Transcorreguts més de 60 anys, encara romanen infrangibles els llaços d'una amistat perdurable, iniciada al Seminari diocesà de Mallorca, continuada fora d'aquelles parets durant nombroses dècades seguides, i mantenguda ferma i engrescadora fins avui dia, a cada indret o situació actual que viu cadascun dels prop de tres-cents estudiants d'aleshores...
Suara mateix, em sent empès a cantar i enregistrar pel meu compte, - quedi com quedi aquesta veu meva escardada, ja quasi octogenària -, la cançó que composaren l'any 1964 els bons amics i companys d'estudis eclesiàstics, Mariano Moragues i Andreu Obrador, amb el títol "Amics".
Tots dos varen saber recollir admirablement i acompanyar musicalment les paraules evangèliques de Jn 15,13-15.
Abans d'esdevenir octogenari, m'entren ganes de dedicar-la a tots i a cadascun dels companys que s'hi passaren, ni que fossin només alguns mesos, en aquell edifici gran i esvelt de Son Gibert... en règim d’internat estricte... estiguin on estiguin suara mateix... quan la cançó ja compleix els seus 60 anys...
Precisament aquestes festes de Nadal i de Cap d’Any, com sempre, ens serveixen per muntar trobades, com les que férem amb tres concerts de Nadal a Inca, Palma i Campanet), i un dinar de companyerisme també a la vila campanetera...
M'entren ganes, així mateix, de reproduir en aquest blog meu les paraules que hi adreçà el nostre president, Domingo Mateu Conti, tant a la Junta directiva com a la resta de membres de l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca, a l'acte de cloenda del dinar de companyerisme.
1. Escrit de Domingo Mateu, president, a la Junta directiva de l’Associació cultural Amics del Seminari de Mallorca, pocs dies abans de Nadal:
«Benvolguts amics de la Junta:
Alegres i esperançats, mentre arriben les acaballes de l'any, assaborim l'agraïda dolçor familiar d'aquestes festes de Nadal i Cap d'Any.
Perduts entre boires vagues, car es remunten fins als anys llunyans de la nostra tendra infantesa del Seminari, els records de la temporada litúrgica del Nadal ens retornen cada any a l'esperit per amarar-nos i assaborir de bell nou l'humaníssim misteri de Nadal.
Així ho havíem suplicat a l'inici de l'Advent: "Oh cel, deixa caure la rosada i que els núvols facin ploure el Just. Que la terra es badi i faci germinar el Salvador".
I a les matines de la vetllada de Nadal, petits ocells engabiats a la tribuna de la Seu, clivellàvem l'altíssima foscor del cobricel de la nau central amb l'exultació confiada d'aquell sublim cant gregorià: "Qui hodie, pro salute mundi, de Virgine nasci dignatus est".
Amics benvolguts: no voldria deixar passar la bella avinença d'aquestes entranyables festes sense fer-vos arribar a cada un de vosaltres i a les vostres famílies el millor i més cordial desig que aquest Nadal d'enguany, a més de donar-vos la dolça calidesa de la vostra llar i la lluminosa serenor de la vostra senectut, enforteixi també les arrels de la nostra vella i ferma amistat i sigui el bon auguri i presagi d'un any nou abundosament generós en salut, magnànim i benigne en el servei amatent a la nostra convivència fraternal i divertit i festiu en la joia de les nostres benvolgudes trobades.
Salut, molts d'anys i una molt nadalenca abraçada,
Domingo Mateu»
2. Discurs de Domingo Mateu, a la cloenda del Dinar de Nadal 2023, amb més d’una cinquantena d’assistents a Campanet, al menjador de Menestralia:
"SALUTACIÓ AFECTUOSA DEL NOU CAP D’ANY 2024
Salut, amics benvolguts, bon any i bon dia. Amb belles paraules de Maria Antònia Salvà:
Que l’amor porta alegria
i de l’amor ben rics i plens,
a l’Infant de l’establia
ofrenem la poesia
que és or, mirra i encens.
El vespre del passat dimarts, vaig poder compartir a la parròquia de Sencelles la càlida i molt digna Eucaristia exequial concelebrada per un nombrós aplec de condeixebles i amics preveres a l’amorosida memòria del nostre amic de cor, Toni Bennassar, que ens acaba de deixar.
En aquesta trobada cimera del nostre anyal aplec amical, crec del tot oportú i adient oferir afectuosament la primera salutació de l’any nou a la bondadosa memòria de l’admirat amic i company, Toni Benàssar.
Per dir-ho ras i curt, manllevant expressions de Jaume Sancho, qui defineix així Toni Bennassar: Aquí teniu un home de bé. Va passar fent el bé. Fins i tot el seu somriure era un somriure de bona gent, d’un home clar i transparent. No debades el missatge de l’Evangeli anunciat a la missa exequial i elegit pel seu estimat condeixeble Tomeu Català va ser la proclamació de les Benaventurances (Mt 5, 1-12), que, en un constant i coratjós afany, Toni va maldar de fer-les pràctica de la seva vida, sobretot la que proclama aquesta privilegiada benaurança: Feliços els nets de cor: ells veuran Déu. L’amic Toni, sempre net de cor i de mirada transparent.
Ens farà falta, en Toni. Diu Jaume Sancho: en Toni és aquella persona que mai sembla imprescindible fins que falta. Us contaré una anècdota, sorprenent i curiosa, dels darrers dies de Toni. Complidor i puntual com sempre, m’envià per revisar, com ho feia habitualment, l’article que havia redactat per al pròxim número de la nostra revista. Sense saber que aquest seria el seu darrer article, optà per deixar les habituals i sempre encertades reflexions psicològiques, per a les quals tenia una sàvia i experta mestria, per llegar-nos escrita la seva experiència personal de la vivència de la fe. Tenc ganes, diu, d’escriure sobre la meva sensibilitat religiosa. Ho podreu llegir a la revista que es publicarà aquest mes. I conclou l’escrit afirmant amb gran fermesa i convicció que es considera un creient en Jesús i que sent el goig de creure, una vegada que la inicial fe ingènua ha passat a la història després d’haver reflexionat, escoltat, cercat i, per suposat, d’haver pregat.
Ara, en Toni, a la Casa del Pare estant, caminarà al nostre costat donant-nos la mà pels nous viaranys de llum i vida. Eixugau les llàgrimes i la tristesa. No ploreu, si l’estimau. El seu record serà amb nosaltres dins la pau i la quietud del nostre cor, acaronant la seva absència que ara ens toca per companyia, establirem amb ell una nova comunicació.
I ara deixau que us doni breument, però amb gran i cordial afecte, la salutació del Cap d’any del 2024 amb aquestes poètiques i exquisides paraules:
Passi feliç aquest nou any, siguem humils i transparents com el trenc de l’alba, com el migdia, el sol esplendorós de la fe ens ompli el cor i la nostra fidel amistat perduri sempre i mai no es pongui en arribar el capaltard.
Acabaré amb aquestes lloables recomanacions de l’admirat poeta Miquel Martí i Pol:
Serem allò que vulguem ser.
Perquè viure és combatre la peresa
de cada instant i restablir la fonda
dimensió de tota cosa dita,
podem en cada gest guanyar nous àmbits
i amb cada mot acréixer l’esperança.
(Martí i Pol, Antologia poètica, pàg.208)"
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada