esposas y padres, y pastores de la comunidad (Rufo González).- Cuarenta años de Jesús "llamando a la puerta" (Apoc 3, 20) La Iglesia católica, en sus instancias más altas, no ha percibido a Jesús de Nazaret que "llama a su puerta, ni le oye, ni le abre, ni, por tanto, le deja entrar en su casa y cenar juntos" (Apoc 3, 20). Es Jesús, a través de los sacerdotes casados, de sus organizaciones, de su historia y congresos..., el que viene llamando incansablemente a las puertas de la Iglesia Católica. Pide restaurar la libertad en la disciplina: que lo que "antes se r

MARIANO MORAGUES: Es pot ser independentista, però mai independent

Bona gent: Això no té aturall i dóna per mil comentaris. Ja direu coses si voleu, podeu i el genit vos hi arriba. Jo obert a quan pugueu dir i agraït. Salut i resistència. Mariano Sembla una contradicció i un absurd que essent llegítima una opció política independentista, com reconeix tothom, mai es pugui aconseguir-se la independència, malgrat així ho volgués una majoria significativa, perquè la totèmica Constitució diu que Espanya és una nació indivisible, i l’Estat diu que mai no permetrà la secessió de Catalunya, ni de cap altra nacionalitat espanyola. Bé idò, en aquestes ens trobam, maldament la història recent d’Espanya i de molts de països europeus demostra que les secessions han estat prou freqüents. Per malaltissa i enconada que sigui la relació d’una bona part del poble català amb la resta de l’Estat espanyol i viceversa, més enllà de quines siguin les raons i els responsables d’aquesta desavinença, tal i com estan les coses pareixeria no queda més que a