Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres...
Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart.
Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides.
Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs.
Em reemplaça així, a mi, que m'enlair cap al mateix país centre-africà on ell ha treballat i s'hi ha afanyat a deixar-hi les petjades característiques d'un missioner jove.
Anys després, tots dos compartim també la nostra condició de capellans casats... Quedant-nos sense poder exercir les tasques que duen a terme els capellans cèlibs convencionals... Situació que travessam més d'un centenar de capellans mallorquins!
Cadascú pren pel seu camí: ell, com a empresari mantenidor d'una de les autoescoles més dinàmiques a la ciutat de Palma; jo, en canvi, sortejant-hi ocupacions laborals diverses, fins que arrib a ocupar una plaça funcionarial dins l'administració autonòmica i, més endavant, exercint-hi diversos càrrecs polítics institucionals.
La nostra relació no resulta gaire intensa. Peró sempre s'ha desplegat ben mantenidora d'un gran respecte, de comunicacions esporàdiques, fins i tot d'alguna trobada amb el sector del que anomenen "capellans secularitzats", presidida pel bisbe Sebastià Taltavull.
En record, de manera molt singular, la intervenció que Jaume Cañellas manté en la que realitzàrem al col·legi de Sant Rafel el 22 d'abril de l'any 2017 a Palma, llarga, extensa, profunda, crítica, forta i dura, pel que té a veure amb l'opinió profundament negativa que expressa obertament i clara respecte del comportament de la jerarquia eclesiàstica amb el clergat "dispensat"...
Un altre dels aspectes que consider que ens ha mantengut més units, tots dos, és la nostra relació amb qui fou el nostre professor de Sagrada Escriptura i que viu i resideix a Ceinos de Campos, Valladolid, mossèn Llorenç Tous i Massanet.
Tant en Jaume com jo mateix hi hem compartit una amistat forta, il·luminadora, engrescant i animada. Des del meu modest mode de veure, ens ha ajudat a valorar com a molt positives i enriquidores les aportacions i reflexions que sorgeixen de companys capellans, que hem tastat el que comporta la vida matrimonial i el paper de la dona en la vida familiar, social, cultural i eclesiàstica.
Sens dubte que la nostra Església seria una altra, si paràs més esment al paper de la dona en la tasca evangelitzadora dins un món com el nostre.
Sé que els fills d'en Jaume Cañellas han decidit que el funeral sigui a l'església de l'Encarnació, a les 19 hores de dimecres 13 d'agost. Que dissabte n'enterraran les cendres devora les de na Francisca, la seva esposa, i que no hi ha d'haver vetlatori.
Desig de tot cor que descansi en pau el bon amic Jaume Cañellas Llompart, amb qui he compartit tantes vivències profundes, sobretot les que ens ha aportat el fet d'exercir-nos tots dos com a missioners al Burundi.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada