“que tengui una certa capacitat de discerniment per saber qui ha d'escoltar i localitzar els nuclis de saviesa que amaga el país on acaba d'aterrar”.
una
nova etapa
Avui, l'Església de Mallorca parlarà
simbòlicament i es manifestarà amb la litúrgia institucional,
davant la passivitat participativa de la Comunitat. En els temps que
corren no és difícil creure, però és força dificultós mantenir
l'esperança, sobretot si un viu de peus a terra, escolta i parla amb
la gent. Teodor Suau ha escrit recentment que el Concili Vaticà II
recuperà la mirada simpàtica, positiva i integradora d'una Església
que no vol condemnar sinó salvar. Sabem, tanmateix, que aquest model
d'Església està passant un "ero" amb un moobing
evident a individus que no estan en sintonia amb els dissenyadors ni
amb els caps de producció de la jerarquia actual. És la fruita de
temporada en aquesta tardor eclesial i social caracteritzada per
l'individualisme i la fallida de les elits. Hi ha èpoques en les
quals l'estupidesa dels dirigents és més evident que en altres i,
en l'actual situació, l'Església tampoc no s'escapa de l'opinió
pública i en certa manera paga les conseqüències d'una mala
planificació en la formació i la comunicació social.
Tanmateix,
avui no és un dia per fer balanços, sinó més aviat una jornada
per donar la benvinguda, per mostrar la nostra hospitalitat i
manifestar la voluntat profunda de voler seguir treballant en el
tall. Cap època no ha estat fàcil per a l'Església, ni cap
conjuntura no ha estat còmoda per a cap civilització. Cada
generació té una tasca concreta i uns reptes a superar, en
qualsevol vessant de la vida. Res no és fàcil per a ningú, tampoc
per a un bisbe catòlic del segle XXI, amb una capacitat
limitadíssima per influir i canviar una realitat amb llums i ombres
tan accentuades. Allò que se n'espera, tanmateix, d'un bisbe del
nostre temps és que es faci admirar i que es guanyi una certa
autoritat moral.
Es
desitja que sigui just i misericordiós començant amb aquells que
treballen en els seus equips de gestió de l'evangelització, que
tengui una certa capacitat de discerniment per saber qui ha
d'escoltar i localitzar els nuclis de saviesa que amaga el país on
acaba d'aterrar. Tot això amb sensibilitat per detectar aviat qui és
la gent positiva i que sempre ha cercat el bé, qui són els que
diuen allò que pensen i ho expressen amb cordialitat, quines són
les dones que esperen ser escoltades i valorades definitivament,
quins els joves que se senten rebutjats per una Església que parla
d'uns temes que considera antidiluvians, com d'un altre temps, però
sobretot discernir tot allò de positiu que hi ha en la realitat, en
diferents tonalitats.
La
sociologia de les comunitats cristianes de Mallorca reflecteix unes
característiques que tenen molt a veure amb allò que ha estat la
història del país. La participació és baixa, però les actituds
són molt més positives d'allò que es destil·la sovint en les
anàlisis, de la mateixa manera que la credibilitat de l'Església és
especialment elevada en aquells sectors menys afectats pel clima
neoclerical que tendeix a ocupar l'espai confessional. El nou bisbe
de Mallorca no ho té gaire fàcil, sobretot perquè l'ambient en
general avui és més confús i més exigent que fa deu anys.
Pere
Fullana - Diari Balears - dissabte 12 gener 2013
NOTA:
Un dia d'aquests m'arriba aquesta observació i iniciativa que diu així:
"Per ventura estaria bé que ens plantejàssim anar en grup el pròxim dia 12 a la presa de possessió del nou bisbe, com un testimoni de que ens sentim Església i volem esser signe. Per ventura és una de les formes d'expressió positiva, al costat de tants altres que treballen compromesos amb la causa de Jesús."
Un dia d'aquests m'arriba aquesta observació i iniciativa que diu així:
"Per ventura estaria bé que ens plantejàssim anar en grup el pròxim dia 12 a la presa de possessió del nou bisbe, com un testimoni de que ens sentim Església i volem esser signe. Per ventura és una de les formes d'expressió positiva, al costat de tants altres que treballen compromesos amb la causa de Jesús."
Gtàcies, Pere, n'has mogut a dir-hi la meva; no tan bé, ni diplomàticament com tú; però cadascú és cadascú i fa les seves "cadascunades".
ResponEliminaFeu així, Pere, tu ens ajudes molt; només amb la teva firma.
Un altre Pere.
De Pere Fullana a Pere Barceló, només hi ha una petita passa, un grapat d'anys de diferència, unes realitats viscudes en formes diverses, però una mateixa dèria dins la ment i el cor, em sembla: l'amor a la humanitat i a l'església i a Déu! Salut i coratge, col·legues, que encara ens en queda molta, de feina a fer (ni hem estat esmentats com a col·lectiu, pel bisbe de Mallorca nou!)
EliminaDels dos Peres i en Cil a Miquel Monroig:
ResponEliminaGràcies Pere Fullana per les teves reflexions que saps que segueixo al DB.Gràcies Pere Barceló per les teves punyents reflexions i aportacions i com diu en CIL dins la dèria de l'amor a la humanitat, l'esglèsia i Déu.
Gra`cies Cil per aquesta iniciativa de poder dir-hi sa nostra.
Pel que fa al tema del Bisbe m'agradaria dir-hi la meva ja que vaig esser-hi.
Per començar crec que seria injust establir els paràmetres de tot el que serà en base a l'acte d'ahir, molt protocolari i tot i que jo aniria per un altre camí, hi va haver-hi signes positius;
1. la normalització de la llengua catalana en la celebració liturgica amb qualque "detall" cap als qui no entenen el català: una lectura, unes paraules a l'homilia, una pregària.
2. L'afirmació rotunda envers les autoritats civils: Col·laboració des de la llibertat.
3. La convicció des de la parla.
4. La seva bona relació i detalls amb els mitjans de comunicació.
Tot i això m'hagués agradat:
.. que el Nunci hagués dit una paraula de conhort cap a les persones que ho passen malament i no tanta "fidelitat a la doctrina,la família i les vocacions.
.. que hi hagués hagut més paraules vers les dones i en especial de les congregacions religioses mallorquines.
.. com ja s'ha dit, mancà una referència a les persones secularitzades.
..que no hagués tancat el tema família a home/dona
..que estant a la comisió de Catequesi i ensenyament no diguès una paraula d'encoratjament al professorat de religió.
...i per no allargar-me m'hagués agradat que aprofitàs aquest primer dia per a partir de la lectura Is.61,1-3 fer una declaració evangèlica de quines seran les seves preferències.
Pel que fa a l'observació i iniciativa, ara ja no té solució, sí que en pot tenir el demanar ser rebuts pel nou Bisbe prèvia una reunió conjunta de tots aquells i aquelles que voldríem posar la nostra energia positiva al servei de l'esglèsia de Mallorca.
Molt bon dia i millor Sant Antoni.
Urakoze, muvyeyi, kuber'ivyo vyose wagize bivuye mu mutima wawe, Mikaeli! Gràcies, sincerament, Miquel, per aquesta aportació teva que ben segur que neix del fons del teu cor. T'agraesc que ens hagis volgut dir la teva. I que, amb això, s'obrin també les portes a qualque iniciativa que, ben segur, obtendrà ressò. Em tens ben disposat a col·laborar-hi des de l'administració d'aquest blog, obert a tot...
EliminaBon amic Miquel:
ResponEliminaAhir a casa d'en Tomeu Català ens trobàrem el Delegat del Clergat tortsí. ell Delegat dels de dins i jo vaig pensar que jo podia haver-li dit que aquí teníem una delegacio no episcopal dels exclergues.
Estic ben disposat a convocar en nom de Sabal a tots els interessats, i preparar aquesta trobada.
Podem fixar dia i hora, quan digueu o diguem.
Pere de Puigpunyent
Fil a l'agulla, idò, bon amic Pere!
Elimina