Al bon amic, Tomeu Pascual Umbert

L'endemà de la festa de l'Assumpció, any 2017, m'arriba la notícia de la mort del bon amic i antic company de lluites estudiantils, pastorals i socials, el carrioner Tomeu Pascual Umbert. 

Que descansi en pau!

La darrera vegada que ens veim és el proppassat dia 22 d'abril, a la trobada de capellans mallorquins secularitzats que mantenim amb el bisbe Sebastià Taltavull, al col·legi de sant Rafel de Palma.

L'hi veig bastant envellit, amb un gaiato a la mà, aquí caic aquí m'aixec, però tan rialler com sempre.

No record quina deu ser la darrera vegada, l'anterior, que ens veim... Pentura a s'Illot, a l'hotel que regenta a prop del riuet...

Sí que en record d'altres, de vegades que coincidim: a la dècada dels anys cinquanta, al Seminari, em duu uns quatre anys per davant... a la dècada dels anys seixanta, a la parròquia de la Santíssima Trinitat, ell de vicari, i jo col·laborant-hi com a seminarista amb les visites que organitza al poblat gitano del Molinar de Llevant... 

a la dècada dels anys setanta, a la parròquia de l'Encarnació, ell de vicari amb don Toni Roig, i jo ajudant-los des del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca.

Tomeu Pascual, amb escoltes mallorquins

Al funeral celebrat a l'església parroquial de santa Tereseta del Nin Jesús, al barri palmesà de Son Armadams, presidit per Joan Pascual, acompanyat per Bartomeu Pou com a concelebrant, ens hi topam alguns dels antics companys d'estudis eclesiàstics: Guillem Ramis i Catalina Bestard, Joan Puigròs, Mariano Cortès, Miquel Mascaró, Rafel Ramis, etc.

Serveixin aquestes paraules com a acte de reconeixement d'una amistat que, durant dècades s'ha mantengut viva, tot i no haver estat nodrida pel contacte freqüent i directe. 

Dins la vida dels humans, pel que vaig veient, hi ha de tot. També records vius de persones amb les quals, sense saber ben bé per què, hom s'hi sent més lligat que amb unes altres, malgrat la distància, malgrat el pas del temps, malgrat la desconnexió mútua...