Passa al contingut principal

Entrevista ben sucosa a Joan Riera Fullana

M'he alegrat ben molt, quan he rebut un correu d'en Pep L. García Mallada, que m'ha permès de tenir accés, avui, a una entrevista que consider molt valuosa.

Al programa de TV Manacor “Sal i Llum”, el bon amic García Mallada entrevista un altre bon amic i company de lluites pastorals, socials i polítiques, en Joan Riera Fullana.

Som un dels pocs mallorquins afortunats que he tengut la gran sort de col·laborar amb en Joan, tots dos com a capellans, en tasques pastorals al barri marginal de San Martin, a la ciutat de Piura, al Perú.

Recoman de veure-hi les opinions que s'hi expressen sobre elements tan diversos com són ara els partits polítics, les creences religioses, la jerarquia eclesiàstica, les polítiques populars no partidistes, el sacerdoci i la ruptura de lligams amb el món eclesiàstic, l'organització popular llatinoamericana, les organitzacions camperoles, les empreses socials, la recomposició del teixit social trencat, el narcotràfic mexicà amb el bagatge de corrupció i de descomposició integral que comporta...

Moltes gràcies, Joan, per compartir amb tothom allò que has viscut tan intensament a tants indrets d'Amèrica Llatina!

 

M'alegra, també, haver rebut l'endemà mateix la primera de les respostes que m'ha arribat. Precisament del Perú. D'una altra bona amiga mallorquina que, des de fa dècades, hi viu i treballa, la macianera Isabel Duran, de qui reproduesc íntegrament el missatge rebut:

”Bueno... comparto  muchas de sus reflexiones tanto sociales como también religiosas... salimos de la iglesia más por ser sacados que por querer salir y una vez fuera nos encontramos que había muchos caminos  y sobre todo que el estar  en contacto con la realidad, sin las corazas de la Santa Madre Iglesia( protectora y tirana) se podía trabajar mejor.Con mayores dificultades quizás, ser el padrecito o la madrecita te abría puertas pero también  te ponía muchos límites.

  Bueno  me gustó ver este testimonio gracias por hacerlo llegar y si escribes a Juan un abrazo, no se si se acordará de mi, pero ahí estoy.

  Un abrazo a Isabel mi tocaya”

Gràcies, amiga, per aquestes paraules teves tan plenes de vivències compartides!

Comentaris

  1. “Moltes gràcies per aquesta entrevista d'un personatge únic, que, com altres, no han tingut més remei que deixar Mallorca, emigrar amb mires més obertes i acabar essent nòmades en recerca d'una pàtria o d'un futur. Em permeto reenviar aquest document visual a alguns amics meus, que com jo, apreciaran el contingut. Salutacions cordials, M.A.”

    ResponElimina
  2. He seguit tota l'entrevista de'n Riera Fullana. Jo no coneixia la seva trajectòria, i veig que és d'un compromís extraordinari. Gràcies.

    ResponElimina
  3. Gràcies a tù Cil.M'as fet pasar una bona estona.Aquest temes me cautiven.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i ...

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent  en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle p...

Amics de seminari, amics per sempre

Transcorreguts més de 60 anys, encara romanen infrangibles els llaços d'una amistat perdurable , iniciada al Seminari diocesà de Mallorca, continuada fora d'aquelles parets durant nombroses dècades seguides, i mantenguda ferma i engrescadora fins avui dia, a cada indret o situació actual que viu cadascun dels prop de tres-cents estudiants d'aleshores... Suara mateix, em sent empès a  cantar i enregistrar pel meu compte, - quedi com quedi aquesta veu meva escardada, ja quasi octogenària -, la cançó que composaren l'any 1964 els bons amics i companys d'estudis eclesiàstics, Mariano Moragues i Andreu Obrador , amb el títol "Amics" .  Tots dos varen saber recollir admirablement i acompanyar musicalment les paraules evangèliques de Jn 15,13-15 . Abans d'esdevenir octogenari, m'entren ganes de dedicar-la a tots i a cadascun dels companys que s'hi passaren, ni que fossin només alguns mesos, en aquell edifici gran i esvelt de Son Gibert... en règim d’...