Jo no m’en he assabentat fins les 2, just quan ha arribat la meva dona de la feina I m’ho ha dit.
La primera emoció que he sentit ha estat d’una gran sorpresa, però de seguida s’hi ha afegit un sentiment d’esperança. Com una bona notícia, perquè n’he fet una lectura favorable.
Em sembla un acte de coherència i responsabilitat.
Jo, com la majoria supòs, sempre he pensat que un home de més de 80 anys no pot estar en condicions de dirigir l’Església Universal, ni per les mancances degudes a la salut ni per la manca de la capacitat necessària de prendre les decisions oportunes davant les noves situacions que tan sovint es presenten.
Per això, estic content que el papa hagi donat aquesta passa.
No obstant això, he de dir que m’ha envait un dubte: el que vengui, serà millor que el que se’n va? M’agradaria poder dir que confii que sí, però no n’estic gens segur. Quan mir els que l’han d’elegir i que poden ser elegits, no sent cap sentiment d’esperança. No els veig amb la força necessària per dur endavant els canvis que necessita l’Església. Fins i tot tem que pugui significar una passa endarrere.
Perquè l’església sigui llevat d’una nova societat i signe clar d’una gent que creu i segueix les passes de Jesús, s’ha de desprendre d’un llast molt feixuc. (Quan mir el Vaticà no percep un mirall que mostri la cara viva de Jesús).
Certament es necessita un heroi per reconduir l’Església.
Però també m’han vengut a la ment aquelles paraules evangèliques.”Allò que és impossible pels homes, no ho és per Déu”
Toni Bennasar
Ha estat valent i val la pena estar-ne agraïts. Estima la vida, i això és bò.
ResponElimina