Ves al contingut principal

MARIANO MORAGUES: Tot això put (29-09-2017)


«Bona gent: La situació catalana ens ajuda a descobrir com és la justícia i la democràcia espanyola. Fareu el favor de dir-me el que trobeu d'aquest envitricollat, sobre tot si dic qualque capbuitada. Gràcies per endavant. Salut, ulls espolsats i fora son. Mariano Moragues»

Nepotisme i gastos a la descosida

Això no va pus, Diego Pérez de los Cobos, coronel de la Guardia Civil, és l’encarregat d’ajustar el tascó i reprimir al poble català essent ni més ni manco que el germà del President del Tribunal Constitucional Francisco Pérez de los Cobos, que va declarar il·legal el referèndum.

Una vegada més envien a pondre a la separació de poders amb tota la barra del món. No passeu ànsia ja s’encarregaran de fer trucs i baldufes perquè no es consideri nepotisme i ni un cas de corrupció.

També ens han volgut fer creure que el Tribunal Constitucional i el Fiscal General són independents.

Ara hem d'afegir al nepotisme i a la falta d'independència al Tribunal de Comptes. El seu president R. M. Alvarez de Miranda (exdiputat d'UCD), un germà de n’Aznar, i Mariscal de Gante (exministra d’Aznar) i altres peces de la mateixa corda, condemnen A. Mas i companyia a sancions milionàries i no han sabut trobar allò que tothom sap: el gran finançament il·legal del PP.

Això és democràcia i separació de poders? Ala anau on no hi plou; a un altre portal en donen dos i un mullat d’oli! Visca la democràcia espanyola!

Ara també es vol multar als organitzadors del referèndum per desviar uns 5 milions d’euros per dur-lo endavant i es fa un “gastorum” de molt més de 5 milions en el desplegament repressiu que s’ha armat, sols basta mirar els 3 creuers i tot el tuàutem armat de vehicles, alimentació, pagues, desplaçaments, etc. etc. Costa més la corda que el bou.

Tot perquè una gran majoria de catalans volen votar.

Mariano Moragues Ribas de Pina
DNI: 41331435-k

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El secret de cas Xigarro, llibre de Carmel Bonnín

Benvolgut, benvolguda, Tant de bo et faci il·lusió assistir a la presentació del llibre. Seràs benvingut/da. Dimecres, dia 4 d'octubre de 2017, a les 19 h al Col·legi d'Advocats de Palma (La Rambla 10) Salutacions cordials, CARMEL BONNÍN

Al R.P. Bartolomé Vaquer Vidal, con profundo agradecimiento

Quien fuera Párroco Fundador de la Parroquia i la Escuela Parroquial Mixta Nuestra Señora del Santísimo Rosario, el R.P. Bartolomé Vaquer Vidal, fallece en Mallorca, su isla natal, a la edad de 96 años.
Con tal motivo, y al haber desempeñado, entre otros muchos cargos eclesiásticos, el de Canónigo de la Santa Iglesia Catedral Basílica, se celebra en Palma una misa funeral que preside el Obispo, Mons. Sebastià Taltavull, concelebrada por decenas de sacerdotes.
Si él fue el primer Párroco, mallorquín, que puso en marcha la Parroquia i la Escuela Parroquial, en el PJ San Martín de Piura, yo tuve la immensa suerte de poder continuar la labor realizada por otros tantos sacerdotes mallorquines, que dedicamos unos años de nuestras vidas al servicio de la población piurana. Hasta el punto de poder ser considerado como el último de ellos, con Mons. Erasmo Hinojosa Hurtado, Arzopispo Obispo de Piura-Tumbes.
En la Catedral de Mallorca, con la presencia de familiares y amistades del R.P. Bartolo…

A la mort de Ricard Pedrals

Aquest divendres, 22 de setembre, m'arriba un correu del seu gendre mallorquí, en CoquePiña Valls
Entre d'altres assumptes, em comunica que el seu sogre, en Ricard Pedrals i Blanxart, ens va deixar el proppassat diumenge, 17 de setembre, a l’edat de 97 anys.
M'impressiona fortament aquesta notícia, tot i la seva edat avançada. En pocs segons, em vénen al cap i a la memòria tantíssimes situacions viscudes i compartides... A Mallorca, a Barcelona, a la Colònia de Sant Pere, a la parròquia de Sant Ildefons, al Moviment Escolta i Guiatge...
Més encara, quan el seu gendre em fa a saber que «aquests dies, mon pare m’ha fet recordar que li vàreu dedicar unes línies... Això m’ha conduït a agrair-vos aquelles paraules tan plenes d’estima i respecte adreçades al pare de la meva dona, l’avi dels meus fills...»
Efectivament, me l'estim molt, el Ricard! És per a mi un dels referents més ferms que mantenc vius, en l'exercici de la tasca sacerdotal, sobretot com a consiliaris …