Passa al contingut principal

El papa Benet plega (02)

Jo no m’en he assabentat fins les 2, just quan ha arribat la meva dona de la feina I m’ho ha dit.

La primera emoció que he sentit ha estat d’una gran sorpresa, però de seguida s’hi ha afegit un sentiment d’esperança. Com una bona notícia, perquè n’he fet una lectura favorable.

Em sembla un acte de coherència i responsabilitat.

Jo, com la majoria supòs, sempre he pensat que un home de més de 80 anys no pot estar en condicions de dirigir l’Església Universal, ni per les mancances degudes a la salut ni per la manca de la capacitat necessària de prendre les decisions oportunes davant les noves situacions que tan sovint es presenten.

Per això, estic content que el papa hagi donat aquesta passa.

No obstant això, he de dir que m’ha envait un dubte: el que vengui, serà millor que el que se’n va? M’agradaria poder dir que confii que sí, però no n’estic gens segur. Quan mir els que l’han d’elegir i que poden ser elegits, no sent cap sentiment d’esperança. No els veig amb la força necessària per dur endavant els canvis que necessita l’Església. Fins i tot tem que pugui significar una passa endarrere.

Perquè l’església sigui llevat d’una nova societat i signe clar d’una gent que creu i segueix les passes de Jesús, s’ha de desprendre d’un llast molt feixuc. (Quan mir el Vaticà no percep un mirall que mostri la cara viva de Jesús).

Certament es necessita un heroi per reconduir l’Església.

Però també m’han vengut a la ment aquelles paraules evangèliques.”Allò que és impossible pels homes, no ho és per Déu”

Toni Bennasar

Comentaris

  1. Ha estat valent i val la pena estar-ne agraïts. Estima la vida, i això és bò.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall