Passa al contingut principal

Un bisbe nou, per a una etapa nova, a Mallorca

Escrita per

En haver llegit l'article que publica avui al Diari de Balears el bon amic i company de lluites cíviques de tota casta, Pere Fullana i Puigserver, amb motiu de l'arribada a Mallorca i presa de possessió del bisbe, nou de trinca, Mons. Xavier Salinas Viñals, em permet de reproduir-lo en aquest blog dedicat a “un dels col·lectius” al·ludits -al meu entendre modest-, quan manifesta:
“que tengui una certa capacitat de discerniment per saber qui ha d'escoltar i localitzar els nuclis de saviesa que amaga el país on acaba d'aterrar”.
 
una nova etapa
Avui, l'Església de Mallorca parlarà simbòlicament i es manifestarà amb la litúrgia institucional, davant la passivitat participativa de la Comunitat. En els temps que corren no és difícil creure, però és força dificultós mantenir l'esperança, sobretot si un viu de peus a terra, escolta i parla amb la gent. Teodor Suau ha escrit recentment que el Concili Vaticà II recuperà la mirada simpàtica, positiva i integradora d'una Església que no vol condemnar sinó salvar. Sabem, tanmateix, que aquest model d'Església està passant un "ero" amb un moobing evident a individus que no estan en sintonia amb els dissenyadors ni amb els caps de producció de la jerarquia actual. És la fruita de temporada en aquesta tardor eclesial i social caracteritzada per l'individualisme i la fallida de les elits. Hi ha èpoques en les quals l'estupidesa dels dirigents és més evident que en altres i, en l'actual situació, l'Església tampoc no s'escapa de l'opinió pública i en certa manera paga les conseqüències d'una mala planificació en la formació i la comunicació social.
Tanmateix, avui no és un dia per fer balanços, sinó més aviat una jornada per donar la benvinguda, per mostrar la nostra hospitalitat i manifestar la voluntat profunda de voler seguir treballant en el tall. Cap època no ha estat fàcil per a l'Església, ni cap conjuntura no ha estat còmoda per a cap civilització. Cada generació té una tasca concreta i uns reptes a superar, en qualsevol vessant de la vida. Res no és fàcil per a ningú, tampoc per a un bisbe catòlic del segle XXI, amb una capacitat limitadíssima per influir i canviar una realitat amb llums i ombres tan accentuades. Allò que se n'espera, tanmateix, d'un bisbe del nostre temps és que es faci admirar i que es guanyi una certa autoritat moral.
Es desitja que sigui just i misericordiós començant amb aquells que treballen en els seus equips de gestió de l'evangelització, que tengui una certa capacitat de discerniment per saber qui ha d'escoltar i localitzar els nuclis de saviesa que amaga el país on acaba d'aterrar. Tot això amb sensibilitat per detectar aviat qui és la gent positiva i que sempre ha cercat el bé, qui són els que diuen allò que pensen i ho expressen amb cordialitat, quines són les dones que esperen ser escoltades i valorades definitivament, quins els joves que se senten rebutjats per una Església que parla d'uns temes que considera antidiluvians, com d'un altre temps, però sobretot discernir tot allò de positiu que hi ha en la realitat, en diferents tonalitats.
La sociologia de les comunitats cristianes de Mallorca reflecteix unes característiques que tenen molt a veure amb allò que ha estat la història del país. La participació és baixa, però les actituds són molt més positives d'allò que es destil·la sovint en les anàlisis, de la mateixa manera que la credibilitat de l'Església és especialment elevada en aquells sectors menys afectats pel clima neoclerical que tendeix a ocupar l'espai confessional. El nou bisbe de Mallorca no ho té gaire fàcil, sobretot perquè l'ambient en general avui és més confús i més exigent que fa deu anys.
Pere Fullana - Diari Balears - dissabte 12 gener 2013

NOTA:
Un dia d'aquests m'arriba aquesta observació i iniciativa que diu així:
"Per ventura estaria bé que ens plantejàssim anar en grup el pròxim dia 12 a la presa de possessió del nou bisbe, com un testimoni de que ens sentim Església i volem esser signe. Per ventura és una de les formes d'expressió positiva, al costat de tants altres que treballen compromesos amb la causa de Jesús."

Etiquetes

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. Pere Barceló12 de gener del 2013, a les 8:50

    Gtàcies, Pere, n'has mogut a dir-hi la meva; no tan bé, ni diplomàticament com tú; però cadascú és cadascú i fa les seves "cadascunades".
    Feu així, Pere, tu ens ajudes molt; només amb la teva firma.
    Un altre Pere.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cecili Buele i Ramis12 de gener del 2013, a les 14:11

      De Pere Fullana a Pere Barceló, només hi ha una petita passa, un grapat d'anys de diferència, unes realitats viscudes en formes diverses, però una mateixa dèria dins la ment i el cor, em sembla: l'amor a la humanitat i a l'església i a Déu! Salut i coratge, col·legues, que encara ens en queda molta, de feina a fer (ni hem estat esmentats com a col·lectiu, pel bisbe de Mallorca nou!)

      Elimina
  2. Club Basquet Petra13 de gener del 2013, a les 1:34

    Dels dos Peres i en Cil a Miquel Monroig:
    Gràcies Pere Fullana per les teves reflexions que saps que segueixo al DB.Gràcies Pere Barceló per les teves punyents reflexions i aportacions i com diu en CIL dins la dèria de l'amor a la humanitat, l'esglèsia i Déu.
    Gra`cies Cil per aquesta iniciativa de poder dir-hi sa nostra.
    Pel que fa al tema del Bisbe m'agradaria dir-hi la meva ja que vaig esser-hi.
    Per començar crec que seria injust establir els paràmetres de tot el que serà en base a l'acte d'ahir, molt protocolari i tot i que jo aniria per un altre camí, hi va haver-hi signes positius;
    1. la normalització de la llengua catalana en la celebració liturgica amb qualque "detall" cap als qui no entenen el català: una lectura, unes paraules a l'homilia, una pregària.
    2. L'afirmació rotunda envers les autoritats civils: Col·laboració des de la llibertat.
    3. La convicció des de la parla.
    4. La seva bona relació i detalls amb els mitjans de comunicació.

    Tot i això m'hagués agradat:
    .. que el Nunci hagués dit una paraula de conhort cap a les persones que ho passen malament i no tanta "fidelitat a la doctrina,la família i les vocacions.
    .. que hi hagués hagut més paraules vers les dones i en especial de les congregacions religioses mallorquines.
    .. com ja s'ha dit, mancà una referència a les persones secularitzades.
    ..que no hagués tancat el tema família a home/dona
    ..que estant a la comisió de Catequesi i ensenyament no diguès una paraula d'encoratjament al professorat de religió.
    ...i per no allargar-me m'hagués agradat que aprofitàs aquest primer dia per a partir de la lectura Is.61,1-3 fer una declaració evangèlica de quines seran les seves preferències.

    Pel que fa a l'observació i iniciativa, ara ja no té solució, sí que en pot tenir el demanar ser rebuts pel nou Bisbe prèvia una reunió conjunta de tots aquells i aquelles que voldríem posar la nostra energia positiva al servei de l'esglèsia de Mallorca.

    Molt bon dia i millor Sant Antoni.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cecili Buele i Ramis13 de gener del 2013, a les 16:02

      Urakoze, muvyeyi, kuber'ivyo vyose wagize bivuye mu mutima wawe, Mikaeli! Gràcies, sincerament, Miquel, per aquesta aportació teva que ben segur que neix del fons del teu cor. T'agraesc que ens hagis volgut dir la teva. I que, amb això, s'obrin també les portes a qualque iniciativa que, ben segur, obtendrà ressò. Em tens ben disposat a col·laborar-hi des de l'administració d'aquest blog, obert a tot...

      Elimina
  3. Pere Barceló13 de gener del 2013, a les 3:50

    Bon amic Miquel:
    Ahir a casa d'en Tomeu Català ens trobàrem el Delegat del Clergat tortsí. ell Delegat dels de dins i jo vaig pensar que jo podia haver-li dit que aquí teníem una delegacio no episcopal dels exclergues.
    Estic ben disposat a convocar en nom de Sabal a tots els interessats, i preparar aquesta trobada.
    Podem fixar dia i hora, quan digueu o diguem.
    Pere de Puigpunyent

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Escrita per
Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent  en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle p...
1 comentari
Més informació

Al bon amic-germà Agustí Serra i Soler, de tot cor

Escrita per
Més que un bon amic, n' Agustí Serra és per a mi com un «pare espiritual» alhora que un "germà de l'ànima" que, al llarg de la meva existència damunt d’aquest món, m’ha transmès vida i ganes de viure. Amb el seu tarannà sempre tan positiu, la seva rialla fresca, la seva paraula agomboladora, la seva crítica encertada, els seus elogis, la seva intel·ligència sublim, el seu amor incommensurable a la seva família, el seu exemple de «capellà casat» (sempre bon capellà i sempre ben casat!) Sé ben cert que el notaré a faltar, d’ara endavant... Si és que, des d’allà on és suara mateix, des d'aquesta dimensió desconeguda que anomenam Cel, no me’n fa arribar cap, de mot, o de gest, que em resulti inconfusible... Agustí Serra i Soler , gaudint d'una maduresa plena Tot d’una que la seva filla Magdalena , sempre tan sol·lícita amb mi, em comunica la mort de son pare, em vénen al cap tantes i tantes imatges, tantes i tantes paraules, tantes i tantes situacions viscudes i ...
1 comentari
Més informació

Devolució d'IRPF per cotitzacions a la «Mutual del Clero»

Escrita per
En bon dia de la festa de Sant Joan, que aquest any de 2024 celebr al Perú, realitzant-hi «el viatge de la meva vida» abans de complir els 80 anys, en plena selva amazònica nord-peruana, quan em trob a la ciutat de Moyobamba (que també té les festes patronals dedicades a Sant Joan!), se m’acut de penjar aquestes dades en aquest blog meu. Pens que poden interessar, sobretot, a molts companys d’estudis eclesiàstics mallorquins que, entre els anys 1967 i 1978, cotitzaren a la «Mutual del Clero» (tant si en tenen dades comprovants, com sinó!) Tot i la distància geogràfica que ens separa dels companys mallorquins que viuen a La Roqueta, gràcies a les tecnologies més avançades en l’àmbit de la intercomunicació social, mir de continuar informant col·legues sobre les gestions que, d’ara endavant, poden tramitar davant l’Administració d’Hisenda pel fet d’haver cotitzat, ni que sigui només durant alguns anys, per la Mutual del Clero Español   dècades enrere... En adonar-me que el termini d...
1 comentari
Més informació