SABAL

    L’endemà del Diumenge de Rams, dilluns 30 de març de 2026 es compleix el desè aniversari de la mort de qui fou el meu successor, com a rector, a la parròquia de l’Encarnació a Ciutat, l’inquer mossèn Josep Noguera Arrom (1938-2016). Que en pau descans!     Qui n’exerceix avui dia la tasca, el bon amic i antic veïnat d’infància mossèn Guillem Vaquer Homar , em fa a saber que tenen previst fer-ne record agraït a l’Eucarisia que celebren a les 19h.      M’hi faig present amb moltes de ganes.     Dies abans he pogut llegir a Facebook   el missatge que hi penja, recollint  el que assenyalava el cronista diocesà, l’inquer mossèn Pere Fiol i Tornila , al Butlletí Oficial del Bisbat de Mallorca el mes de març de 2016: després de  remarcar-hi la seva figura com a «referent de compromís social, sensibilitat pastoral i fidelitat als valors del Concili Vaticà II», fa un repàs breu de la seva biografia extensíssima i molt variada. ...

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e...

M'han entrat ganes de reproduir íntegrament l'escrit del bon amic capellà de presons, mossèn Jaume Alemany Pascual , pel seu gran valor com a testimoni personal: "¿Què els deim i què ens diuen els confinats a la presó?  El Secretariat de Pastoral Penitenciària, en motiu de la festa de la Verge de la Mercè, vol ser portaveu dels privats de llibertat a l’Església de Mallorca i a la vegada veu de l’Església en el món de la presó. Sabem que uns i altres tenim molt per dir i escoltar. La realitat que hem viscut aquests darrers mesos ens ha dut a qüestionar molts aspectes de la vida: certeses, límits, llibertat, ... se’ns han imposat unes restriccions i límits que han afectat a la nostra llibertat. Talment allò que els privats de llibertat viuen cada dia de la seva condemna, del seu confinament. Entrar a la presó és deixar a la porta allò que nomenem “normal” i caure en un món difícil d’imaginar fins que no hi ets dintre. La presó trastoca l’estructura mental, psicològica, afect...

Benvolgut, benvolguda, Tant de bo et faci il·lusió assistir a la presentació del llibre. Seràs benvingut/da. Dimecres, dia 4 d'octubre de 2017, a les 19 h al Col·legi d'Advocats de Palma (La Rambla 10) Salutacions cordials, CARMEL BONNÍN

L'endemà de la festa de l'Assumpció, any 2017, m'arriba la notícia de la mort del bon amic i antic company de lluites estudiantils, pastorals i socials, el carrioner Tomeu Pascual Umbert .  Que descansi en pau! La darrera vegada que ens veim és el proppassat dia 22 d'abril, a la trobada de capellans mallorquins secularitzats que mantenim amb el bisbe Sebastià Taltavull , al col·legi de sant Rafel de Palma. L'hi veig bastant envellit, amb un gaiato a la mà, aquí caic aquí m'aixec, però tan rialler com sempre. No record quina deu ser la darrera vegada, l'anterior, que ens veim... Pentura a s'Illot, a l'hotel que regenta a prop del riuet... Sí que en record d'altres, de vegades que coincidim: a la dècada dels anys cinquanta, al Seminari, em duu uns quatre anys per davant... a la dècada dels anys seixanta, a la parròquia de la Santíssima Trinitat, ell de vicari, i jo col·laborant-hi com a seminarista amb les visites que organitza a...

Benvingut siau D. Sebastià. Per ventura ho dic amb sa boca petita i no voldria que fós així. Desgraciadament des de fa, al manco, quaranta-sis anys que desitjava que el nostre pastor ens miràs als ulls amb esperit d’acolliment. Gràcies de tot cor. Jo també vos mir amb aquests mateixos ulls. Fa molts anys, quan vaig tornar de Burundi, allà pels anys 71, em pensava tornar a Mallorca després d’haver entregat a Burundi els millors anys de la meva joventut, il·lusionat perquè havia acomplit aquelles famoses paraules que, aleshores, entraren dins el meu cor jove: Pro ecclesia paratus ad omnia,  amb el bagatge que mos donà el rector del Seminari Pere Sureda per la futura tasca: la vida i obra de Santa Teresa i Sant Joan de la Creu, la teologia escolàstica de Sant Thomàs i companyia i l’encoratgement d’un antic missioner teatí que domés  mos ensenyà a comptar fins a deu en kirundi. Qui sap si era perquè  prenguéssim carrera comptant fins a deu, per arribar a terres...

