Passa al contingut principal

Un bisbe nou, per a una etapa nova, a Mallorca


En haver llegit l'article que publica avui al Diari de Balears el bon amic i company de lluites cíviques de tota casta, Pere Fullana i Puigserver, amb motiu de l'arribada a Mallorca i presa de possessió del bisbe, nou de trinca, Mons. Xavier Salinas Viñals, em permet de reproduir-lo en aquest blog dedicat a “un dels col·lectius” al·ludits -al meu entendre modest-, quan manifesta:
“que tengui una certa capacitat de discerniment per saber qui ha d'escoltar i localitzar els nuclis de saviesa que amaga el país on acaba d'aterrar”.
 
una nova etapa
Avui, l'Església de Mallorca parlarà simbòlicament i es manifestarà amb la litúrgia institucional, davant la passivitat participativa de la Comunitat. En els temps que corren no és difícil creure, però és força dificultós mantenir l'esperança, sobretot si un viu de peus a terra, escolta i parla amb la gent. Teodor Suau ha escrit recentment que el Concili Vaticà II recuperà la mirada simpàtica, positiva i integradora d'una Església que no vol condemnar sinó salvar. Sabem, tanmateix, que aquest model d'Església està passant un "ero" amb un moobing evident a individus que no estan en sintonia amb els dissenyadors ni amb els caps de producció de la jerarquia actual. És la fruita de temporada en aquesta tardor eclesial i social caracteritzada per l'individualisme i la fallida de les elits. Hi ha èpoques en les quals l'estupidesa dels dirigents és més evident que en altres i, en l'actual situació, l'Església tampoc no s'escapa de l'opinió pública i en certa manera paga les conseqüències d'una mala planificació en la formació i la comunicació social.
Tanmateix, avui no és un dia per fer balanços, sinó més aviat una jornada per donar la benvinguda, per mostrar la nostra hospitalitat i manifestar la voluntat profunda de voler seguir treballant en el tall. Cap època no ha estat fàcil per a l'Església, ni cap conjuntura no ha estat còmoda per a cap civilització. Cada generació té una tasca concreta i uns reptes a superar, en qualsevol vessant de la vida. Res no és fàcil per a ningú, tampoc per a un bisbe catòlic del segle XXI, amb una capacitat limitadíssima per influir i canviar una realitat amb llums i ombres tan accentuades. Allò que se n'espera, tanmateix, d'un bisbe del nostre temps és que es faci admirar i que es guanyi una certa autoritat moral.
Es desitja que sigui just i misericordiós començant amb aquells que treballen en els seus equips de gestió de l'evangelització, que tengui una certa capacitat de discerniment per saber qui ha d'escoltar i localitzar els nuclis de saviesa que amaga el país on acaba d'aterrar. Tot això amb sensibilitat per detectar aviat qui és la gent positiva i que sempre ha cercat el bé, qui són els que diuen allò que pensen i ho expressen amb cordialitat, quines són les dones que esperen ser escoltades i valorades definitivament, quins els joves que se senten rebutjats per una Església que parla d'uns temes que considera antidiluvians, com d'un altre temps, però sobretot discernir tot allò de positiu que hi ha en la realitat, en diferents tonalitats.
La sociologia de les comunitats cristianes de Mallorca reflecteix unes característiques que tenen molt a veure amb allò que ha estat la història del país. La participació és baixa, però les actituds són molt més positives d'allò que es destil·la sovint en les anàlisis, de la mateixa manera que la credibilitat de l'Església és especialment elevada en aquells sectors menys afectats pel clima neoclerical que tendeix a ocupar l'espai confessional. El nou bisbe de Mallorca no ho té gaire fàcil, sobretot perquè l'ambient en general avui és més confús i més exigent que fa deu anys.
Pere Fullana - Diari Balears - dissabte 12 gener 2013

NOTA:
Un dia d'aquests m'arriba aquesta observació i iniciativa que diu així:
"
Per ventura estaria bé que ens plantejàssim anar en grup el pròxim dia 12 a la presa de possessió del nou bisbe, com un testimoni de que ens sentim Església i volem esser signe. Per ventura és una de les formes d'expressió positiva, al costat de tants altres que treballen compromesos amb la causa de Jesús."

Comentaris

  1. Gtàcies, Pere, n'has mogut a dir-hi la meva; no tan bé, ni diplomàticament com tú; però cadascú és cadascú i fa les seves "cadascunades".
    Feu així, Pere, tu ens ajudes molt; només amb la teva firma.
    Un altre Pere.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De Pere Fullana a Pere Barceló, només hi ha una petita passa, un grapat d'anys de diferència, unes realitats viscudes en formes diverses, però una mateixa dèria dins la ment i el cor, em sembla: l'amor a la humanitat i a l'església i a Déu! Salut i coratge, col·legues, que encara ens en queda molta, de feina a fer (ni hem estat esmentats com a col·lectiu, pel bisbe de Mallorca nou!)

      Elimina
  2. Dels dos Peres i en Cil a Miquel Monroig:
    Gràcies Pere Fullana per les teves reflexions que saps que segueixo al DB.Gràcies Pere Barceló per les teves punyents reflexions i aportacions i com diu en CIL dins la dèria de l'amor a la humanitat, l'esglèsia i Déu.
    Gra`cies Cil per aquesta iniciativa de poder dir-hi sa nostra.
    Pel que fa al tema del Bisbe m'agradaria dir-hi la meva ja que vaig esser-hi.
    Per començar crec que seria injust establir els paràmetres de tot el que serà en base a l'acte d'ahir, molt protocolari i tot i que jo aniria per un altre camí, hi va haver-hi signes positius;
    1. la normalització de la llengua catalana en la celebració liturgica amb qualque "detall" cap als qui no entenen el català: una lectura, unes paraules a l'homilia, una pregària.
    2. L'afirmació rotunda envers les autoritats civils: Col·laboració des de la llibertat.
    3. La convicció des de la parla.
    4. La seva bona relació i detalls amb els mitjans de comunicació.

    Tot i això m'hagués agradat:
    .. que el Nunci hagués dit una paraula de conhort cap a les persones que ho passen malament i no tanta "fidelitat a la doctrina,la família i les vocacions.
    .. que hi hagués hagut més paraules vers les dones i en especial de les congregacions religioses mallorquines.
    .. com ja s'ha dit, mancà una referència a les persones secularitzades.
    ..que no hagués tancat el tema família a home/dona
    ..que estant a la comisió de Catequesi i ensenyament no diguès una paraula d'encoratjament al professorat de religió.
    ...i per no allargar-me m'hagués agradat que aprofitàs aquest primer dia per a partir de la lectura Is.61,1-3 fer una declaració evangèlica de quines seran les seves preferències.

    Pel que fa a l'observació i iniciativa, ara ja no té solució, sí que en pot tenir el demanar ser rebuts pel nou Bisbe prèvia una reunió conjunta de tots aquells i aquelles que voldríem posar la nostra energia positiva al servei de l'esglèsia de Mallorca.

    Molt bon dia i millor Sant Antoni.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Urakoze, muvyeyi, kuber'ivyo vyose wagize bivuye mu mutima wawe, Mikaeli! Gràcies, sincerament, Miquel, per aquesta aportació teva que ben segur que neix del fons del teu cor. T'agraesc que ens hagis volgut dir la teva. I que, amb això, s'obrin també les portes a qualque iniciativa que, ben segur, obtendrà ressò. Em tens ben disposat a col·laborar-hi des de l'administració d'aquest blog, obert a tot...

      Elimina
  3. Bon amic Miquel:
    Ahir a casa d'en Tomeu Català ens trobàrem el Delegat del Clergat tortsí. ell Delegat dels de dins i jo vaig pensar que jo podia haver-li dit que aquí teníem una delegacio no episcopal dels exclergues.
    Estic ben disposat a convocar en nom de Sabal a tots els interessats, i preparar aquesta trobada.
    Podem fixar dia i hora, quan digueu o diguem.
    Pere de Puigpunyent

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Segona trobada a Búger (Amics del papa Francesc i Gent cristiana aporta)

Després que els bons amics Bernat Forteza , Bernat Vicens i Miquel Monroig organitzen una primera trobada a la vila mallorquina de Búger, el mes de febrer, sobre el papa Francesc i els canvis que ha operat dins l’Església catòlica, en public informacions que queden recollides en aquest blog meu . Pocs dies després sorgeix la idea de programar-ne una segona:  «No pensau que GENT CRISTIANA APORTA podria fer molt més per a Mallorca, per exemple, fer una recerca i unes propostes per trobar un nou bisbe (segons criteris evangèlics i no només de cúria vaticana) o votam per perllongar l'actual bisbe que ja té el temps exhaurtit...?» Ho planteja el bon amic Guillem Ramis Moneny. Trobant ressò en els organitzadors i participants en la primera, en convoquen la segona: per al dia 4 d’abril. És una trobada interessant, oberta a tothom que tengui ganes de dir-hi la seva i d'aportar-n'hi opinions, suggeriments, parers... al Teatre Parroquial de Búger. En aquesta segona ocasió, hi tra...

El Bisbe que necessita la Diòcesi de Mallorca

L'any 2012 el bon amic campaneter Ferran Bellver Silván escriu un text que cau com anell al dit en el col·loqui programat per al dia 4 d'abril de 2025 al Teatre Parroquial de Búger. Els col·lectius "Amics del papa Francesc" i "Gent cristiana aporta" hi conviden tothom que hi estigui interessat a respondre-hi això: 1. Quin bisbe volem? 2. Pla de Pastoral 2025 3. Punts calents per interioritzar  Compartint la idea que aquest escrit de l'amic campaneter pot servir de material de treball que es pot sumar a les opinions d'altres participants, m'afany a publicar-lo en aquest blog meu, per si por resultar profitós per a qualcú: FERRAN BELLVER   cantant el salm del dia a l'església de Santa Margalida "Vivim temps de canvi, de profundes transformacions, i vet aquí que a la Diòcesi de Mallorca també toca ara canviar el primer servidor de tots els cristians que, miraculosament, encara conservam la fe, el pastor i líder espiritual. Els preveres ...

Francesc Esperança, "l'autobiografia" del papa Francesc

La mort sobtada del papa Francesc , en bon Dilluns de Pasqua 2025 , no m’ha permès de llegir totalment el llibre sobre la seva «autobiografia» (potser sigui la primera d'un papa!) que vaig adquirir a principis de la quaresma, a la ciutat de Barcelona. Així i tot, el consider força recomanable a l’hora d’endinsar-nos en la personalitat d’aquest personatge tan singular, en ple segle XXI: el primer papa sud-americà, el primer papa jesuïta i el primer papa que pren el nom de Francesc . Tres qualificatius que defineixen a la perfecció el gran llegat que ens deixa. Portada del llibre FRANCESC ESPERANÇA Moltes de gràcies, papa Francesc ! Que Déu vos ho pag, com vos ho mereixeu, Ell qui en sap, qui pot i qui segurament també vol. En bon primer Divendres de Quaresma, mentre acudesc a la llibreria barcelonina Alibri Llibres del carrer de Balmes 26, acompanyant-hi l’autor mallorquí del llibre «Quadern de quaresma» , el bon amic Miquel Àngel Lladó , mir de pegar una ullada a publicacions més ...