Passa al contingut principal

Girant la ullada cap a Lima, la capital del Perú

El dia anterior al Dimecres de Cendra 2019, a punt d'iniciar-se el temps de Quaresma per als creients catòlics, m'arriba una notícia «eclesiàstica» que a primer cop d'ull m'alegra molt!

Per venir d'on ve: del nou arquebisbe de Lima i primat del Perú, mons. Carlos Gustavo Castillo Mattasoglio. De qui no n'he sentit a parlar fins avui mateix...


I, sobretot, per descobrir-ne el sorprenent contengut profund que traspua tot el missatge que transmet en bon primer dia. En recoman la lectura sencera :

«a) La iglesia de Lima: iglesia pobre para los pobres 
b) La iglesia de Lima: realización del sueño de una iglesia misionera 
c) Una iglesia de Lima sinodal que acompaña el caminar de nuestro pueblo
d) Una iglesia de Lima que contempla a su Señor
e) Una iglesia de Lima que dinamiza la espiritualidad profunda de la religiosidad popular 
f) Una iglesia de Lima signo de credibilidad 
g) Una iglesia de Lima abierta a la sociedad civil, sus búsquedas y puntos de vista laicales 
i) Una Iglesia que, desde una coherente pastoral urbana, responda a las exigencias del cuidado de la casa común con una ecología integral que proteja a la naturaleza y a las comunidades, sobre todo a las más vulnerables
j) Una Iglesia que promueve al laicado sensible, serio, responsable y alegre 
k) Una iglesia que organiza su economía al servicio de la acción pastoral y de la promoción y defensa de la dignidad humana 

Tot recordant la visita feta fa uns mesos, en companyia del bon amic gabellí mossèn Llorenç Tous, a Mayorga (Valladolid), el poble natal del bisbe Toribio de Mogrovejo (s XVI), un dels primers arquebisbes de Lima, m'ha alegrat molt veure que el darrer arquebisbe primat del Perú, recentment nomenat, durant el seu primer discurs conclou d'aquesta manera:

«Conclusión:
Quiero en esta ocasión dejarles mis primeras preguntas simples y directas para que comencemos nuestra misión juntos desde hoy, dialogando. El Papa Francisco dice que las preguntas nos dinamizan, mientras las respuestas nos estancan. Por ello como Obispo debo hacer la pastoral de la oreja. Y por eso quiero escuchar. Para dinamizar espiritualmente a nuestra iglesia de Lima se las dejo, son las primeras tres y les consulto:

1) ¿Qué sientes en lo más profundo de tu ser que se debe mejorar en nuestra iglesia de Lima?  
2) ¿Qué periferias principales hemos de atender?
3) ¿Qué formas debe tomar nuestra iglesia misionera en Lima para ser signo de esperanza?

Discútanlas en grupos y comunidades, congregaciones y movimientos, reunámonos entre curas, párrocos, amigos y amigas. Debatan y envíenme sus resúmenes. Pero no solo los católicos; pueden ayudarnos también los que pertenecen a otros grupos religiosos si lo desean, y sin duda los que no creen, que a veces sienten más los problemas que los creyentes explícitos.»

Agraesc al bon amic Ángel Sáiz Pérez, condeixeble durant anys al Seminari de Mallorca, que me n'envia l'enllaç, des de Madrid estant.


Tant de bo que les paraules belles que traspua el primer discurs del nou arquebisbe i primat del Perú,  presentat davant del nunci apostòlic pel bon amic i antic company de tasques pastorals, el pare Gustavo Gutiérrez, es tradueixin cada cop més fermament en realitzacions concretes que desvetllin l'església peruana que Amèrica Llatina necessita a dia d'avui.

Comentaris

  1. Dice Cil que recomienda la "lectura sencera ",
    Entera y sincera,
    Un lujo de declaración de principios . Por su valor no me cabe duda.
    Me queda la pregunta de si también es un lujo por lo escaso que se da esta actitud.
    En todo caso es una muy Buena Nueva, simplemente LA BUENA NUEVA...

    ResponElimina
  2. Siempre da esperanza renovar la gente. conoci personalmente el último primado y cardenal y era un peadelo para el Evangelio.
    Lo primero que haria seria dejar el olor y sabor de todo lo clerical mandón y a la sombra del poder , desde Constantino.
    Hablar palabras bonitas es fácil
    Obrar seriamente pobre y junto a los pobres es muy difrente. Miembros de oa Ilesia lo hacen y bien, pero isolados, la instituición continua agarrada al poder.
    Abrazos y corage .

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall