Ves al contingut principal

Un bisbe nou, per a una etapa nova, a Mallorca


En haver llegit l'article que publica avui al Diari de Balears el bon amic i company de lluites cíviques de tota casta, Pere Fullana i Puigserver, amb motiu de l'arribada a Mallorca i presa de possessió del bisbe, nou de trinca, Mons. Xavier Salinas Viñals, em permet de reproduir-lo en aquest blog dedicat a “un dels col·lectius” al·ludits -al meu entendre modest-, quan manifesta:
“que tengui una certa capacitat de discerniment per saber qui ha d'escoltar i localitzar els nuclis de saviesa que amaga el país on acaba d'aterrar”.
 
una nova etapa
Avui, l'Església de Mallorca parlarà simbòlicament i es manifestarà amb la litúrgia institucional, davant la passivitat participativa de la Comunitat. En els temps que corren no és difícil creure, però és força dificultós mantenir l'esperança, sobretot si un viu de peus a terra, escolta i parla amb la gent. Teodor Suau ha escrit recentment que el Concili Vaticà II recuperà la mirada simpàtica, positiva i integradora d'una Església que no vol condemnar sinó salvar. Sabem, tanmateix, que aquest model d'Església està passant un "ero" amb un moobing evident a individus que no estan en sintonia amb els dissenyadors ni amb els caps de producció de la jerarquia actual. És la fruita de temporada en aquesta tardor eclesial i social caracteritzada per l'individualisme i la fallida de les elits. Hi ha èpoques en les quals l'estupidesa dels dirigents és més evident que en altres i, en l'actual situació, l'Església tampoc no s'escapa de l'opinió pública i en certa manera paga les conseqüències d'una mala planificació en la formació i la comunicació social.
Tanmateix, avui no és un dia per fer balanços, sinó més aviat una jornada per donar la benvinguda, per mostrar la nostra hospitalitat i manifestar la voluntat profunda de voler seguir treballant en el tall. Cap època no ha estat fàcil per a l'Església, ni cap conjuntura no ha estat còmoda per a cap civilització. Cada generació té una tasca concreta i uns reptes a superar, en qualsevol vessant de la vida. Res no és fàcil per a ningú, tampoc per a un bisbe catòlic del segle XXI, amb una capacitat limitadíssima per influir i canviar una realitat amb llums i ombres tan accentuades. Allò que se n'espera, tanmateix, d'un bisbe del nostre temps és que es faci admirar i que es guanyi una certa autoritat moral.
Es desitja que sigui just i misericordiós començant amb aquells que treballen en els seus equips de gestió de l'evangelització, que tengui una certa capacitat de discerniment per saber qui ha d'escoltar i localitzar els nuclis de saviesa que amaga el país on acaba d'aterrar. Tot això amb sensibilitat per detectar aviat qui és la gent positiva i que sempre ha cercat el bé, qui són els que diuen allò que pensen i ho expressen amb cordialitat, quines són les dones que esperen ser escoltades i valorades definitivament, quins els joves que se senten rebutjats per una Església que parla d'uns temes que considera antidiluvians, com d'un altre temps, però sobretot discernir tot allò de positiu que hi ha en la realitat, en diferents tonalitats.
La sociologia de les comunitats cristianes de Mallorca reflecteix unes característiques que tenen molt a veure amb allò que ha estat la història del país. La participació és baixa, però les actituds són molt més positives d'allò que es destil·la sovint en les anàlisis, de la mateixa manera que la credibilitat de l'Església és especialment elevada en aquells sectors menys afectats pel clima neoclerical que tendeix a ocupar l'espai confessional. El nou bisbe de Mallorca no ho té gaire fàcil, sobretot perquè l'ambient en general avui és més confús i més exigent que fa deu anys.
Pere Fullana - Diari Balears - dissabte 12 gener 2013

NOTA:
Un dia d'aquests m'arriba aquesta observació i iniciativa que diu així:
"
Per ventura estaria bé que ens plantejàssim anar en grup el pròxim dia 12 a la presa de possessió del nou bisbe, com un testimoni de que ens sentim Església i volem esser signe. Per ventura és una de les formes d'expressió positiva, al costat de tants altres que treballen compromesos amb la causa de Jesús."

Comentaris

  1. Gtàcies, Pere, n'has mogut a dir-hi la meva; no tan bé, ni diplomàticament com tú; però cadascú és cadascú i fa les seves "cadascunades".
    Feu així, Pere, tu ens ajudes molt; només amb la teva firma.
    Un altre Pere.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De Pere Fullana a Pere Barceló, només hi ha una petita passa, un grapat d'anys de diferència, unes realitats viscudes en formes diverses, però una mateixa dèria dins la ment i el cor, em sembla: l'amor a la humanitat i a l'església i a Déu! Salut i coratge, col·legues, que encara ens en queda molta, de feina a fer (ni hem estat esmentats com a col·lectiu, pel bisbe de Mallorca nou!)

      Elimina
  2. Dels dos Peres i en Cil a Miquel Monroig:
    Gràcies Pere Fullana per les teves reflexions que saps que segueixo al DB.Gràcies Pere Barceló per les teves punyents reflexions i aportacions i com diu en CIL dins la dèria de l'amor a la humanitat, l'esglèsia i Déu.
    Gra`cies Cil per aquesta iniciativa de poder dir-hi sa nostra.
    Pel que fa al tema del Bisbe m'agradaria dir-hi la meva ja que vaig esser-hi.
    Per començar crec que seria injust establir els paràmetres de tot el que serà en base a l'acte d'ahir, molt protocolari i tot i que jo aniria per un altre camí, hi va haver-hi signes positius;
    1. la normalització de la llengua catalana en la celebració liturgica amb qualque "detall" cap als qui no entenen el català: una lectura, unes paraules a l'homilia, una pregària.
    2. L'afirmació rotunda envers les autoritats civils: Col·laboració des de la llibertat.
    3. La convicció des de la parla.
    4. La seva bona relació i detalls amb els mitjans de comunicació.

    Tot i això m'hagués agradat:
    .. que el Nunci hagués dit una paraula de conhort cap a les persones que ho passen malament i no tanta "fidelitat a la doctrina,la família i les vocacions.
    .. que hi hagués hagut més paraules vers les dones i en especial de les congregacions religioses mallorquines.
    .. com ja s'ha dit, mancà una referència a les persones secularitzades.
    ..que no hagués tancat el tema família a home/dona
    ..que estant a la comisió de Catequesi i ensenyament no diguès una paraula d'encoratjament al professorat de religió.
    ...i per no allargar-me m'hagués agradat que aprofitàs aquest primer dia per a partir de la lectura Is.61,1-3 fer una declaració evangèlica de quines seran les seves preferències.

    Pel que fa a l'observació i iniciativa, ara ja no té solució, sí que en pot tenir el demanar ser rebuts pel nou Bisbe prèvia una reunió conjunta de tots aquells i aquelles que voldríem posar la nostra energia positiva al servei de l'esglèsia de Mallorca.

    Molt bon dia i millor Sant Antoni.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Urakoze, muvyeyi, kuber'ivyo vyose wagize bivuye mu mutima wawe, Mikaeli! Gràcies, sincerament, Miquel, per aquesta aportació teva que ben segur que neix del fons del teu cor. T'agraesc que ens hagis volgut dir la teva. I que, amb això, s'obrin també les portes a qualque iniciativa que, ben segur, obtendrà ressò. Em tens ben disposat a col·laborar-hi des de l'administració d'aquest blog, obert a tot...

      Elimina
  3. Bon amic Miquel:
    Ahir a casa d'en Tomeu Català ens trobàrem el Delegat del Clergat tortsí. ell Delegat dels de dins i jo vaig pensar que jo podia haver-li dit que aquí teníem una delegacio no episcopal dels exclergues.
    Estic ben disposat a convocar en nom de Sabal a tots els interessats, i preparar aquesta trobada.
    Podem fixar dia i hora, quan digueu o diguem.
    Pere de Puigpunyent

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El secret de cas Xigarro, llibre de Carmel Bonnín

Benvolgut, benvolguda, Tant de bo et faci il·lusió assistir a la presentació del llibre. Seràs benvingut/da. Dimecres, dia 4 d'octubre de 2017, a les 19 h al Col·legi d'Advocats de Palma (La Rambla 10) Salutacions cordials, CARMEL BONNÍN

A la mort de Ricard Pedrals

Aquest divendres, 22 de setembre, m'arriba un correu del seu gendre mallorquí, en CoquePiña Valls
Entre d'altres assumptes, em comunica que el seu sogre, en Ricard Pedrals i Blanxart, ens va deixar el proppassat diumenge, 17 de setembre, a l’edat de 97 anys.
M'impressiona fortament aquesta notícia, tot i la seva edat avançada. En pocs segons, em vénen al cap i a la memòria tantíssimes situacions viscudes i compartides... A Mallorca, a Barcelona, a la Colònia de Sant Pere, a la parròquia de Sant Ildefons, al Moviment Escolta i Guiatge...
Més encara, quan el seu gendre em fa a saber que «aquests dies, mon pare m’ha fet recordar que li vàreu dedicar unes línies... Això m’ha conduït a agrair-vos aquelles paraules tan plenes d’estima i respecte adreçades al pare de la meva dona, l’avi dels meus fills...»
Efectivament, me l'estim molt, el Ricard! És per a mi un dels referents més ferms que mantenc vius, en l'exercici de la tasca sacerdotal, sobretot com a consiliaris …

Al bon amic, Tomeu Pascual Umbert

L'endemà de la festa de l'Assumpció, any 2017, m'arriba la notícia de la mort del bon amic i antic company de lluites estudiantils, pastorals i socials, el carrioner Tomeu Pascual Umbert

Que descansi en pau!

La darrera vegada que ens veim és el proppassat dia 22 d'abril, a la trobada de capellans mallorquins secularitzats que mantenim amb el bisbe Sebastià Taltavull, al col·legi de sant Rafel de Palma.

L'hi veig bastant envellit, amb un gaiato a la mà, aquí caic aquí m'aixec, però tan rialler com sempre.


No record quina deu ser la darrera vegada, l'anterior, que ens veim... Pentura a s'Illot, a l'hotel que regenta a prop del riuet...

Sí que en record d'altres, de vegades que coincidim: a la dècada dels anys cinquanta, al Seminari, em duu uns quatre anys per davant... a la dècada dels anys seixanta, a la parròquia de la Santíssima Trinitat, ell de vicari, i jo col·laborant-hi com a seminarista amb les visites que organitza al poblat gitano del M…