Ves al contingut principal

Ella només feia el que podia

Comença el 2013. Ens diuen que serà un any de crisi i molt dur. Serà un més dins la vida de tots els majors de Mallorca.

Recordam tots aquells anys negres, de fam, de pors, de pobresa material i espiritual allà pels anys 40; sobretot, allò trist que passàvem dins la família i dins el seminari.

N’Andreu Julià deia que el seminari es va omplir de bocacions, en B de Barcelona, perquè  al carrer i a les famílies es donaven casos d’autèntica fam i/o penúria, sempre amb les exempcions de les famílies pageses agrícoles que -malgrat els controls oficials - podien gaudir de certes abundàncies alimentàries.

El nostre seminari, els noviciats, van recollir els nois i noies, fills/es, (llàstima, el seminari només admetés homes i no dones que així doblaria el nombre de capellans i “capellanes”, cosa que prest no tardarem en tenir-les com celebrants a les parròquies de la nostra Mallorca i a més estic  segur que les nostres parròquies amb dones al
front del seu govern.

No puc ser profeta, ni previsor; però m’atreveixo a dir que abans de la meitat d’aquest segle, amb permís o sense, es celebraran misses amb “presidentas” en els altars; i mira por on, elles salvaràn la buidor dels nostres temples.

No necessitaran títols ni de Mn, ni de Mns. ni d’Ilma. títols que  encara ara encanten a alguns; però fan vergonya a aquells que es diuen cristians i que van a peu; simplement els direm en el futur germans/es i/o amics/gues.

Sinó demana-ho a aquella missionera que celebrava cada setmana i el bisbe la va cridar a l'ordre;  ella li constetà que ella només feia el que podia, que pel demés, de si baixava o no a l’altar, ja depenia de si Jesús volia baixar o no. Nosaltres ja hi hem posat el que podíem!

Que els Reis ens duguin un poquet de seny.

Pere de Puigpunyent

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El secret de cas Xigarro, llibre de Carmel Bonnín

Benvolgut, benvolguda, Tant de bo et faci il·lusió assistir a la presentació del llibre. Seràs benvingut/da. Dimecres, dia 4 d'octubre de 2017, a les 19 h al Col·legi d'Advocats de Palma (La Rambla 10) Salutacions cordials, CARMEL BONNÍN

A la mort de Ricard Pedrals

Aquest divendres, 22 de setembre, m'arriba un correu del seu gendre mallorquí, en CoquePiña Valls
Entre d'altres assumptes, em comunica que el seu sogre, en Ricard Pedrals i Blanxart, ens va deixar el proppassat diumenge, 17 de setembre, a l’edat de 97 anys.
M'impressiona fortament aquesta notícia, tot i la seva edat avançada. En pocs segons, em vénen al cap i a la memòria tantíssimes situacions viscudes i compartides... A Mallorca, a Barcelona, a la Colònia de Sant Pere, a la parròquia de Sant Ildefons, al Moviment Escolta i Guiatge...
Més encara, quan el seu gendre em fa a saber que «aquests dies, mon pare m’ha fet recordar que li vàreu dedicar unes línies... Això m’ha conduït a agrair-vos aquelles paraules tan plenes d’estima i respecte adreçades al pare de la meva dona, l’avi dels meus fills...»
Efectivament, me l'estim molt, el Ricard! És per a mi un dels referents més ferms que mantenc vius, en l'exercici de la tasca sacerdotal, sobretot com a consiliaris …

Al bon amic, Tomeu Pascual Umbert

L'endemà de la festa de l'Assumpció, any 2017, m'arriba la notícia de la mort del bon amic i antic company de lluites estudiantils, pastorals i socials, el carrioner Tomeu Pascual Umbert

Que descansi en pau!

La darrera vegada que ens veim és el proppassat dia 22 d'abril, a la trobada de capellans mallorquins secularitzats que mantenim amb el bisbe Sebastià Taltavull, al col·legi de sant Rafel de Palma.

L'hi veig bastant envellit, amb un gaiato a la mà, aquí caic aquí m'aixec, però tan rialler com sempre.


No record quina deu ser la darrera vegada, l'anterior, que ens veim... Pentura a s'Illot, a l'hotel que regenta a prop del riuet...

Sí que en record d'altres, de vegades que coincidim: a la dècada dels anys cinquanta, al Seminari, em duu uns quatre anys per davant... a la dècada dels anys seixanta, a la parròquia de la Santíssima Trinitat, ell de vicari, i jo col·laborant-hi com a seminarista amb les visites que organitza al poblat gitano del M…