Ves al contingut principal

MARIANO MORAGUES: M'ha vengut la incontinència i no me puc aguantar (19-09-2017)


«Bona gent: Au, el qui vulgui que critiqui, comenti, corregesqui..., i jo encantat. Salut i esperança, que la història va poc a poc, però no s'atura. Mariano Moragues»

Drets humans malmenats i a la biorxa

Art. 1.-“Tots el pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també el seu desenvolupament, econòmic, social i cultural”

Les lleis estan en primer lloc per protegir els drets de les persones i col·lectius humans. I hi ha dos documents d’obligat compliment, que és necessari tenir en compte davant l’actual situació de Catalunya: un és el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que sense fer volteres diu en l’

L’altre document elemental és la Declaració Universal dels Drets Humans, que podríem dir que és la llei de lleis.

Davant l’actuació repressiva del Govern del PP contra la voluntat del 80% dels catalans de fer un referèndum, és necessari fer valer el que és elemental: el respecte als drets humans, civils i polítics.

Per raó d’espai, sols s’arreplegaran alguns dels articles de la Declaració Universal, ben aplicables a la situació catalana per analitzar si és respecten o no. Vegem-ho:

Art.12.- “Ningú serà objecte d’intromissions arbitraries en la seva vida privada, família, domicili o correspondència”. Vius que ben segur que la repressió sempre s’aferrarà a que no és arbitraria.

Art. 19.- “Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat per causa de les seves opinions, el d’investigar i de rebre i les informacions i opinions, i el de difondre-les, sense limitacions de fronteres per qualsevol mitjà de comunicació.” Més clar un fideu dins la mar.

Art. 20.- “Tota persona té dret a la llibertat de reunió i associació pacífiques”. Manifestacions més pacífiques que les de les Diades, impossible; no es rompé ni una paperera.

Art. 20.3.- “La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat de l’Estat”... “que ha de garantir la llibertat de vot”. Preparats per no beure-se les magarrufes de la sobirania del poble espanyol, la Constitució, la unitat indissoluble d’Espanya i altres herbes per diluir els drets humans.

Finalment per acabar de reblir el clau, la Declaració acaba amb l’Art. 30.-“Res d’aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s’hi anuncien”. Que l’heu sentit al canari!

El respecte dels drets fonamentals de la persona i dels pobles és un imperatiu categòric per qualsevol Estat democràtic i cap llei que vagi contra els drets bàsics pot considerar-se democràtica, encara que tengués un suport majoritari.

Què és de trist haver de sortir a defensar coses tan elementals!

Mariano Moragues Ribas de Pina
DNI:41331435-k

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El secret de cas Xigarro, llibre de Carmel Bonnín

Benvolgut, benvolguda, Tant de bo et faci il·lusió assistir a la presentació del llibre. Seràs benvingut/da. Dimecres, dia 4 d'octubre de 2017, a les 19 h al Col·legi d'Advocats de Palma (La Rambla 10) Salutacions cordials, CARMEL BONNÍN

Al R.P. Bartolomé Vaquer Vidal, con profundo agradecimiento

Quien fuera Párroco Fundador de la Parroquia i la Escuela Parroquial Mixta Nuestra Señora del Santísimo Rosario, el R.P. Bartolomé Vaquer Vidal, fallece en Mallorca, su isla natal, a la edad de 96 años.
Con tal motivo, y al haber desempeñado, entre otros muchos cargos eclesiásticos, el de Canónigo de la Santa Iglesia Catedral Basílica, se celebra en Palma una misa funeral que preside el Obispo, Mons. Sebastià Taltavull, concelebrada por decenas de sacerdotes.
Si él fue el primer Párroco, mallorquín, que puso en marcha la Parroquia i la Escuela Parroquial, en el PJ San Martín de Piura, yo tuve la immensa suerte de poder continuar la labor realizada por otros tantos sacerdotes mallorquines, que dedicamos unos años de nuestras vidas al servicio de la población piurana. Hasta el punto de poder ser considerado como el último de ellos, con Mons. Erasmo Hinojosa Hurtado, Arzopispo Obispo de Piura-Tumbes.
En la Catedral de Mallorca, con la presencia de familiares y amistades del R.P. Bartolo…

A la mort de Ricard Pedrals

Aquest divendres, 22 de setembre, m'arriba un correu del seu gendre mallorquí, en CoquePiña Valls
Entre d'altres assumptes, em comunica que el seu sogre, en Ricard Pedrals i Blanxart, ens va deixar el proppassat diumenge, 17 de setembre, a l’edat de 97 anys.
M'impressiona fortament aquesta notícia, tot i la seva edat avançada. En pocs segons, em vénen al cap i a la memòria tantíssimes situacions viscudes i compartides... A Mallorca, a Barcelona, a la Colònia de Sant Pere, a la parròquia de Sant Ildefons, al Moviment Escolta i Guiatge...
Més encara, quan el seu gendre em fa a saber que «aquests dies, mon pare m’ha fet recordar que li vàreu dedicar unes línies... Això m’ha conduït a agrair-vos aquelles paraules tan plenes d’estima i respecte adreçades al pare de la meva dona, l’avi dels meus fills...»
Efectivament, me l'estim molt, el Ricard! És per a mi un dels referents més ferms que mantenc vius, en l'exercici de la tasca sacerdotal, sobretot com a consiliaris …