Passa al contingut principal

L'energia positiva de gent secularitzada

Com qui no fa res, en començar aquest Any Nou 2013, m'ha passat pel cap la idea de recaptar opinions sobre una iniciativa, senzilla i simple, que no me'n fuig.

Es tracta de veure la manera millor de canalitzar tot aquest gran embalum d'energia positiva que pot emanar d'un col·lectiu tan nombrós, alhora que tan significatiu, com és ara el que constitueixen els CAPELLANS I RELIGIOSOS SECULARITZATS de Mallorca.

Si hom gira la ullada cap a gairebé tots els seus integrants, s'adona de la gran quantitat d'iniciatives que han fet sorgir a tants àmbits de la vida ciutadana: escrits i reflexions publicades a mitjans de comunicació, treballs realitzats a l'àmbit de l'ensenyament i la docència, l'antropologia, la psicologia, la política, la defensa dels drets humans i la justícia social, l'acció social, la sanitat, la cooperació internacional, les professions liberals, l'hoteleria, la música, el periodisme, la literatura, les llengües, l'administració pública, el turisme, l'ecologia, etc.

I molts d'altres aspectes manco vistosos i públics, però que evidencien la capacitat i la pràctica de “tractar la gent i de veure el món d'una altra manera”: distinta a la clerical convencional i distinta a la laica estricta. Esdevenint, així, portadors de marques, inesborrables, de tots dos àmbits alhora.

En tenc moltes i molt bones mostres, dins el record i la memòria, del temps que vaig dedicar-me intensament a la tasca política institucional. Tant a l'Ajuntament de Palma, com al Consell de Mallorca, com al Parlament i al Govern de les Illes Balears, vaig tenir l'oportunitat de veure molt de prop representants de col·lectius diversos, i de tota casta.

Sempre ho he dit pertot arreu: allò que traspuaven les aportacions i els requeriments provinents de companys secularitzats mantenien sempre la frescor de considerar la persona humana com el valor suprem a respectar, per damunt tot. No com a expressió verbal amollada “per compromís”, sinó com a realitat i lluita permanentment assumida fins al moll dels ossos.

Ara que ja estic jubilat, m'ha sorprès enormement veure que pugui resultar interessant l'impuls d'una iniciativa com aquesta, a l'illa de Mallorca, dins el context històric que embolcalla la nostra societat mallorquina.

En un primer moment, no se cerca cap altra cosa que establir o restaurar contactes, comunicacions, intercanvis, missatges, telefonades... oferint la possibilitat d'expressar opinions, públicament, de la manera que es consideri més adient... compartint la paraula i el pensament...

Se m'ha dit aquests dies, de maneres diverses, que hi ha gent que va prenent consciència cada cop més del cabal immens d'humanitat, vida, saviesa, experiència, fe, etc. que es pot trobar, covant o cremant de debò, dins d'aquest col·lectiu humà que anomenam “els secularitzats” (cada cop més vells i madurs!).

Des de qui suggereix que s'hi podria arribar a trobar prou material com per fer-ne una novel·la ben sucosa, fins a qui creu que pot contribuir a fer reflexions serioses i a encaminar tota aquesta energia sàvia, o saviesa enèrgica, contenguda; de la qual, malauradament, no sempre se n'arriba a traure tot el profit humanístic que es podria.

A qualcú li dol que, en lloc d'emprar “cabrioles legals” a l'hora de referir-s'hi, no s'arribi a fer cara alta i tan seriosament com una realitat més, igual que totes les altres, de l'Església.

Hi ha qui aporta certes idees que considera que cal precisar-les millor entre tots.

M'escriu també qui em diu que no seria poc, si es prengués consciència, dins l’església local, del que ha passat en veritat..., de quin seminari veníem..., de quina acollida reberen els problemes personals..., de quins valors s'ha privat a la pastoral diocesana..., dels sofriments infligits inútilment i en nom de Déu, fruit d'una mentalitat que no té res a veure amb Jesús, etc.

Feliç Any Nou! Que sigui molt millor que l'any passat i molt pitjor que l'any que ve!

Cecili Buele i Ramis,

Comentaris

  1. Mol bé, Cecil!
    Quina gran idea! Sempre has estat una persona singular.
    Tens dots de lider, i això ho sabem de fa molts anys.
    Aquest despertar de l'any tretze, que no sempre ha sigut un mal any, malgrat la fama, esper que tu el el converteixis en un any de boba abyada, com si mal no record ho va ser el del segle passat.
    M'ha encantat trobar el nom de Sabal a l'encapçalament d'aquesta secció i em poso a disposició teva i dels qui col.laboraran -que segur seran molts- i dins el que cap augur i esper una bona anyada.
    Pere

    ResponElimina
  2. Gràcies, Pere, per aquest comentari teu que has penjat en aquest blog dedicat a la gent secularitzada! N'estic molt content. Primer perquè n'és el primer, i segon perquè és ben teu. Ja saps que se'n pot servir tothom que vulgui per fer-hi públic allò que es vulgui, bé sigui signant amb nom i llinatges, bé sigui anònim, bé sigui amb pseudònim... Feliç Any Nou 2013! Que sigui molt millor que el 2012 i molt pitjor que el 2014! Per cert, esper que em facis arribar adreces electròniques...

    ResponElimina
  3. No estic massa d'acord que es consideri com a extrem defectuós la mentalitat laica (en contraposició a la clerical ).Molts secularitzats coneguts pens que ho són perquè l'aparell no els ha deixat seguir per haver conegut i volgut viure l'amor humà (¡Quanta energia tudada, quines porgueres han fet i quins fitxatges han perdut...així les va !!!) però no han posat en revisió la creença religiosa ,que un poc han revisada ,però hi segueixen fermats ...(¡No és cap tara,bona la faríem !!!) i si les cridassen ( no ho veurem...!) hi tornarien...

    CUCARELL

    ResponElimina
  4. Pere Barceló (s´altre) Mendai
    Crec prou innteressant sa idea de´n Cil si mes no per posar-nos en contacte i compartir experiencies amb amics de molt anys i que t4nim tantes coses en comú. a veure si encara tenim ganes d´erreglar qualque cosa encara que sigui d´una altra nmanera i en unes altres idees de les que ens ensenyaren. Menys mal que no les aprenguerem totes

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i ...

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent  en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle p...

Amics de seminari, amics per sempre

Transcorreguts més de 60 anys, encara romanen infrangibles els llaços d'una amistat perdurable , iniciada al Seminari diocesà de Mallorca, continuada fora d'aquelles parets durant nombroses dècades seguides, i mantenguda ferma i engrescadora fins avui dia, a cada indret o situació actual que viu cadascun dels prop de tres-cents estudiants d'aleshores... Suara mateix, em sent empès a  cantar i enregistrar pel meu compte, - quedi com quedi aquesta veu meva escardada, ja quasi octogenària -, la cançó que composaren l'any 1964 els bons amics i companys d'estudis eclesiàstics, Mariano Moragues i Andreu Obrador , amb el títol "Amics" .  Tots dos varen saber recollir admirablement i acompanyar musicalment les paraules evangèliques de Jn 15,13-15 . Abans d'esdevenir octogenari, m'entren ganes de dedicar-la a tots i a cadascun dels companys que s'hi passaren, ni que fossin només alguns mesos, en aquell edifici gran i esvelt de Son Gibert... en règim d’...