Ves al contingut principal

MARIANO MORAGUES: M'ha vengut la incontinència i no me puc aguantar (19-09-2017)


«Bona gent: Au, el qui vulgui que critiqui, comenti, corregesqui..., i jo encantat. Salut i esperança, que la història va poc a poc, però no s'atura. Mariano Moragues»

Drets humans malmenats i a la biorxa

Art. 1.-“Tots el pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també el seu desenvolupament, econòmic, social i cultural”

Les lleis estan en primer lloc per protegir els drets de les persones i col·lectius humans. I hi ha dos documents d’obligat compliment, que és necessari tenir en compte davant l’actual situació de Catalunya: un és el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que sense fer volteres diu en l’

L’altre document elemental és la Declaració Universal dels Drets Humans, que podríem dir que és la llei de lleis.

Davant l’actuació repressiva del Govern del PP contra la voluntat del 80% dels catalans de fer un referèndum, és necessari fer valer el que és elemental: el respecte als drets humans, civils i polítics.

Per raó d’espai, sols s’arreplegaran alguns dels articles de la Declaració Universal, ben aplicables a la situació catalana per analitzar si és respecten o no. Vegem-ho:

Art.12.- “Ningú serà objecte d’intromissions arbitraries en la seva vida privada, família, domicili o correspondència”. Vius que ben segur que la repressió sempre s’aferrarà a que no és arbitraria.

Art. 19.- “Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat per causa de les seves opinions, el d’investigar i de rebre i les informacions i opinions, i el de difondre-les, sense limitacions de fronteres per qualsevol mitjà de comunicació.” Més clar un fideu dins la mar.

Art. 20.- “Tota persona té dret a la llibertat de reunió i associació pacífiques”. Manifestacions més pacífiques que les de les Diades, impossible; no es rompé ni una paperera.

Art. 20.3.- “La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat de l’Estat”... “que ha de garantir la llibertat de vot”. Preparats per no beure-se les magarrufes de la sobirania del poble espanyol, la Constitució, la unitat indissoluble d’Espanya i altres herbes per diluir els drets humans.

Finalment per acabar de reblir el clau, la Declaració acaba amb l’Art. 30.-“Res d’aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s’hi anuncien”. Que l’heu sentit al canari!

El respecte dels drets fonamentals de la persona i dels pobles és un imperatiu categòric per qualsevol Estat democràtic i cap llei que vagi contra els drets bàsics pot considerar-se democràtica, encara que tengués un suport majoritari.

Què és de trist haver de sortir a defensar coses tan elementals!

Mariano Moragues Ribas de Pina
DNI:41331435-k

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El secret de cas Xigarro, llibre de Carmel Bonnín

Benvolgut, benvolguda, Tant de bo et faci il·lusió assistir a la presentació del llibre. Seràs benvingut/da. Dimecres, dia 4 d'octubre de 2017, a les 19 h al Col·legi d'Advocats de Palma (La Rambla 10) Salutacions cordials, CARMEL BONNÍN

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló, podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges.
S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les.
Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu sabal68.sabal2013@gmail.com
He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers.
Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres m…

Quina vigília de la festa de l'Àngel 2017, tan aigualida!

Allò que per a mi havia de ser una festa insòlita, agradosa, històrica, singular, -la primera trobada d'un bisbe catòlic amb capellans mallorquins secularitzats -casats-, se m'ha convertit en una gran poalada d'aigua freda, més que gelada, damunt dels meus ànims força enfervorits durant els darrers onze mesos, des que morí la meva estimada dona, na Bel Rosselló.


Em sap molt de greu haver-ho de dir així, públicament, sobretot pensant en els bons amics Pep, Ramon o Sebastià! Em resulta molt dolorós, però no puc deixar de fer-ho...
Tots tres, en bon dissabte de l'Àngel, m'han fet perdre la poca fe que jo mirava de mantenir ben viva en els jerarques de la meva església estimada! 
M'han entaferrat tots tres un cop tan dur un dia com avui, que no sé si aconseguiré d'aixecar-me de bell nou i posar-me a continuar lluitant, al seu costat!
Lluitador sí, per descomptat, que faig comptes de continuar mantenint-me-n'hi sempre! 
Amb vosaltres i al vostre costat, com…