Passa al contingut principal

Entrevista ben sucosa a Joan Riera Fullana

M'he alegrat ben molt, quan he rebut un correu d'en Pep L. García Mallada, que m'ha permès de tenir accés, avui, a una entrevista que consider molt valuosa.

Al programa de TV Manacor “Sal i Llum”, el bon amic García Mallada entrevista un altre bon amic i company de lluites pastorals, socials i polítiques, en Joan Riera Fullana.

Som un dels pocs mallorquins afortunats que he tengut la gran sort de col·laborar amb en Joan, tots dos com a capellans, en tasques pastorals al barri marginal de San Martin, a la ciutat de Piura, al Perú.

Recoman de veure-hi les opinions que s'hi expressen sobre elements tan diversos com són ara els partits polítics, les creences religioses, la jerarquia eclesiàstica, les polítiques populars no partidistes, el sacerdoci i la ruptura de lligams amb el món eclesiàstic, l'organització popular llatinoamericana, les organitzacions camperoles, les empreses socials, la recomposició del teixit social trencat, el narcotràfic mexicà amb el bagatge de corrupció i de descomposició integral que comporta...

Moltes gràcies, Joan, per compartir amb tothom allò que has viscut tan intensament a tants indrets d'Amèrica Llatina!

 

M'alegra, també, haver rebut l'endemà mateix la primera de les respostes que m'ha arribat. Precisament del Perú. D'una altra bona amiga mallorquina que, des de fa dècades, hi viu i treballa, la macianera Isabel Duran, de qui reproduesc íntegrament el missatge rebut:

”Bueno... comparto  muchas de sus reflexiones tanto sociales como también religiosas... salimos de la iglesia más por ser sacados que por querer salir y una vez fuera nos encontramos que había muchos caminos  y sobre todo que el estar  en contacto con la realidad, sin las corazas de la Santa Madre Iglesia( protectora y tirana) se podía trabajar mejor.Con mayores dificultades quizás, ser el padrecito o la madrecita te abría puertas pero también  te ponía muchos límites.

  Bueno  me gustó ver este testimonio gracias por hacerlo llegar y si escribes a Juan un abrazo, no se si se acordará de mi, pero ahí estoy.

  Un abrazo a Isabel mi tocaya”

Gràcies, amiga, per aquestes paraules teves tan plenes de vivències compartides!

Comentaris

  1. “Moltes gràcies per aquesta entrevista d'un personatge únic, que, com altres, no han tingut més remei que deixar Mallorca, emigrar amb mires més obertes i acabar essent nòmades en recerca d'una pàtria o d'un futur. Em permeto reenviar aquest document visual a alguns amics meus, que com jo, apreciaran el contingut. Salutacions cordials, M.A.”

    ResponElimina
  2. He seguit tota l'entrevista de'n Riera Fullana. Jo no coneixia la seva trajectòria, i veig que és d'un compromís extraordinari. Gràcies.

    ResponElimina
  3. Gràcies a tù Cil.M'as fet pasar una bona estona.Aquest temes me cautiven.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent  en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle p...

Xerrada quaresmal a l'església de Sant Gaietà, Barcelona

XERRADA QUARESMAL 2025 Cecili Buele i Ramis Església de Sant Gaietà (Barcelona) DILLUNS, 10 DE MARÇ, A LES 19 H Façana de l'església de SANT GAIETÀ (Barcelona) Els quatre dilluns del mes de març de 2025, abans de la Setmana Santa, el P. Miquel Bonet C.R. , teatí mallorquí que regeix l’ església de Sant Gaietà a la ciutat de Barcelona, ha convidat quatre persones perquè hi vagin a «compartir quina és la seva esperança cristiana. Com la viuen en el dia a dia. Són dues dones i dos homes. Els dilluns, de les 19 a les 20 hores, estaran cara a cara ‘sols davant el perill’ dels que s’animin a anar a escoltar-los» . Una d’aquestes quatre persones, un d’aquests dos homes, som jo: el també mallorquí Cecili Buele i Ramis (sacerdot diocesà, casat i enviduat dues vegades). A mode de guió orientatiu, se m’ocorre d’oferir-hi aquest breu resum explicatiu: AMB GANES DE COMPARTIR-HI COM VISC L'ESPERANÇA CRISTIANA - Molt agraït al P. Miquel Bonet , per haver-me convidat a participar en aquesta...

Al bon amic-germà Agustí Serra i Soler, de tot cor

Més que un bon amic, n' Agustí Serra és per a mi com un «pare espiritual» alhora que un "germà de l'ànima" que, al llarg de la meva existència damunt d’aquest món, m’ha transmès vida i ganes de viure. Amb el seu tarannà sempre tan positiu, la seva rialla fresca, la seva paraula agomboladora, la seva crítica encertada, els seus elogis, la seva intel·ligència sublim, el seu amor incommensurable a la seva família, el seu exemple de «capellà casat» (sempre bon capellà i sempre ben casat!) Sé ben cert que el notaré a faltar, d’ara endavant... Si és que, des d’allà on és suara mateix, des d'aquesta dimensió desconeguda que anomenam Cel, no me’n fa arribar cap, de mot, o de gest, que em resulti inconfusible... Agustí Serra i Soler , gaudint d'una maduresa plena Tot d’una que la seva filla Magdalena , sempre tan sol·lícita amb mi, em comunica la mort de son pare, em vénen al cap tantes i tantes imatges, tantes i tantes paraules, tantes i tantes situacions viscudes i ...