Passa al contingut principal

El meu pas per l'Institut Apostòlic Juníper Serra (2)


Mitja dotzena d'antics companys d'estudis eclesiàstics ens hem retrobat a la Residència Sacerdotal, convidats a tractar-hi en taula rodona un assumpte tan singular com és ara l'INSTITUT APOSTÒLIC JUNÍPER SERRA.

Va ser creat al Seminari Diocesà de Mallorca l'any 1961, pel rector Don Pedro Sureda, i perdurà fins a l'any 1969. 

Són vuit anys de treball intens, encaminat a dotar un grup selecte de seminaristes amb les eines insòlites d'una espiritualitat profunda, basada primordialment en els ensenyaments de Santa Teresa, Sant Joan de la Creu, Beat Joan d'Àvila... 

Unes eines que havien de servir, entre d'altres assumptes, per preparar missioners que anassin a treballar a Amèrica Llatina i a l'Àfrica Central. Amb els Estatuts, el Directori i l'Ideari, com a documents de treball, anàlisi i estudi...

Com a antic membre de l'Institut, que va arribar a tenir l'oportunitat de treballar de missioner tant a Àfrica com a Amèrica, se m'ha acudit d'aportar-hi aquestes

OBSERVACIONS:

  1. Per descomptat, com a propi de Don Pedro, tot el directori està redactat en CASTELLÀ i en LLATÍ. De català, res de res, ni cap mostra petita favorable al seu ús. Com si hagués estat redactat a terres de Castella, vaja! I en ple segle XVI, en lloc del segle XX.

  2. El resultat final s'assembla a una espècie de mosaic, construït amb peces petites que s'adjunten, cites llatines o castellanes d'autors que devien ser els més propers al rector Sureda. Fa la impressió que les volia inculcar, fort i no et moguis, als seminaristes membres de l'IAJS. Mentre que de collita pròpia, n'apareixen molt poquetes pàgines (5%?)

  3. La fundació/creació de l'IAJS coincideix en el temps amb la celebració del Concili Vaticà II. Admira veure quines en són les cites que s'hi esmenten, gairebé totes de la Constitució Dogmàtica “Lumen gentium” sobre l'Església; o “Sacrosanctum Concilium”, sobre la Sagrada Litúrgia...

  4. L'IAJS també coincideix en el temps amb el paper rellevant que va prenent aleshores l'Opus Dei, la Companyia de Jesús, els Cursets de Cristiandat, instituts com Verbum Dei o comunitats Carismàtiques, a l'interior de l'Església catòlica. També el paper creixent de la teologia protestant a Europa. 

    Davant tot això, sembla que Don Pedro vol destriar bé l'àmbit d'actuació de l'IAJS i insisteix molt en la condició de clergues diocesans de l'Església Catòlica, amb mentalitat de criteri catòlic, aprofundint en la necessitat d'una preparació intensa a base d'una espiritualitat tan profunda que porti a la “perfecció sobrenatural, cap a actes sobrenaturals de virtuts infuses...”

  5. Una mirada atenta als nombrosos autors que s'hi citen, a primer cop d'ull, ja fa veure de quin punt es calça l'obra: a banda de cites bíbliques neotestamentàries o papals, s'hi esmenta per damunt tot Santa Teresa de Jesús, el Beat Joan d'Àvila, Sant Joan de la Creu, Santa Tereseta... i alguns autors de la dreta catòlica moderna més rància i estantissa.

  6. La impressió primera que se'n pot traure és que l'IAJS, dins la ment i el cor del rector Sureda, pretén convertir-se en eina poderosa de control i domini de la situació general dins el Seminari. No solament a l'àmbit disciplinari exterior, per afavorir la convivència i l'ordre necessari dins un col·lectiu tan nombrós de mascles joves (amb absència total de cap casta d'element femení que s'hi interfereixi!). 

    Pretén d'anar molt més enllà, cercant el control i domini absolut, individual i particular, de les pròpies consciències juvenils de cadascun dels membres.

  7. S'insisteix tant en l'OBEDIÈNCIA SACERDOTAL que fins i tot arriba a fer-se oiós... “Así de llena es la obediencia: CRISTIANA, REDENTIVA, SACRIFICIAL, ECLESIÁSTICA y SEÑORIAL” (Pàg. 20)

  8. Seguint aquestes orientacions -que en res m'han servit, a mi personalment, mentre he romàs en contacte amb el poble burundès a l'Àfrica Central durant quatre anys, ni amb el poble peruà a Amèrica Llatina durant quatre anys més- em fa la impressió que Don Pedro pretenia que arribàssim a portar un estil de vida tranquil, dolç, com qui va pels niguls, tan espiritual que ens havíem de sentir empesos a romandre al marge o per damunt de les preocupacions veritables de la gent amb què convivim...

  9. El fet de voler basar l'espiritualitat, per a homes del segle XX, en ensenyaments propis de l'Espanya del segle XVI, fa que s'esdevengui una espiritualitat rància, estantissa, extemporània i fora lloc. 

    Quant i més, quan es tracta de viure en indrets tan allunyats de la península Ibèrica som són ara Àfrica o Amèrica Llatina. Ho consider un error greu de Don Pedro: si hagués triat com a mestres, posem per cas, Francesc Xavier, o fins i tot Juníper Serra o Charles de Foucauld, pentura hagués estat una proposta una mica més encertada i coherent.

  10. Queden massa punts obscurs, relacionats amb la “institució del grup de Seminaristes de l'Institut Apostòlic Juníper Serra”, un capvespre del mes de maig de 1961, i de la redacció dels Estatuts que explicitaven públicament i oficialment la creació del grup missioner que, per la festa de Sant Joan Baptista quedà instituït “silenciosament, però no clandestinament, sinó jeràrquicament” el grup de Seminaristes del IAJS... (Tan jeràrquicament, que ni tan sols s'hi esmenta el nom del bisbe... Jesús Enciso...)

    Aquesta taula rodona d'avui ha de servir de base per a la publicació d'una entrevista a una de les revistes que es publica amb el títol "Modèlics i Modelicons" (denominació que té el curs que rebé l'ordenació sacerdotal l'any 1967) i que enguany compleix 10 anys d'existència, amb edició trimestral des de l'any 2003. Se'n duen 32 números publicats.

    Llarga vida a una revista "eclesiàstica" com aquesta! 

    I enhorabona als seus promotors més assidus: Joan Bauçà, Jaume Gual, Jaume Sancho, Toni Perelló i Toni Bennàssar... (En Mariano Moragues i jo mateix -d'altres cursos posteriors- hi érem convidats, a dir-hi la nostra) 

    Cecili Buele i Ramis
    Ex membre de l'IAJS

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall