Ves al contingut principal

Carta de capellà mallorquí -casat i enviduat dues vegades- al bisbe Taltavull

Cecili Buele i Ramis
Carrer de Rovira i Virgili 22, 3 r 1 a
07010 Palma
Mòbil: 667 79 58 80
Tel.: 871 93 86 93
C-el: rodamon@cecili.cat
FB: https://www.facebook.com/cecilibr
Twiter: @CilBuele1
Web Cil: http://www.cecili.cat/
Web SABAL: 
http://secularitzassociats.blogspot.com/2013/01/un-centenar-de-secularitzats-mallorquins.html

Ciutat, 28 de setembre de 2016

Benvolgut i molt admirat Sebastià:

No sé si em coneixes. Som en Cecili Buele i Ramis. Jo sí que me'n record de tu, quan eres una mica més jove i fores ordenat sacerdot a la catedral de Ciutadella... on crec que vaig participar imposant-te les mans l'any 1972, essent molt amic de n'Andreu Obrador, secretari particular del bisbe Moncadas...

Som un d'aquells capellans mallorquins de la generació del 68... A més de treballar com a vicari coadjutor a les parròquies palmesanes de Sant Nicolau i Santa Catalina Thomàs, i com a rector a la parròquia de l'Encarnació, també vaig anar a treballar com a missioner durant quatre anys al Burundi i uns altres quatre anys al Perú, concretament a Piura, Chimbote, Cajamarca i Lima.

L'any 1982, havent-ne parlat amb el bisbe Teodor, vaig optar per casar-me amb una dona molt estimada per mi i que m'estimà moltíssim durant sis anys seguits, fins que morí d'un càncer incurable aleshores. No tenguérem descendència. Em vaig tornar a casar, l'any 1988, amb una altra dona que també m'estimà moltíssim durant vint-i-vuit anys seguits i que va morir fa quatre mesos i mig, com a pacient, durant set anys seguits, de la malaltia d'alzhèimer. Tampoc no hem tengut fills.

Des que vaig deixar de dir missa el 20 de gener de 1982, m'he dedicat en cos i ànima a tasques laborals, socials i polítiques, que m'han duit a ser dirigent veïnal a la barriada del Camp Rodó, de Palma; funcionari de la comunitat autònoma de les Illes Balears i delegat sindical de CC.OO.; com també a ser elegit regidor a l'Ajuntament de Palma (1995-1999), nomenat conseller de Cultura iJoventut del Govern de Mallorca (1999-2000) i diputat al Parlament de les Illes Balears (1999- 2003), pel PSM-Entesa Nacionalista. Des de l'any 2003 ençà, som militant d'Esquerra Republicana.

Si t'he volgut escriure aquestes retxes avui, quan fa quatre mesos i mig que la meva segona esposa em va deixar i se'n va anar d'aquest món a l'altre, d'una banda, és per felicitar-te per haver estat nomenat bisbe administrador apostòlic de la diòcesi mallorquina. Vull que sàpigues que m'ha alegrat ben molt aquesta, per a mi, molt bona notícia: un bisbe menorquí per a la diòcesi mallorquina! Gràcies a Déu!

D'altra banda, també m'ha alegrat moltíssim veure que una de les teves primeres visites episcopals ha estat, precisament, a la parròquia de Santa Catalina Thomàs. N'hi vaig ser vicari cooperador a la dècada dels anys 70. Hi havia fet la catequesi com a infant de Primera Comunió, als anys 50. M'hi he atansat aquests darrers anys, com a feligrès. Aquesta alegria personal meva, no solament l'he volguda manifestar al rector actual de la parròquia, el bon amic mossèn Ramon Lladó, sinó que l'he volguda compartir al meu mur de Facebook, també...

El motiu principal d'aquesta missiva meva, a més de la felicitació personal pel nomenament papal que has rebut, és comunicar-te, també, que pots comptar amb mi, en allò que consideris que pugui ser útil a aquesta església mallorquina nostra.

Vull que sàpigues que em sent com un d'aquells creients catòlics, que -sense arribar a saber ben bé per què- he romàs arraconat de l'àmbit eclesiàstic on sempre m'hagués agradat de moure'm (encara ara procur anar tots els dissabtes a fer sonar l'orgue a la meva parròquia, activitat única que se'm permet de fer-hi públicament..., m'imagín que pel simple fet d'haver-me casat...)

També vull dir-te que, si com a cap de l'església diocesana de Mallorca, consideres que puc aportar- hi qualque cosa més que això, sàpigues que em tens a la teva disposició en allò que consideris que jo hi pugui ser útil. Tant a Mallorca, com sobretot al Burundi, i, molt especialment al Perú, on m'agradaria poder contribuir amb tot quant som i tot quant tenc, a la meva edat de 71 anys. Amb totes les limitacions que comporta una situació personal com aquesta.

Em consta que la diòcesi mallorquina compta en l'actualitat amb més d'un centenar de capellans casats, alguns dels quals també comparteixen aquesta mateixa o fins i tot molt millor predisposició personal. Com que m'imagín que en deus estar assabentat, t'he de demanar, també, modestament, que paris esment a aquest col·lectiu, hi fixis la teva atenció personal, t'hi atansis amb cura i non'ajornis el tractament adient, a l'espera que els arribi la viduïtat, com ja ens ha succeït a alguns. 

S'hi perd, crec jo, l'aportació valuosíssima d'unes dones que, des de la seva condició femenina i creient, hi tenen molt a dir, molt a analitzar, molt a fer-hi.

En qualsevol cas, com a jerarquia eclesiàstica d'aquesta església diocesana, em tens a la teva disposició, i pots comptar amb el meu suport i, també, amb la meva pregària que pugui contribuir a fer de la teva missió un servei fructífer a la comunitat diocesana que se t'ha encomanat.

Salut, coratge i resistència, amic meu! Com acostum a desitjar a les meves amistats, creients o no creients, d'arreu del Planeta que ens aixopluga.

Una abraçada d'amic, Cil Buele

Comentaris

  1. Em sembla molt adient la carta i procedent d'algú que, malgrat l'edat, mostra una envejable illusió per seguir treballant a l'Església. Tot i que -sigui dit- algunes intervencions que he llegit no em semblen del tot constructives. I sent que no t'hagin contestat la carta. Salutacions.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El secret de cas Xigarro, llibre de Carmel Bonnín

Benvolgut, benvolguda, Tant de bo et faci il·lusió assistir a la presentació del llibre. Seràs benvingut/da. Dimecres, dia 4 d'octubre de 2017, a les 19 h al Col·legi d'Advocats de Palma (La Rambla 10) Salutacions cordials, CARMEL BONNÍN

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló, podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges.
S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les.
Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu sabal68.sabal2013@gmail.com
He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers.
Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres m…

A la mort de Ricard Pedrals

Aquest divendres, 22 de setembre, m'arriba un correu del seu gendre mallorquí, en CoquePiña Valls
Entre d'altres assumptes, em comunica que el seu sogre, en Ricard Pedrals i Blanxart, ens va deixar el proppassat diumenge, 17 de setembre, a l’edat de 97 anys.
M'impressiona fortament aquesta notícia, tot i la seva edat avançada. En pocs segons, em vénen al cap i a la memòria tantíssimes situacions viscudes i compartides... A Mallorca, a Barcelona, a la Colònia de Sant Pere, a la parròquia de Sant Ildefons, al Moviment Escolta i Guiatge...
Més encara, quan el seu gendre em fa a saber que «aquests dies, mon pare m’ha fet recordar que li vàreu dedicar unes línies... Això m’ha conduït a agrair-vos aquelles paraules tan plenes d’estima i respecte adreçades al pare de la meva dona, l’avi dels meus fills...»
Efectivament, me l'estim molt, el Ricard! És per a mi un dels referents més ferms que mantenc vius, en l'exercici de la tasca sacerdotal, sobretot com a consiliaris …