Ves al contingut principal

MARIANO MORAGUES: Barramades mediàtiques



Bona gent: Si encara m'aguantau i teniu ganes de compartir o rebutjar el que llegiu m'agradaria m'ho féssiu saber. Vos ho agrairé. Salut i coratge.

La intoxicació mediàtica

Agafau qualsevol diari de tirada nacional, un llapis i una fulla de paper. Anau apuntant tots epítets despectius i adjectius qualificatius que impliquen defectes o malifetes dirigits contra el procés independentista i els seus dirigents. Veureu que llegint dos o tres articles que tractin “el problema català”, ben aviat omplireu una plana de destralejades.

El mateix podeu fer mirant qualsevol canal de televisió en castellà, sigui a les noticies, debats, opinadors i vos afartareu d’afirmacions que menyspreen i dejecten tot quant han fet o volen fer els independentistes.

Mirau el que he replegat en una estoneta llegint tres diaris de tirada nacional. A quasi tot hi podeu afegir independentista o secessionista i si és refereix a persones ja sabeu de qui parlen:

Órdago, delirios, disparate, deriva, rebelión, secesión, sedición, fractura, populismo, victimismo, nacionalismo étnico, prófugos de la justicia, cobardes, esperpento, desafío cívico, insurrección, mentirosos, locura, agitación de masas, antiespañolismo, ideología xenòfoba, excluyente e insolidària, asonada callejera, adoctrinamiento, crear incertidumbre e inestabilidad, despropósito, fiasco, radicalismo, heroismo peliculero, irresponsabilidad, métodos mafiosos, autoritarismo, antidemocrático, fanatismo, romper España,...”

Això ve a ser el “a por ellos” mediàtic. No es tracta de crítica sinó de l’insult i la desqualificació visceral.

No és estrany que amb aquesta lletania diària d’improperis, el 76.5% dels espanyols (no catalans) aprovi l’aplicació del 155; que el 62% vulgui a Puigdemont empresonat; el 54% a favor de l’empresonament dels Jordis (INVYMARK).

I diuen que estimen Catalunya, però deu ser amb “amor d’ase, coça i mossegada”.

La història es repeteix, fixau-vos el que escrivia Unamuno el 1907 en una carta a Azorín: “Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña està haciendo la misma labor que en Cuba. No se entera. Esta bárbara mentalidad castellana, su cerebro cojonudo (tienen testículos en lugar de sesos en la mollera)”.

Ja ho diuen, “pot fer més mal una ploma que set canons” i si hi afegiu els canals de TV, ja me direu cap on s’ha de decantar el parer dels que per pa i sal tot lo sant dia escolten el mateix cantet.

Mariano Moragues Ribas de Pina
DNI: 41331435-k

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El secret de cas Xigarro, llibre de Carmel Bonnín

Benvolgut, benvolguda, Tant de bo et faci il·lusió assistir a la presentació del llibre. Seràs benvingut/da. Dimecres, dia 4 d'octubre de 2017, a les 19 h al Col·legi d'Advocats de Palma (La Rambla 10) Salutacions cordials, CARMEL BONNÍN

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló, podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges.
S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les.
Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu sabal68.sabal2013@gmail.com
He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers.
Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres m…

A la mort de Ricard Pedrals

Aquest divendres, 22 de setembre, m'arriba un correu del seu gendre mallorquí, en CoquePiña Valls
Entre d'altres assumptes, em comunica que el seu sogre, en Ricard Pedrals i Blanxart, ens va deixar el proppassat diumenge, 17 de setembre, a l’edat de 97 anys.
M'impressiona fortament aquesta notícia, tot i la seva edat avançada. En pocs segons, em vénen al cap i a la memòria tantíssimes situacions viscudes i compartides... A Mallorca, a Barcelona, a la Colònia de Sant Pere, a la parròquia de Sant Ildefons, al Moviment Escolta i Guiatge...
Més encara, quan el seu gendre em fa a saber que «aquests dies, mon pare m’ha fet recordar que li vàreu dedicar unes línies... Això m’ha conduït a agrair-vos aquelles paraules tan plenes d’estima i respecte adreçades al pare de la meva dona, l’avi dels meus fills...»
Efectivament, me l'estim molt, el Ricard! És per a mi un dels referents més ferms que mantenc vius, en l'exercici de la tasca sacerdotal, sobretot com a consiliaris …