Allò que per a mi havia de ser una festa insòlita, agradosa, històrica, singular, - la primera trobada d'un bisbe catòlic amb capellans mallorquins secularitzats -casats-, se m'ha convertit en una gran poalada d'aigua freda, més que gelada, damunt dels meus ànims força enfervorits durant els darrers onze mesos, des que morí la meva estimada dona, na Bel Rosselló . Em sap molt de greu haver-ho de dir així, públicament, sobretot pensant en els bons amics Pep, Ramon o Sebastià! Em resulta molt dolorós, però no puc deixar de fer-ho... Tots tres, en bon dissabte de l'Àngel, m'han fet perdre la poca fe que jo mirava de mantenir ben viva en els jerarques de la meva església estimada!  M'han entaferrat tots tres un cop tan dur un dia com avui, que no sé si aconseguiré d'aixecar-me de bell nou i posar-me a continuar lluitant, al seu costat! Lluitador sí, per descomptat, que faig comptes de continuar mantenint-me-n'hi sempre!  Amb vosaltr...

Ciutat, 28 de setembre de 2016 Benvolgut i molt admirat Sebastià: No sé si em coneixes. Som en Cecili Buele i Ramis . Jo sí que me'n record de tu, quan eres una mica més jove i fores ordenat sacerdot a la catedral de Ciutadella... on crec que vaig participar imposant-te les mans l'any 1972, essent molt amic de n'Andreu Obrador, secretari particular del bisbe Moncadas... Som un d'aquells capellans mallorquins de la generació del 68... A més de treballar com a vicari coadjutor a les parròquies palmesanes de Sant Nicolau i Santa Catalina Thomàs, i com a rector a la parròquia de l'Encarnació , també vaig anar a treballar com a missioner durant quatre anys al Burundi i uns altres quatre anys al Perú , concretament a Piura, Chimbote, Cajamarca i Lima. L'any 1982, havent-ne parlat amb el bisbe Teodor Úbeda , vaig optar per casar-me amb una dona molt estimada per mi i que m'estimà moltíssim durant sis anys seguits, fins que morí d'un càncer...

Passades les 9 del matí, dia 6 d'abril de 2017, en bon Dijous de Passió, arriba a l'aeroport de Son Sant Joan l'autor del llibre «La primera pedra. La meva rebel·lia contra la hipocresia de l'Església» , l'ex alt càrrec del Vaticà, el sacerdot polonès Krzysztof Charamsa , desposseït de les seves atribucions eclesiàstiques l'endemà mateix d'haver-se declarat públicament homosexual. L'hi esperam, amb moltes ganes, en Miquel Àngel, en Jaume Santandreu i jo mateix. Senzillament vestit amb molta cura, amb una cartera senzilla a la mà, l'acompanyam en cotxe fins als tallers de Marginàlia , al polígon de Can Valero, on s'ha d'explicar davant la premsa i la gent nombrosa que hi ha volgut acudir. La presentació corre a càrrec de Jaume Mateu , president de l' OCB i de Can Gazà-ICES , Jaume Santandreu i jo mateix, davant desenes d'assistents. Cap enllà les 14 hores, anam a dinar a Can Gazà, compartint taula amb els ocupants d...

Tretze i trenta-un s'escriuen igual. Amb les mateixes xifres. Només que a l'inrevés. Durant tretze anys seguits, com tants d'altres companys i col·legues, estudio la carrera eclesiàstica al Seminari Diocesà de Mallorca. I durant tretze anys seguits, també, faig de capellà, tant a Mallorca com fora de Mallorca. Avui record que, trenta-un anys enrere, el dia de la festa de Sant Sebastià patró de la ciutat de Palma, 20 de gener de 1982, celebr la meva darrera missa. És a la parròquia de l'Encarnació. N'he cantat ma primera el 23 de juny de 1968. A la parròquia de la Santíssima Trinitat, també a Palma. Entre i entre, milers de misses celebrades, durant 13 anys seguits. A Mallorca i a fora. A Europa, a Àfrica i a Amèrica Llatina. Àsia i Oceania encara deuen romandre'n a l'espera... Avui puc recordar que, llavors, decidesc deixar d'exercir com a capellà, per motius diversos. Uns són de caire ideològic, podria dir. D'altres, de ca...

Com qui no fa res, en començar aquest Any Nou 2013, m'ha passat pel cap la idea de recaptar opinions sobre una iniciativa, senzilla i simple, que no me'n fuig. Es tracta de veure la manera millor de canalitzar tot aquest gran embalum d'energia positiva que pot emanar d'un col·lectiu tan nombrós , alhora que tan significatiu, com és ara el que constitueixen els CAPELLANS I RELIGIOSOS SECULARITZATS de Mallorca. Si hom gira la ullada cap a gairebé tots els seus integrants, s'adona de la gran quantitat d'iniciatives que han fet sorgir a tants àmbits de la vida ciutadana: escrits i reflexions publicades a mitjans de comunicació, treballs realitzats a l'àmbit de l'ensenyament i la docència, l'antropologia, la psicologia, la política, la defensa dels drets humans i la justícia social, l'acció social, la sanitat, la cooperació internacional, les professions liberals, l'hoteleria, la música, el periodisme, la literatura, les llengües, l'...