Amunt, ànima forta... Domina les muntanyes i aguaita l'infinit... Tu, vencedor, espolsa damunt les nuvolades ta cabellera real! ( Mn. Miquel Costa i Llobera ) Fins aquí on ets suara mateix, bon amic i ben amat manacorí, Jaume Santandreu i Sureda , vull fer-te arribar les meves paraules amigues: no deixis mai de continuar fent allò que has sabut fer tan bé entre nosaltres durant més de vuit dècades seguides: fent-nos llum i encoratjant-nos a seguir tes petjades, solidàries i literàries, imaginatives i instructives, lluitadores i amadores, resseguidores de Jesús, el de Natzaret . Davant les cendres de Jaume Santandreu , a Can Gazà Ja veus que, després de mort, continuam estimant-te, com sempre. L’església parroquial de Crist Rei, on començares i has volgut acabar la teva ruta per aquest món nostre, s’omple de gom a gom, a l’hora de celebrar-hi el funeral pocs dies després de la teva partida. El teu amic menorquí, el bisbe de Mallorca, en presideix la concelebració. Hi pots veu...
A qui no ho hagi fet mai encara, li suggeresc que, amb motiu de la mort d'en Jaume Santandreu i Sureda , entri dins del seu blog. Només que vulgui pegar-hi una ullada, pot quedar-s’hi engatussat de per vida. Són més de 500 escrits que en Jaume hi ha anat penjant en aquest blog seu els darrers tretze anys (2012-2025) de la seva vida ja finida, com a «Cor i síndic general de Can Gazà». Un cop fet això, - que pot trigar dies, setmanes, mesos o anys (!), també pot entretenir-se una estona, mirant de ficar-se en algunes de les publicacions que he fet jo mateix, sobre Jaume Santandreu , el bon amic i ben amat manacorí, a través dels meus blogs diversos. 1. Glosa plural de vida singular Fart d'estar entre els humans, t'estimares més partir. No volgueres fer patir als qui t'estimàvem tant. Has viscut com has volgut, I has volgut morir en pau; Gens amic de fer cap frau, T’has dormit com has pogut. Amic Jaume , tu que acabes De deixar aquest món nostre Avui ta...