«Bona gent: Au, el qui vulgui que critiqui, comenti,
corregesqui..., i jo encantat. Salut i esperança, que la història
va poc a poc, però no s'atura. Mariano Moragues»
Drets humans malmenats i a la biorxa
Art. 1.-“Tots el
pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret
determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també el
seu desenvolupament, econòmic, social i cultural”.
Les lleis estan en primer lloc per protegir els drets de les persones
i col·lectius humans. I hi ha dos documents d’obligat compliment,
que és necessari tenir en compte davant l’actual situació de
Catalunya: un és el Pacte Internacional dels Drets Civils i
Polítics, que sense fer volteres diu en l’
L’altre document elemental és la Declaració Universal dels Drets
Humans, que podríem dir que és la llei de lleis.
Davant l’actuació repressiva del Govern del PP contra la voluntat
del 80% dels catalans de fer un referèndum, és necessari fer valer
el que és elemental: el respecte als drets humans, civils i
polítics.
Per raó d’espai, sols s’arreplegaran alguns dels articles de la
Declaració Universal, ben aplicables a la situació catalana per
analitzar si és respecten o no. Vegem-ho:
Art.12.- “Ningú serà objecte d’intromissions arbitraries en
la seva vida privada, família, domicili o correspondència”. Vius
que ben segur que la repressió sempre s’aferrarà a que no és
arbitraria.
Art. 19.- “Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i
d’expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat per causa de
les seves opinions, el d’investigar i de rebre i les informacions i
opinions, i el de difondre-les, sense limitacions de fronteres per
qualsevol mitjà de comunicació.” Més clar un fideu dins la
mar.
Art. 20.- “Tota persona té dret a la llibertat de reunió i
associació pacífiques”. Manifestacions més pacífiques que
les de les Diades, impossible; no es rompé ni una paperera.
Art. 20.3.- “La voluntat del poble és el fonament de
l’autoritat de l’Estat”... “que ha de garantir la llibertat
de vot”. Preparats per no beure-se les magarrufes de la
sobirania del poble espanyol, la Constitució, la unitat indissoluble
d’Espanya i altres herbes per diluir els drets humans.
Finalment per acabar de reblir el clau, la Declaració acaba amb
l’Art. 30.-“Res d’aquesta Declaració no podrà
interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat a realitzar
actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i
llibertats que s’hi anuncien”. Que l’heu sentit al canari!
El respecte dels drets fonamentals de la persona i dels pobles és un
imperatiu categòric per qualsevol Estat democràtic i cap llei que
vagi contra els drets bàsics pot considerar-se democràtica, encara
que tengués un suport majoritari.
Què és de trist haver de sortir a defensar coses tan elementals!
Mariano Moragues Ribas de Pina
DNI:41331435-k
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada