Passa al contingut principal

MARIANO MORAGUES: M'ha vengut la incontinència i no me puc aguantar (19-09-2017)


«Bona gent: Au, el qui vulgui que critiqui, comenti, corregesqui..., i jo encantat. Salut i esperança, que la història va poc a poc, però no s'atura. Mariano Moragues»

Drets humans malmenats i a la biorxa

Art. 1.-“Tots el pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també el seu desenvolupament, econòmic, social i cultural”

Les lleis estan en primer lloc per protegir els drets de les persones i col·lectius humans. I hi ha dos documents d’obligat compliment, que és necessari tenir en compte davant l’actual situació de Catalunya: un és el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que sense fer volteres diu en l’

L’altre document elemental és la Declaració Universal dels Drets Humans, que podríem dir que és la llei de lleis.

Davant l’actuació repressiva del Govern del PP contra la voluntat del 80% dels catalans de fer un referèndum, és necessari fer valer el que és elemental: el respecte als drets humans, civils i polítics.

Per raó d’espai, sols s’arreplegaran alguns dels articles de la Declaració Universal, ben aplicables a la situació catalana per analitzar si és respecten o no. Vegem-ho:

Art.12.- “Ningú serà objecte d’intromissions arbitraries en la seva vida privada, família, domicili o correspondència”. Vius que ben segur que la repressió sempre s’aferrarà a que no és arbitraria.

Art. 19.- “Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat per causa de les seves opinions, el d’investigar i de rebre i les informacions i opinions, i el de difondre-les, sense limitacions de fronteres per qualsevol mitjà de comunicació.” Més clar un fideu dins la mar.

Art. 20.- “Tota persona té dret a la llibertat de reunió i associació pacífiques”. Manifestacions més pacífiques que les de les Diades, impossible; no es rompé ni una paperera.

Art. 20.3.- “La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat de l’Estat”... “que ha de garantir la llibertat de vot”. Preparats per no beure-se les magarrufes de la sobirania del poble espanyol, la Constitució, la unitat indissoluble d’Espanya i altres herbes per diluir els drets humans.

Finalment per acabar de reblir el clau, la Declaració acaba amb l’Art. 30.-“Res d’aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s’hi anuncien”. Que l’heu sentit al canari!

El respecte dels drets fonamentals de la persona i dels pobles és un imperatiu categòric per qualsevol Estat democràtic i cap llei que vagi contra els drets bàsics pot considerar-se democràtica, encara que tengués un suport majoritari.

Què és de trist haver de sortir a defensar coses tan elementals!

Mariano Moragues Ribas de Pina
DNI:41331435-k

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall