Passa al contingut principal

Un bisbe nou, per a una etapa nova, a Mallorca


En haver llegit l'article que publica avui al Diari de Balears el bon amic i company de lluites cíviques de tota casta, Pere Fullana i Puigserver, amb motiu de l'arribada a Mallorca i presa de possessió del bisbe, nou de trinca, Mons. Xavier Salinas Viñals, em permet de reproduir-lo en aquest blog dedicat a “un dels col·lectius” al·ludits -al meu entendre modest-, quan manifesta:
“que tengui una certa capacitat de discerniment per saber qui ha d'escoltar i localitzar els nuclis de saviesa que amaga el país on acaba d'aterrar”.
 
una nova etapa
Avui, l'Església de Mallorca parlarà simbòlicament i es manifestarà amb la litúrgia institucional, davant la passivitat participativa de la Comunitat. En els temps que corren no és difícil creure, però és força dificultós mantenir l'esperança, sobretot si un viu de peus a terra, escolta i parla amb la gent. Teodor Suau ha escrit recentment que el Concili Vaticà II recuperà la mirada simpàtica, positiva i integradora d'una Església que no vol condemnar sinó salvar. Sabem, tanmateix, que aquest model d'Església està passant un "ero" amb un moobing evident a individus que no estan en sintonia amb els dissenyadors ni amb els caps de producció de la jerarquia actual. És la fruita de temporada en aquesta tardor eclesial i social caracteritzada per l'individualisme i la fallida de les elits. Hi ha èpoques en les quals l'estupidesa dels dirigents és més evident que en altres i, en l'actual situació, l'Església tampoc no s'escapa de l'opinió pública i en certa manera paga les conseqüències d'una mala planificació en la formació i la comunicació social.
Tanmateix, avui no és un dia per fer balanços, sinó més aviat una jornada per donar la benvinguda, per mostrar la nostra hospitalitat i manifestar la voluntat profunda de voler seguir treballant en el tall. Cap època no ha estat fàcil per a l'Església, ni cap conjuntura no ha estat còmoda per a cap civilització. Cada generació té una tasca concreta i uns reptes a superar, en qualsevol vessant de la vida. Res no és fàcil per a ningú, tampoc per a un bisbe catòlic del segle XXI, amb una capacitat limitadíssima per influir i canviar una realitat amb llums i ombres tan accentuades. Allò que se n'espera, tanmateix, d'un bisbe del nostre temps és que es faci admirar i que es guanyi una certa autoritat moral.
Es desitja que sigui just i misericordiós començant amb aquells que treballen en els seus equips de gestió de l'evangelització, que tengui una certa capacitat de discerniment per saber qui ha d'escoltar i localitzar els nuclis de saviesa que amaga el país on acaba d'aterrar. Tot això amb sensibilitat per detectar aviat qui és la gent positiva i que sempre ha cercat el bé, qui són els que diuen allò que pensen i ho expressen amb cordialitat, quines són les dones que esperen ser escoltades i valorades definitivament, quins els joves que se senten rebutjats per una Església que parla d'uns temes que considera antidiluvians, com d'un altre temps, però sobretot discernir tot allò de positiu que hi ha en la realitat, en diferents tonalitats.
La sociologia de les comunitats cristianes de Mallorca reflecteix unes característiques que tenen molt a veure amb allò que ha estat la història del país. La participació és baixa, però les actituds són molt més positives d'allò que es destil·la sovint en les anàlisis, de la mateixa manera que la credibilitat de l'Església és especialment elevada en aquells sectors menys afectats pel clima neoclerical que tendeix a ocupar l'espai confessional. El nou bisbe de Mallorca no ho té gaire fàcil, sobretot perquè l'ambient en general avui és més confús i més exigent que fa deu anys.
Pere Fullana - Diari Balears - dissabte 12 gener 2013

NOTA:
Un dia d'aquests m'arriba aquesta observació i iniciativa que diu així:
"
Per ventura estaria bé que ens plantejàssim anar en grup el pròxim dia 12 a la presa de possessió del nou bisbe, com un testimoni de que ens sentim Església i volem esser signe. Per ventura és una de les formes d'expressió positiva, al costat de tants altres que treballen compromesos amb la causa de Jesús."

Comentaris

  1. Gtàcies, Pere, n'has mogut a dir-hi la meva; no tan bé, ni diplomàticament com tú; però cadascú és cadascú i fa les seves "cadascunades".
    Feu així, Pere, tu ens ajudes molt; només amb la teva firma.
    Un altre Pere.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De Pere Fullana a Pere Barceló, només hi ha una petita passa, un grapat d'anys de diferència, unes realitats viscudes en formes diverses, però una mateixa dèria dins la ment i el cor, em sembla: l'amor a la humanitat i a l'església i a Déu! Salut i coratge, col·legues, que encara ens en queda molta, de feina a fer (ni hem estat esmentats com a col·lectiu, pel bisbe de Mallorca nou!)

      Elimina
  2. Dels dos Peres i en Cil a Miquel Monroig:
    Gràcies Pere Fullana per les teves reflexions que saps que segueixo al DB.Gràcies Pere Barceló per les teves punyents reflexions i aportacions i com diu en CIL dins la dèria de l'amor a la humanitat, l'esglèsia i Déu.
    Gra`cies Cil per aquesta iniciativa de poder dir-hi sa nostra.
    Pel que fa al tema del Bisbe m'agradaria dir-hi la meva ja que vaig esser-hi.
    Per començar crec que seria injust establir els paràmetres de tot el que serà en base a l'acte d'ahir, molt protocolari i tot i que jo aniria per un altre camí, hi va haver-hi signes positius;
    1. la normalització de la llengua catalana en la celebració liturgica amb qualque "detall" cap als qui no entenen el català: una lectura, unes paraules a l'homilia, una pregària.
    2. L'afirmació rotunda envers les autoritats civils: Col·laboració des de la llibertat.
    3. La convicció des de la parla.
    4. La seva bona relació i detalls amb els mitjans de comunicació.

    Tot i això m'hagués agradat:
    .. que el Nunci hagués dit una paraula de conhort cap a les persones que ho passen malament i no tanta "fidelitat a la doctrina,la família i les vocacions.
    .. que hi hagués hagut més paraules vers les dones i en especial de les congregacions religioses mallorquines.
    .. com ja s'ha dit, mancà una referència a les persones secularitzades.
    ..que no hagués tancat el tema família a home/dona
    ..que estant a la comisió de Catequesi i ensenyament no diguès una paraula d'encoratjament al professorat de religió.
    ...i per no allargar-me m'hagués agradat que aprofitàs aquest primer dia per a partir de la lectura Is.61,1-3 fer una declaració evangèlica de quines seran les seves preferències.

    Pel que fa a l'observació i iniciativa, ara ja no té solució, sí que en pot tenir el demanar ser rebuts pel nou Bisbe prèvia una reunió conjunta de tots aquells i aquelles que voldríem posar la nostra energia positiva al servei de l'esglèsia de Mallorca.

    Molt bon dia i millor Sant Antoni.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Urakoze, muvyeyi, kuber'ivyo vyose wagize bivuye mu mutima wawe, Mikaeli! Gràcies, sincerament, Miquel, per aquesta aportació teva que ben segur que neix del fons del teu cor. T'agraesc que ens hagis volgut dir la teva. I que, amb això, s'obrin també les portes a qualque iniciativa que, ben segur, obtendrà ressò. Em tens ben disposat a col·laborar-hi des de l'administració d'aquest blog, obert a tot...

      Elimina
  3. Bon amic Miquel:
    Ahir a casa d'en Tomeu Català ens trobàrem el Delegat del Clergat tortsí. ell Delegat dels de dins i jo vaig pensar que jo podia haver-li dit que aquí teníem una delegacio no episcopal dels exclergues.
    Estic ben disposat a convocar en nom de Sabal a tots els interessats, i preparar aquesta trobada.
    Podem fixar dia i hora, quan digueu o diguem.
    Pere de Puigpunyent

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall