Passa al contingut principal

Algunes notes de (sobre) Jaume Muntaner Rullan (2): YURIMAGUAS!

 

Seguint per la selva amazònica peruana, el bon amic Jaume Muntaner Rullan, el mes d’agost de 1966 passa per Iquitos, en vol de la companyia aèria peruana Faucett i amb companyia de Sebastià Arrom.

És un dels indrets de la selva amazònica peruana que jo no conec. No hi he estat mai, tot i que n’he sentit a parlar moltíssim, per part d’altres companyes i companys de Mallorca que s’hi han atansat.

En Jaume i els mallorquins empren el cotxe del bisbe de la diòcesi amazònica a l’hora de recórrer tota la ciutat. Visiten el barri de Betlem,  situat a la vorera del riu Amazones on transita un vaixell de guerra de la Marina Peruana. Es tracta del barri «més pobre i miserable d’Iquitos», segons anota en Jaume,.

Durant mitja hora seguida, hi reben una barrumbada d’aigua que deixa tots els carrers semblants a un veritable riu. 

S’endinsen en canoa pel riu Amazones, deixant darrere cases flotants característiques. Totes les cases són de fusta i fulles de palmera o plataners.

S’hi estan uns dies i altra volta prenen avió. En aquesta ocasió cap a Yurimaguas, ciutat que s’aixeca a la vorera del riu Huallaga, afluent de l’Amazones.

JAUME MUNTANER, per un carrer de la ciutat de Yurimaguas (Agost 1966)

A la ciutat de Yurimaguas, sí que m’hi he fet present en dues ocasions: els anys 2010 i 2020. A la darrera, vaig tenir l’oportunitat de saludar i conèixer Manuel Yumbato Angulo i la seva esposa Mònica Tong Vela, impulsors de desenvolupament local especialment del sector socioeconòmic més desfavorit.

Les fotografies de l’any 1966 que hi adjunta en Jaume, ajuden veure els grans canvis que s’hi ha n produït al llarg d’aquests darrers 56 anys!

També permeten de veure-hi les impressions que n’hi rep, amb les expressions que hi amolla.

JAUME MUNTANER, elabora bloc de notes (Agost 1966)

Diu que s’allotgen a cals frares. 

La plaça d’Armes i la façana de la catedral em resulten inconfusibles, tot i que la majoria dels edificis actuals són diferents i estan col·locats de manera distinta.

Des de dalt del campanar catedralici, on puja en Jaume, s’hi poden apreciar vistes excel·lents de la ciutat.

Inconfusible façana de la catedral de Yurimaguas (Agost de 1966)

En acabar el bloc de notes, en Jaume es fotografia amb un grup d’infants que l’han ajudat a recollir llavors de plantes tropicals per sembrar al Seminari de Trujillo, on treballa...

JAUME MUNTANER, amb infants recol·lectors de llavors (Agost de 1966)

(CONTINUARÀ)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall