Ves al contingut principal

Ella només feia el que podia

Comença el 2013. Ens diuen que serà un any de crisi i molt dur. Serà un més dins la vida de tots els majors de Mallorca.

Recordam tots aquells anys negres, de fam, de pors, de pobresa material i espiritual allà pels anys 40; sobretot, allò trist que passàvem dins la família i dins el seminari.

N’Andreu Julià deia que el seminari es va omplir de bocacions, en B de Barcelona, perquè  al carrer i a les famílies es donaven casos d’autèntica fam i/o penúria, sempre amb les exempcions de les famílies pageses agrícoles que -malgrat els controls oficials - podien gaudir de certes abundàncies alimentàries.

El nostre seminari, els noviciats, van recollir els nois i noies, fills/es, (llàstima, el seminari només admetés homes i no dones que així doblaria el nombre de capellans i “capellanes”, cosa que prest no tardarem en tenir-les com celebrants a les parròquies de la nostra Mallorca i a més estic  segur que les nostres parròquies amb dones al
front del seu govern.

No puc ser profeta, ni previsor; però m’atreveixo a dir que abans de la meitat d’aquest segle, amb permís o sense, es celebraran misses amb “presidentas” en els altars; i mira por on, elles salvaràn la buidor dels nostres temples.

No necessitaran títols ni de Mn, ni de Mns. ni d’Ilma. títols que  encara ara encanten a alguns; però fan vergonya a aquells que es diuen cristians i que van a peu; simplement els direm en el futur germans/es i/o amics/gues.

Sinó demana-ho a aquella missionera que celebrava cada setmana i el bisbe la va cridar a l'ordre;  ella li constetà que ella només feia el que podia, que pel demés, de si baixava o no a l’altar, ja depenia de si Jesús volia baixar o no. Nosaltres ja hi hem posat el que podíem!

Que els Reis ens duguin un poquet de seny.

Pere de Puigpunyent

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló, podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges.
S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les.
Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu sabal68.sabal2013@gmail.com
He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers.
Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres m…

El secret de cas Xigarro, llibre de Carmel Bonnín

Benvolgut, benvolguda, Tant de bo et faci il·lusió assistir a la presentació del llibre. Seràs benvingut/da. Dimecres, dia 4 d'octubre de 2017, a les 19 h al Col·legi d'Advocats de Palma (La Rambla 10) Salutacions cordials, CARMEL BONNÍN

Quina vigília de la festa de l'Àngel 2017, tan aigualida!

Allò que per a mi havia de ser una festa insòlita, agradosa, històrica, singular, -la primera trobada d'un bisbe catòlic amb capellans mallorquins secularitzats -casats-, se m'ha convertit en una gran poalada d'aigua freda, més que gelada, damunt dels meus ànims força enfervorits durant els darrers onze mesos, des que morí la meva estimada dona, na Bel Rosselló.


Em sap molt de greu haver-ho de dir així, públicament, sobretot pensant en els bons amics Pep, Ramon o Sebastià! Em resulta molt dolorós, però no puc deixar de fer-ho...
Tots tres, en bon dissabte de l'Àngel, m'han fet perdre la poca fe que jo mirava de mantenir ben viva en els jerarques de la meva església estimada! 
M'han entaferrat tots tres un cop tan dur un dia com avui, que no sé si aconseguiré d'aixecar-me de bell nou i posar-me a continuar lluitant, al seu costat!
Lluitador sí, per descomptat, que faig comptes de continuar mantenint-me-n'hi sempre! 
Amb vosaltres i al vostre costat, com…