Ves al contingut principal

"El meu parer" sobre l'homilia primera del bisbe de Mallorca nou

Hola amics:

Acab d'escoltar el nou tarannà del Bisbe que -no el que hauríem elegit, sinó el que Roma ha volgut - i quan ha acabat, m'ha demanat la família quin era el meu parer sobre les seves paraules de l'homilia, i he contestat amb pena que el mateix "rollo" de sempre.

Amb l'oblit dels prop de cent mil famílies que com a Balears com a tot Espanya, estàn tocades per l'atur, per la fam i per la pobresa. Allà hi eren tots els responsables de la possible solució ???

Quan seràn prioritat els benaurats pobres?

La grandiositat de la Seu pareix que fa oblidar pobres, fam, misèria.

Quan canviarem els discurs dins la "nostra" (malgrat tot!!!) nostra esglèsia?

M'agradaria saber que pensava en Toni Vera, delegat de Caritas, quan tot era alegria, al.leluyas, bisbes, arquebisbes, Cardenals, capellans, pompa, sabonera...

No m'ha fet ganes de resar, ni pel  nou bisbe, ni per cap dels vermells, i no em refereixa als ninets del cor.

Esper veure la feina de cada dia, qe comença demà, perquè la fam no té espera.

Bisbe Xavier, no creis que us ha arribat l'oportunitat de la conversió?.
Oblideu els honors, el palau, la Seu, el Vaticà... ( ara record que vaig regalar un lllbre a Don Teodor, que era del Bisbe Gaillot que titul·lava "el Bisbe que no serveix... no serveix per res"). Seria bo repassar allò que en ell es deia.

Perdonau, companys, aquesta ha estat la meva impressió!

Pere de Puigpunyent

Comentaris

  1. Tot i que el bisbe de Mallorca nou, en un determinat moment de l'homilia diu: "I ara vull saludar-vos a tots", a nosaltres, clergues i religiosos secularitzats, no ens ha adreçat cap paraula ni una... Ell mateix deu saber per què, o no? Sí que s'ha adreçat a "Als seus venerables germans en l'episcopat, cardenals, arquebisbes i bisbes... als preveres diocesans i religiosos... als diaques permanents... als cent vint-i-sis missioners i missioneres mallorquins... als seminaristes... a catequistes i col·laboradors en l'acció caritativa i social... als membres d'instituts de vida consagrada... als contemplatius... als fidels laics... als renascuts a la vida nova pel baptisme en distintes esglésies i confessions cristianes... als homes i dones de bona voluntat... a les autoritats aquí presents... a la seva benvolguda família... als qui per la ràdio o la televisió segueixen aquesta celebració, especialment els malalts i els ancians..." http://www.agenciabaleria.com/200-ampliar_noticia.php?noticia_id=5366&&idioma=cat

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El secret de cas Xigarro, llibre de Carmel Bonnín

Benvolgut, benvolguda, Tant de bo et faci il·lusió assistir a la presentació del llibre. Seràs benvingut/da. Dimecres, dia 4 d'octubre de 2017, a les 19 h al Col·legi d'Advocats de Palma (La Rambla 10) Salutacions cordials, CARMEL BONNÍN

A la mort de Ricard Pedrals

Aquest divendres, 22 de setembre, m'arriba un correu del seu gendre mallorquí, en CoquePiña Valls
Entre d'altres assumptes, em comunica que el seu sogre, en Ricard Pedrals i Blanxart, ens va deixar el proppassat diumenge, 17 de setembre, a l’edat de 97 anys.
M'impressiona fortament aquesta notícia, tot i la seva edat avançada. En pocs segons, em vénen al cap i a la memòria tantíssimes situacions viscudes i compartides... A Mallorca, a Barcelona, a la Colònia de Sant Pere, a la parròquia de Sant Ildefons, al Moviment Escolta i Guiatge...
Més encara, quan el seu gendre em fa a saber que «aquests dies, mon pare m’ha fet recordar que li vàreu dedicar unes línies... Això m’ha conduït a agrair-vos aquelles paraules tan plenes d’estima i respecte adreçades al pare de la meva dona, l’avi dels meus fills...»
Efectivament, me l'estim molt, el Ricard! És per a mi un dels referents més ferms que mantenc vius, en l'exercici de la tasca sacerdotal, sobretot com a consiliaris …

Al bon amic, Tomeu Pascual Umbert

L'endemà de la festa de l'Assumpció, any 2017, m'arriba la notícia de la mort del bon amic i antic company de lluites estudiantils, pastorals i socials, el carrioner Tomeu Pascual Umbert

Que descansi en pau!

La darrera vegada que ens veim és el proppassat dia 22 d'abril, a la trobada de capellans mallorquins secularitzats que mantenim amb el bisbe Sebastià Taltavull, al col·legi de sant Rafel de Palma.

L'hi veig bastant envellit, amb un gaiato a la mà, aquí caic aquí m'aixec, però tan rialler com sempre.


No record quina deu ser la darrera vegada, l'anterior, que ens veim... Pentura a s'Illot, a l'hotel que regenta a prop del riuet...

Sí que en record d'altres, de vegades que coincidim: a la dècada dels anys cinquanta, al Seminari, em duu uns quatre anys per davant... a la dècada dels anys seixanta, a la parròquia de la Santíssima Trinitat, ell de vicari, i jo col·laborant-hi com a seminarista amb les visites que organitza al poblat gitano del M…