A mb la visita
que uns quants amics hem girat aquest capvespre a la Casa Llarga, on
el bon amic i company de lluites socials i polítiques, el manacorí
Jaume
Santandreu, s'ha volgut encadenar en defensa d'un tractament
millor per a la gent
més marginada de Mallorca, m'han quedat
bastant més aclarits certs aspectes que
jo tenia una mica embullats.
D ies enrere,
m'havia quedat molt sorprès davant la notícia publicada als mitjans
de
comunicació, on apareixia en Jaume queixant-se molt durament del
comportament
de les senyores de la Casa Llarga, membres de la
família Feliu Fernández. Aquestes
l'haurien comminat a abandonar
la casa aquesta mateixa setmana, i en Jaume s'hi
havia enrabiat tant
que semblava que tragués foc pels queixals contra les cinc
dones...!
E m deia a mi
mateix que aitals queixes per part d'en Jaume no devien ser gens ni
mica adients. Es tractava, enmig de tot, d'una família tan
esplèndida que, durant
molts anys seguits, havia posat a les mans
d'en Jaume tota la finca, perquè s'hi
pogués acollir gent
marginada.
U na decisió tan
generosa com aquesta, lluny de poder ser considerada
menyspreable,
per a mi, em semblava molt lloable i ben digna no solament de ser
reconeguda sinó fins i tot agraïda.
A mb la conversa
que hem mantengut durant una estona llarga amb en Jaume
Santandreu,
encadenat a la Casa Llarga, -argollat, per pròpia voluntat, com a
esclau voluntàriament lligat als rems d'aquesta nau que transporta
la gent més
marginada de Mallorca-, he arribat a comprendre que,
amb això que s'ha posat a
fer aquests dies, no pretén cap altra
cosa que posar per damunt tot LA DEFENSA
AFERRISSADA DE LA DIGNITAT
DE LES PERSONES MARGINADES.
L a dignitat del
marginat, per a en Jaume, no rau a tenir què menjar, on dormir, de
què vestir... D'això, se'n pot dir beneficència.
A questa casta de
comportament benèfic potser devia caure bé temps enrere a certs
àmbits...
B é està, fins i
tot, que se n'aconsegueixi també avui dia...
E l fet és que en
Jaume Santandreu vol anar molt més lluny, molt més enllà d'on han
portat les moltes i grans passes que s'han anat fent, gràcies a
tantíssimes lluites
cíviques perllongades durant dècades en
aquesta terra nostra.
N o es tracta,
creu i diu ell, de conformar-s'hi, ni de considerar que ja s'ha fet
tot
quant calia. Ni molt manco.
E n ple segle XXI,
segons el parer i l'opinió del més que septuagenari lluitador
manacorí, calen formes noves d'atansar-se a la gent més marginada
i de
compartir-hi l'existència.
F ou aquesta la
intenció inicial, i és aquesta la finalitat que perdura a la Casa
Llarga:
DIGNIFICAR LA SITUACIÓ DE MARGINACIÓ en què viu molta de
gent, cada cop més
nombrosa.
I mplica, entre
d'altres aspectes, que, a l'hora d'asseure't a la taula a menjar,
lluny de
tenir la sensació que se't dóna qualque cosa de franc,
tens la consciència que t'ho
has guanyat amb la suor del teu
front... a escala reduïda, si vols, però que, en certa
manera,
també és fruit de la feina que has fet durant el dia.
C ada
racó de la finca de la Casa Llarga manté ben marcades les petjades
deixades
per la presència i l'activitat que hi despleguen, des de
fa un bon grapat d'anys,
desenes de marginats que hi troben una
acollida molt bona, com si fos ca seva.
E n
entrar-hi, tot d'una s'hi detecta la gran feina desplegada, als
jardins, a les naus, a
la casa, als camins: roba i vestits i
d'altres materials posats a la venda, obres
artístiques, mobles...
on han posat les mans enginyoses tots aquells homes que,
altrament,
podrien considerar-se inútils, inservibles...
N ova
manera d'atansar-se a la marginació: tractant directament amb la
feina feta
pel marginat.
C au
ben a prop Can Gazà, un indret molt més adient per a viure-hi...
I nstitucions
públiques, establertes amb la finalitat de procurar el benestar de
la
ciutadania , cal que hi parin molta més atenció i que s'hi
impliquin de bon de veres,
per tal que la xarxa pública d'atenció
a la marginació ho tengui ben present:
A prop
d'allà on viu, s'ha posat a treballar una gent que ha trobat feina,
la que se li
exigeix cada dia -unes tres hores diàries- per fer-se
mereixedora d'una altra casta
d'atenció molt més profundament
solidària.
A D É U A
L A B E N E F I C È N C I A !
M'alegra, m'agrada i
m'impressiona ben molt que en Jaume Santandreu, encadenat a la Casa
Llarga, en defensa de la dignitat de la gent més marginada de
Mallorca, ens convidi a dir ADÉU A LA BENEFICÈNCIA...
http://socrodamon.blogspot.com/2015/02/per-la-dignitat-de-la-gent-mes-marginada.html
16-02-2015
Amic Cil: Ara és sa
primera notícia que tenc de aquest fet i t’ho agraesc. Me qued
sense sebre què dir; per de pronte ho admir i ho aplaudesc; poca
cosa més sé dir de moment perquè devora en Jaume i més ara que
estic retirat a un racó del món, me sent molt petit, sen se
coratge per ser tan radical. El seu modo de entendre el servei i la
convivència amb els exclosos el consider correcte, tal com tenen
dret a ser tractats, estimats i acompanyats.Si fos a Mallorca
segurament hauria anat a estar una estona amb ell. Una abraçada.
(TML)
Els teus comentaris m'han
agradat molt. Els he entès. Moltes coses han de canviar. I entenc a
en Jaume, però el canvi qe ell demana és social, polític... I
haurà d'escriure molt si ho vol transmetre.
Una abraçada. (BRG)
Cil, he llegit la
informació que m´has enviat referent a Jaume Santandreu. Gracies
per la informació. Duc un temps que no estic gaire fi i sols reb la
informacio de la prempsa. una abraçasa. (MMP)
Pel que he vist i com que
hi ha eleccions ,la Salom ha dit que ho solucionaran en uns
dies...Mente ho arreglin bé... perdonarem la foto....daños
colaterales.... (OMJ)
Amic Cil: M'han vengut de
meravella aquestes impressions sorgides arran de la visita que féreu
a Jaume Santandreu, argollat a la Casa Llarga per la dignitat de les
persones marginades. Tampoc comprenia com es podia encadenar en
protesta per l'acabament d'un contracte de cessió gratuïta de la
Casa voluntàriament acceptat i signat. Ara veig, segons es desprèn
de les teves impressions, que en Jaume aprofita el fet de no voler
prorrogar el contracte per part de les propietàries per reivindicar
públicament i de manera cridanera el dret dels marginats a una
dignitat que va més enllà d'atendre i satisfer llurs necessitats
físiques, un plus que ja havia aconseguit donant un treball als
marginats a la finca de sa Casa Llarga, amb la qual cosa superava el
concepte de pura beneficència per el de consciencia clara i digna de
guanyar-se allò que reben de forma gratuïta. Gràcies per haver-me
aclarit el que tenia dubtós i embullat. Salut i una abraçada, (CMD)
Bueno Cecil: Ya he puesto
mi comentario. No estaba enterado del asunto. Si puedo subirlo a mi
Web.me lo comunicar a vuelta de e-mail a ser posible. Un abrazo,
(JHJ)
Sens dubte que la lluita
en favor de la gent marginada és digne de tot elogi. Em segueix
quedant el dubte, però, de si és contra els propietaris de la casa
-que l'han deixada al llarg de sis anys- que s'han de dirigir les
fletxes. (PSM)
Idò jo, Cil, no vaig
llegir premsa així. Crec que l’avís no es va fer una setmana
abans... etc. Crec que comences un tema, i passes a l’altre (ben
expressat certament) en defensa del “qüestionat”, però el paper
de les senyores Feliu queda tant o més borrós que abans, si és que
hi estava.
Ja de bon principi, jo
vaig entendre que la protesta d’En Jaume, no era contra les
senyores, sinó, amb motiu de que s’en haurien d’anar, fer una
crida forta davant la societat i autoritats responsables.
Crec, per altra part que
aquestes senyores, –si han actuat legalment- [jo no dubt de que
tenen un bon advocat que no les induïrà a error (enviar un burofax
no és ilegal ni cap despreci), sinó que és la manera correcte de
fer-se aquesta casta de comunicacions finals, quan ja s’ha
comunicat en el plaç legal abans per camins directes; crec que es va
fer així. No m’imagin aquestes senyores fent de beneites...
De totes maneres –sempre
que sia dins el temps legal-, aquestes persones poden enviar un
burofax o un carro o lo que les paresqui bé. Si un no sab quín
significat legal té un burofax, no ho ha de comentar, o s’en ha
de informar. No fa molt jo n’he hagut d’usar de burofaxos, (1)
burofax (simple) (2)burofax-certificat,
(3)burofax-certifica-amb-avis-de-rebut, ò
(4)burofax-certificat-amb-avís-de-rebut i certificació-de-contigut-.
És una cosa a la que qualsevol persona hi té dret a fer-ho de la
manera que necessiti.
No és bò mai mesclar
coses en defensa d’una idea (la d’en Jaume), [jo també la defens
i el vull respatlar], però no s’ha de fer víctimes a unes
persones que pinten una altra història.
Jo esperava que el teu
escrit hi aportaria un poc de llum, però simplement diu lo mateix de
dalt a baix.
Supòs que no t’enfadaràs
per la meva crítica; tú la demanes. Me sum al comentari de PSM...
(OTN)
NO entenc per que no he
pogut obrir l´enllaç (AFG)
18-02-2015
Benvolgut Cecili Buele,
Benvolgut Cecili Buele,
Gràcies per enviar-me
les teves impresions de la visista al bon amic Jaume
Santandreu,històric lluitador manacorí en favor de la dignitat de
les persones marginades. El seu testimoni és admirable i ens serveix
per prendre consciència de la greu problemàtica .Els teus arguments
em semblen molt adients per recolzar l'actitud personal i valenta del
defensor drets humans. Llàstima que les institucions ( Govern ,
Ajuntament, Consell )no donin resposta immediata per solucionar
aquest problema social. Per desgràcia patim un desgavell polític
que basta llegir la premsa per veure els objectius de certs polítics
en el darrers temps. Una societat que no atèn bé totes les persones
marginades, possiblement és per falta de desenvolupament racional
del " homo sapiens, sapiens"
Una abraçada d'un amic
teu, ja històric. (MBJ)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada