Passa al contingut principal

Anselm Álvarez Santamaria

ANSELM ÀLVAREZ SANTAMARIA (Barcelona, 1938)
 

Neix el 28 de febrer de 1938, a Barcelona, fill d'Eusebio i Àngela. Mentre viu a Llucmajor, ingressa al Seminari Diocesà de Mallorca i s'ordena de capellà el 21 de desembre de 1961.
Se'n va a treballar al Perú, on pren la responsabilitat de rector de la parròquia del Señor Crucificado de Santa, dins la prelatura de Chimbote. Fa classes a l'Instituto Agropecuario del Valle del Santa i Lacramarca. Es trau el títol de Professor de Secundària en l'especialitat de Religió i Filosofia. 

Després d'haver contret matrimoni civil l'any 1982, temps que transcorre entre la data de presentació de la sol·licitud de la seva secularització i quan li n'arriba concedida la dispensa, se secularitza oficialment el 14 de desembre de 1987.

Es casa per l'Església el 19 de gener de 1989, amb Felicita Elvira Calmet Fra, -qui ha treballat com a secretària d'un col·legi parroquial de les Mares Ursulines, a Miramar-San Miguel. A l'actualitat, jubilada, es dedica a ensenyar teixits a "crochet".
Durant més de 30 anys seguits treballa a centres educatius estatals fins que es jubila l'any 1998.
Viu a Perú, Magdalena del Mar, Lima 17. Manifesta el seu desig que l'Església qualque dia prengui consciència i s'adoni del molt que ha perdut i del sofriment que ha causat a moltíssima de gent.
Té dues filles, casades. Una viu a Mallorca i l'altra a Lima: Súmac Álvarez Calmet (1980), amb estudis d'Administració Hotelera, parla francès, anglès i alemany. Fa feina al grup Barceló. Està casada amb un mallorquí, Josep de Ramon Busquets, i viuen a Palma, a prop de la parròquia de Sant Sebastià.
L'altra, Micaela Àlvarez Calmet (1981), fa estudis a la Universitat de San Marcos, a Lima. És arqueòloga, amb un màster de la Universitat Complutense de Madrid. Està casada amb Carlos Roberto Higa Medina. Viuen al districte San Miguel de Lima.

A punt de complir 80 anys, n'Anselm es dedica a acompanyar els vellets d'un asil, un dia a la setmana.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall