Passa al contingut principal

MARIANO MORAGUES: Ja tenim armades les completes del nyic nyac (09-09-2017)


«Bona gent: Perdonau, però vaig envelat i pentura m'estic possant pesat. Pas ansia de dir dois i vos agrairia m'ajudassiu a no dir-ne, o al manco que siguin prenidors. Gràcies per la paciència, si la teniu i si no, vos comprenc. Salut i bon viatge fassi la cadernera. Mariano Moragues»

La repressió del referèndum fa pudor de franquisme i del seu anticatalanisme

No sé si la repressió posada en marxa per les “empreses” del PP (Tribunal Constitucional, Fiscalia, Tribunal Suprem, Ministeri de l’Interior, Cossos de seguretat...) farà sorgir més independentistes, és bastant probable que afegeixi al banyat, vists el èxits amb l’augment de l’independentisme que ha generat Rajoy i creixerà la “borratxera independentista” (Maillo dixit i fi de la cita). 
El que estic ben redesegur és que els independentistes que hi havia van més enfabiolats que un picat d’aranya roegant claus. 

Ei, gent del PP i ajudants!, alerta que qui pega la bocinada massa grossa sovint s’ofega, a la collita es veurà el fesol i qui l'ha feta que l’engrons. 

I per de prompte s’ha posat en contra del 80% de catalans que volien un referèndum, la cosa més democràtica del món (sic) i que hagués pogut ser pactada sense cap problema. 

Que no diguin pus mai més que estimen els catalans, tot lo més poden dir que n’estimen un 20%, i sobretot els que estan representats pels diputats que parlen castellà en el Parlament de Catalunya. 

Ja fa segles que es fa la llenya damunt els catalans, no sols amb l’aspecte econòmic, lingüístic, d’autogovern... (els mallorquins que som un poc majors i hem estudiat “Formación del Espíritu Nacional” en podem donar testimoni de l’anticatalanisme i molts encara no l’han esclovellat). 

Ara perquè més de la meitat (més de 3 milions) del catalans volen votar, els cau damunt la calabruixada de radicals, antidemocràtics, rebecos, sediciosos, autoritaris i finalment boixos que van engatats d’independentisme i curts de gambals perquè no se’n donen compte que volen una opció que sols els pot dur mals mig apocalíptics. 

I si tot fos més que per allò de “España una, grande i libre”, “en cuyos dominios no se pone el sol”? O més trist encara, perquè es perdia bona part de la marrota, essent Catalunya pel seu PIB la primera economia d’Espanya? 

Fora fer volteres i res més clar: amb la repressió en torn al referèndum no s’ha arreglat res i probablement en lloc d’esmolar s’hauran fet més osques. 

(No sé si per dir a això me podrien tancar, eh?).

Mariano Moragues Ribas de Pina
DNI: 41331435-k

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall