Passa al contingut principal

Al bon amic pobler Agustí Serra i Soler

Seixanta-vuit anys després, mantenc ben viu el record d’aquell seminarista major, de nom Agustí Serra i Soler, que s’ordena de capellà, quan estic acabant de fer el primer curs de llatinista al Seminari diocesà de Sant Pere a l’edat d’11 anys, el mes de juny de 1956.

Amb el record de temps llunyans, es va enfortint «in crescendo» la nostra amistat perdurable, amb contactes personals i més directes, mantenguts posteriorment per motius diversos.

Sempre n’he admirat la gran tasca desplegada pel bon amic pobler, primer com a vicari de la parròquia de Campanet (1956-1960), d’Andratx (1960-1964) o d’El Terreno a Ciutat (1964-1966). Finalment com a rector de Fornalutx (1966-1978). 

Assolim tots dos, en pocs anys de diferència, la nostra condició de capellans secularitzats, en haver pres la decisió ferma de casar-nos, compartint les nostres vides amb una dona, com opten a fer tants d’altres companys aquestes darreres dècades.

En apropar-se el dia del seu noranta-tresè aniversari, no em puc estar d’enviar-li la meva felicitació més cordial, alhora que l’agraïment profund per tants d’esforços realitzats, en vistes a mirar de deixar aquest món nostre una mica millor d’així com l’hem trobat.

No solament a l’àmbit estrictament eclesiàstic (Campanet, Andratx, El Terreno a Ciutat, Fornalutx, o Amèrica Llatina). També en altres àmbits com el polític (tots dos regidors als nostres ajuntaments respectius), l’acadèmic (tots dos dedicats a l’ensenyament), el literari (tots dos escriptors d’articles a mitjans diversos), el lingüístic (tots dos amants entusiastes de la llengua catalana, i de la llengua llatina) etc.

A dir ver que quan ens relacionam més intensament, és quan prenem la decisió de defensar els nostres drets com a antics treballadors de l’Església, davant d’una instància pública i democràtica com és el Congrés dels Diputats.

Membres d’una entitat anomenada SABAL (Secularitzats Associats de Balears), creada per ell com a secretari, i per altres companys capellans casats mallorquins, sobretot pel capdavanter en aquesta tasca, el puigpunyentí Pere Barceló Barceló qui n’és el president, fins a la seva extinció quan se n'assoleix l'objectiu.

Amb anys de lluites, propostes, oferiments, debats, escrits, intercanvis d’opinió entre els diversos membres dels col·lectius més representatius, aconseguim millorar el reconeixement públic de la nostra feina realitzada a l’interior de la institució eclesiàstica. Sobretot, als efectes de computar i cotitzar degudament davant la Seguretat Social, per a un col·lectiu que arriba a superar el centenar d’individus a l’illa de Mallorca, i que arreu de l’estat espanyol se’n compten milers.

És d’agrair la gran feinada desplegada per Agustí Serra, Pere Barceló i Antoni Mas (qepd), entre d’altres, a principis del segle XXI. Sense aquesta dedicació, mai no s’hagués arribat a aconseguir una dignificació tan justa i equitativa, com l’assignada a l’hora de percebre les pensions de jubilació corresponents. Després d'aconseguir l’aprovació unànime de tots els grups parlamentaris presents al Congrés dels Diputats.

Per celebrar els 93 anys del bon amic pobler Agustí Serra i Soler, tan ben acompanyat a Sóller per la seva esposa i tots els membres de la seva família, trob que no hi ha res millor que recordar-ho i tenir-ho ben present amb aquest vídeo domèstic:

Deus esser un dels més vells,
d’entre aquells que un dia férem
tantes passes en el que érem
practicants d’oficis bells.

I ja són noranta-tres
els molts d’anys que has viscut,
a vegades hem rigut,
altres mos hem vist estrets.

«Ad multos annos» desig
que puguis arribar a fer;
serà sempre un gran plaer
tenir-te per bon amic.

I que puguis, Agustí,
gaudir de ta gran família;
que en aquesta bella illa,
bé la puguis mantenir.

Cecili Buele i Ramis,
Mallorca, 15 de novembre de 2023

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall