Comença el 2013. Ens diuen que serà un any de crisi i molt dur. Serà un més dins la vida de tots els majors de Mallorca.
Recordam tots aquells anys negres, de fam, de pors, de pobresa material i espiritual allà pels anys 40; sobretot, allò trist que passàvem dins la família i dins el seminari.
N’Andreu Julià deia que el seminari es va omplir de bocacions, en B de Barcelona, perquè al carrer i a les famílies es donaven casos d’autèntica fam i/o penúria, sempre amb les exempcions de les famílies pageses agrícoles que -malgrat els controls oficials - podien gaudir de certes abundàncies alimentàries.
El nostre seminari, els noviciats, van recollir els nois i noies, fills/es, (llàstima, el seminari només admetés homes i no dones que així doblaria el nombre de capellans i “capellanes”, cosa que prest no tardarem en tenir-les com celebrants a les parròquies de la nostra Mallorca i a més estic segur que les nostres parròquies amb dones al front del seu govern.
No puc ser profeta, ni previsor; però m’atreveixo a dir que abans de la meitat d’aquest segle, amb permís o sense, es celebraran misses amb “presidentas” en els altars; i mira por on, elles salvaràn la buidor dels nostres temples.
No necessitaran títols ni de Mn, ni de Mns. ni d’Ilma. títols que encara ara encanten a alguns; però fan vergonya a aquells que es diuen cristians i que van a peu; simplement els direm en el futur germans/es i/o amics/gues.
Sinó demana-ho a aquella missionera que celebrava cada setmana i el bisbe la va cridar a l'ordre; ella li constetà que ella només feia el que podia, que pel demés, de si baixava o no a l’altar, ja depenia de si Jesús volia baixar o no. Nosaltres ja hi hem posat el que podíem!
Que els Reis ens duguin un poquet de seny.
Pere de Puigpunyent
Recordam tots aquells anys negres, de fam, de pors, de pobresa material i espiritual allà pels anys 40; sobretot, allò trist que passàvem dins la família i dins el seminari.
N’Andreu Julià deia que el seminari es va omplir de bocacions, en B de Barcelona, perquè al carrer i a les famílies es donaven casos d’autèntica fam i/o penúria, sempre amb les exempcions de les famílies pageses agrícoles que -malgrat els controls oficials - podien gaudir de certes abundàncies alimentàries.
El nostre seminari, els noviciats, van recollir els nois i noies, fills/es, (llàstima, el seminari només admetés homes i no dones que així doblaria el nombre de capellans i “capellanes”, cosa que prest no tardarem en tenir-les com celebrants a les parròquies de la nostra Mallorca i a més estic segur que les nostres parròquies amb dones al front del seu govern.
No puc ser profeta, ni previsor; però m’atreveixo a dir que abans de la meitat d’aquest segle, amb permís o sense, es celebraran misses amb “presidentas” en els altars; i mira por on, elles salvaràn la buidor dels nostres temples.
No necessitaran títols ni de Mn, ni de Mns. ni d’Ilma. títols que encara ara encanten a alguns; però fan vergonya a aquells que es diuen cristians i que van a peu; simplement els direm en el futur germans/es i/o amics/gues.
Sinó demana-ho a aquella missionera que celebrava cada setmana i el bisbe la va cridar a l'ordre; ella li constetà que ella només feia el que podia, que pel demés, de si baixava o no a l’altar, ja depenia de si Jesús volia baixar o no. Nosaltres ja hi hem posat el que podíem!
Que els Reis ens duguin un poquet de seny.
Pere de Puigpunyent
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada