Comentaris a encadenament de Jaume Santandreu, per la dignitat de la gent més marginada

A mb la visita que uns quants amics hem girat aquest capvespre a la Casa Llarga, on 

    el bon amic i company de lluites socials i polítiques, el manacorí Jaume 

    Santandreu, s'ha volgut encadenar en defensa d'un tractament millor per a la gent 

   més marginada de Mallorca, m'han quedat bastant més aclarits certs aspectes que 

   jo tenia una mica embullats. 

D ies enrere, m'havia quedat molt sorprès davant la notícia publicada als mitjans de 

    comunicació, on apareixia en Jaume queixant-se molt durament del comportament

    de les senyores de la Casa Llarga, membres de la família Feliu Fernández. Aquestes

    l'haurien comminat a abandonar la casa aquesta mateixa setmana, i en Jaume s'hi

    havia enrabiat tant que semblava que tragués foc pels queixals contra les cinc

    dones...!

E m deia a mi mateix que aitals queixes per part d'en Jaume no devien ser gens ni

    mica adients. Es tractava, enmig de tot, d'una família tan esplèndida que, durant

    molts anys seguits, havia posat a les mans d'en Jaume tota la finca, perquè s'hi

    pogués acollir gent marginada.

U na decisió tan generosa com aquesta, lluny de poder ser considerada

    menyspreable, per a mi, em semblava molt lloable i ben digna no solament de ser

    reconeguda sinó fins i tot agraïda.

A mb la conversa que hem mantengut durant una estona llarga amb en Jaume

    Santandreu, encadenat a la Casa Llarga, -argollat, per pròpia voluntat, com a

    esclau voluntàriament lligat als rems d'aquesta nau que transporta la gent més

    marginada de Mallorca-, he arribat a comprendre que, amb això que s'ha posat a

    fer aquests dies, no pretén cap altra cosa que posar per damunt tot LA DEFENSA

    AFERRISSADA DE LA DIGNITAT DE LES PERSONES MARGINADES.

L a dignitat del marginat, per a en Jaume, no rau a tenir què menjar, on dormir, de

    què vestir... D'això, se'n pot dir beneficència.

A questa casta de comportament benèfic potser devia caure bé temps enrere a certs

    àmbits...

B é està, fins i tot, que se n'aconsegueixi també avui dia...

E l fet és que en Jaume Santandreu vol anar molt més lluny, molt més enllà d'on han

    portat les moltes i grans passes que s'han anat fent, gràcies a tantíssimes lluites

    cíviques perllongades durant dècades en aquesta terra nostra.

N o es tracta, creu i diu ell, de conformar-s'hi, ni de considerar que ja s'ha fet tot

    quant calia. Ni molt manco.

E n ple segle XXI, segons el parer i l'opinió del més que septuagenari lluitador

    manacorí, calen formes noves d'atansar-se a la gent més marginada i de

    compartir-hi l'existència.

F ou aquesta la intenció inicial, i és aquesta la finalitat que perdura a la Casa Llarga:

    DIGNIFICAR LA SITUACIÓ DE MARGINACIÓ en què viu molta de gent, cada cop més

    nombrosa.

I mplica, entre d'altres aspectes, que, a l'hora d'asseure't a la taula a menjar, lluny de

    tenir la sensació que se't dóna qualque cosa de franc, tens la consciència que t'ho

    has guanyat amb la suor del teu front... a escala reduïda, si vols, però que, en certa

    manera, també és fruit de la feina que has fet durant el dia.

C ada racó de la finca de la Casa Llarga manté ben marcades les petjades deixades

    per la presència i l'activitat que hi despleguen, des de fa un bon grapat d'anys,

    desenes de marginats que hi troben una acollida molt bona, com si fos ca seva.

E n entrar-hi, tot d'una s'hi detecta la gran feina desplegada, als jardins, a les naus, a

    la casa, als camins: roba i vestits i d'altres materials posats a la venda, obres

    artístiques, mobles... on han posat les mans enginyoses tots aquells homes que,

    altrament, podrien considerar-se inútils, inservibles...

N ova manera d'atansar-se a la marginació: tractant directament amb la feina feta

    pel marginat.

C au ben a prop Can Gazà, un indret molt més adient per a viure-hi...

I nstitucions públiques, establertes amb la finalitat de procurar el benestar de la

    ciutadania , cal que hi parin molta més atenció i que s'hi impliquin de bon de veres,

    per tal que la xarxa pública d'atenció a la marginació ho tengui ben present:

A prop d'allà on viu, s'ha posat a treballar una gent que ha trobat feina, la que se li

    exigeix cada dia -unes tres hores diàries- per fer-se mereixedora d'una altra casta

    d'atenció molt més profundament solidària.

A    D    É    U        A       L    A       B    E    N    E    F    I    C    È    N    C    I    A   !

http://socrodamon.blogspot.com/2015/02/per-la-dignitat-de-la-gent-mes-marginada.html

M'alegra, m'agrada i m'impressiona ben molt que en Jaume Santandreu, encadenat a la Casa Llarga, en defensa de la dignitat de la gent més marginada de Mallorca, ens convidi a dir ADÉU A LA BENEFICÈNCIA... http://socrodamon.blogspot.com/2015/02/per-la-dignitat-de-la-gent-mes-marginada.html

16-02-2015

Amic Cil: Ara és sa primera notícia que tenc de aquest fet i t’ho agraesc. Me qued sense sebre què dir; per de pronte ho admir i ho aplaudesc; poca cosa més sé dir de moment perquè devora en Jaume i més ara que estic retirat a un racó del món, me sent molt petit, sen se coratge per ser tan radical. El seu modo de entendre el servei i la convivència amb els exclosos el consider correcte, tal com tenen dret a ser tractats, estimats i acompanyats.Si fos a Mallorca segurament hauria anat a estar una estona amb ell. Una abraçada. (TML)

Els teus comentaris m'han agradat molt. Els he entès. Moltes coses han de canviar. I entenc a en Jaume, però el canvi qe ell demana és social, polític... I haurà d'escriure molt si ho vol transmetre. Una abraçada. (BRG)

Cil, he llegit la informació que m´has enviat referent a Jaume Santandreu. Gracies per la informació. Duc un temps que no estic gaire fi i sols reb la informacio de la prempsa. una abraçasa. (MMP)

Pel que he vist i com que hi ha eleccions ,la Salom ha dit que ho solucionaran en uns dies...Mente ho arreglin bé... perdonarem la foto....daños colaterales.... (OMJ)

Amic Cil: M'han vengut de meravella aquestes impressions sorgides arran de la visita que féreu a Jaume Santandreu, argollat a la Casa Llarga per la dignitat de les persones marginades. Tampoc comprenia com es podia encadenar en protesta per l'acabament d'un contracte de cessió gratuïta de la Casa voluntàriament acceptat i signat. Ara veig, segons es desprèn de les teves impressions, que en Jaume aprofita el fet de no voler prorrogar el contracte per part de les propietàries per reivindicar públicament i de manera cridanera el dret dels marginats a una dignitat que va més enllà d'atendre i satisfer llurs necessitats físiques, un plus que ja havia aconseguit donant un treball als marginats a la finca de sa Casa Llarga, amb la qual cosa superava el concepte de pura beneficència per el de consciencia clara i digna de guanyar-se allò que reben de forma gratuïta. Gràcies per haver-me aclarit el que tenia dubtós i embullat. Salut i una abraçada, (CMD)

Bueno Cecil: Ya he puesto mi comentario. No estaba enterado del asunto. Si puedo subirlo a mi Web.me lo comunicar a vuelta de e-mail a ser posible. Un abrazo, (JHJ)

Sens dubte que la lluita en favor de la gent marginada és digne de tot elogi. Em segueix quedant el dubte, però, de si és contra els propietaris de la casa -que l'han deixada al llarg de sis anys- que s'han de dirigir les fletxes. (PSM)

Idò jo, Cil, no vaig llegir premsa així. Crec que l’avís no es va fer una setmana abans... etc. Crec que comences un tema, i passes a l’altre (ben expressat certament) en defensa del “qüestionat”, però el paper de les senyores Feliu queda tant o més borrós que abans, si és que hi estava.

Ja de bon principi, jo vaig entendre que la protesta d’En Jaume, no era contra les senyores, sinó, amb motiu de que s’en haurien d’anar, fer una crida forta davant la societat i autoritats responsables.

Crec, per altra part que aquestes senyores, –si han actuat legalment- [jo no dubt de que tenen un bon advocat que no les induïrà a error (enviar un burofax no és ilegal ni cap despreci), sinó que és la manera correcte de fer-se aquesta casta de comunicacions finals, quan ja s’ha comunicat en el plaç legal abans per camins directes; crec que es va fer així. No m’imagin aquestes senyores fent de beneites...

De totes maneres –sempre que sia dins el temps legal-, aquestes persones poden enviar un burofax o un carro o lo que les paresqui bé. Si un no sab quín significat legal té un burofax, no ho ha de comentar, o s’en ha de informar. No fa molt jo n’he hagut d’usar de burofaxos, (1) burofax (simple) (2)burofax-certificat, (3)burofax-certifica-amb-avis-de-rebut, ò (4)burofax-certificat-amb-avís-de-rebut i certificació-de-contigut-. És una cosa a la que qualsevol persona hi té dret a fer-ho de la manera que necessiti.

No és bò mai mesclar coses en defensa d’una idea (la d’en Jaume), [jo també la defens i el vull respatlar], però no s’ha de fer víctimes a unes persones que pinten una altra història.

Jo esperava que el teu escrit hi aportaria un poc de llum, però simplement diu lo mateix de dalt a baix.

Supòs que no t’enfadaràs per la meva crítica; tú la demanes. Me sum al comentari de PSM... (OTN)

NO entenc per que no he pogut obrir l´enllaç (AFG)

18-02-2015
Benvolgut Cecili Buele,

Gràcies per enviar-me les teves impresions de la visista al bon amic Jaume Santandreu,històric lluitador manacorí en favor de la dignitat de les persones marginades. El seu testimoni és admirable i ens serveix per prendre consciència de la greu problemàtica .Els teus arguments em semblen molt adients per recolzar l'actitud personal i valenta del defensor drets humans. Llàstima que les institucions ( Govern , Ajuntament, Consell )no donin resposta immediata per solucionar aquest problema social. Per desgràcia patim un desgavell polític que basta llegir la premsa per veure els objectius de certs polítics en el darrers temps. Una societat que no atèn bé totes les persones marginades, possiblement és per falta de desenvolupament racional del " homo sapiens, sapiens"

Una abraçada d'un amic teu, ja històric. (MBJ)