Salta al contingut principal

Per una primavera vaticana!

M'hi sent tan identificat, que no puc deixar de recomanar la lectura atenta d'aquest escrit del teòleg suís eminent i autor prolífic, Hans Küng, professor de teologia ecumènica a la universitat de Tübingen.

Deu ser el darrer teòleg en actiu dels que varen participar al Concili Vaticà II (juntament amb Joseph Ratzinger) i, com a tal, es demana si no és possible que, als inicis del conclave, com va succeir als inicis del Concili, sorgeixi un grup de cardenals valents i agosarats que s'enfrontin amb els membres més inflexibles de la jerarquia catòlica i exigeixin un candidat disposat a aventurar-se a emprendre direccions noves.

Seria l'inici d'una Primavera Vaticana!

Davant la proposta de celebrar un nou concili reformista, considera més encertada encara la celebració d'una assemblea representativa de bisbes, capellans i laics d'arreu del món catòlic!

M'alegra veure que coincideix plenament amb plantejaments expressats recentment a la Roqueta!

La clarividència d'aquest sacerdot catòlic en actiu fa veure que “avui dia, la Cúria romana, producte del segle XI, continua sent l'obstacle principal per a qualsevol reforma en profunditat de l'Església catòlica, per a qualsevol acord ecumènic amb la resta d'esglésies cristianes i religions mundials, i per a qualsevol actitud crítica i constructiva davant del món actual.”

Antic col·lega de Joseph Ratzinger a la Universitat de Tübingen, i esdevenint-ne un dels crítics més ferotges, considera que el cas Vatileaks, revelador d'un nombre espantós d'intrigues, lluites pel poder, corrupció i desviaments sexuals a l'interior de la Cúria romana, esdevé una de les raons principals que empeny Benet XVI a abandonar la tasca papal.

Davant d'una situació que qualifica de dramàtica, quin papa considera que necessita l'Església catòlica avui dia?

  • Un papa que no visqui en la perspectiva intel·lectual de l'Edat Mitjana
  • que no defensi cap casta de teologia, ni litúrgia ni constitució eclesiàstica pròpies de l'època medieval
  • que romangui obert a les preocupacions de la reforma, a la modernitat
  • que defensi la llibertat de l'Església dins el món, no solament amb sermons sinó lluitant amb fets i paraules per la llibertat i pels drets humans a l'interior de l'església, pels teòlegs, per les dones, per tots els catòlics que desitgen dir la veritat obertament
  • que no continuï obligant els bisbes a haver d'obeir una línia oficial reaccionària
  • que posi en pràctica una democràcia apropiada a l'interior de l'església, construïda d'acord amb el model del cristianisme primitiu
  • que no es deixi influenciar per cap altre “papa a l'ombra” del Vaticà, com Benet i els seus seguidors lleials
.Que Déu l'escolti i els cardenals li facin cas!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...