Passa al contingut principal

Modèlics i Modelicons, número de la revista sobre secularitzacions a Mallorca

El núm. 42 de la revista Modèlics i Modelicons que m'acaba d'arribar, em duu a interrompre la lectura de tres llibres que, en aquests moments, són al meu punt de mira, com manifest al meu mur de Facebook

«M'estic dedicant a llegir tres llibres summament interessants: un, publicat en català; l'altre, en castellà; i el tercer, un llibre traduït del català al castellà... A finals de mes, ja veurem què n'he extret de tots tres: «Ejido Colectivo Batopilas, su historia», del bon amic manacorí Juan Riera Fullana, publicat a Mèxic; «Operación Tiara», llibre del bon amic manacorí Jaume Santandreu traduït per Francisco Suárez; i «La inauguració», del bon amic artanenc Sebastià Mesquida

Com s'indica a l'editorial, aquest exemplar gira en gran part entorn del «fenomen de les popularment anomenades 'secularitzacions'... un fenomen molt determinant i significatiu dins la nostra Església del segle XX».

Per començar, apareix el bon amic canonge, Llorenç Tous, qui, de manera tan incisiva com característica seva, exposa una quinzena de punts sobre «Els amics secularitzats».

Segueixen les «Confidències i reflexions d'un capellà «ex-combatent», secularitzat per causa del celibat, per la 'desobediència canònica' d'estar casat», que ha fet la seva vida al Brasil des de fa dècades: en Saturnino Pesquero Ramón. A pocs mesos de ser vuitantí, manté la seva convicció personal de la necessitat pastoral d'una Església on l'exigència del celibat per a l'exercici ministerial sigui tan sols opcional i no una condició «sine qua non». La labor ministerial a la vinya o Regne de Déu és només canònica i no evangèlica. L'explicació del manteniment de la llei del celibat ve per la circumstància que la Reforma luterana vol abolir la necessitat del seu manteniment (Trento).

A la pàgina 11, s'extreu «Dels nostres arxius» i es reprodueix fidelment la còpia, íntegrament en llatí, del formulari d'una de les respostes que emet la Congregació vaticana per la Doctrina de la Fe, l'any 1987, durant el papat de Joan Pau II, a una petició de dispensa del celibat sacerdotal.

A l'apartat «El nostre convidat», apareix n'Antoni Bennasar que fa una entrevista a n'Andreu Obrador amb una quinzena de preguntes relacionades amb la seva condició de seminarista, músic, agent pastoral, secretari del bisbe, capellà obrer, secularitzat, labors posteriors, anul·lació matrimonial, etc.

En vint-i-quatre pàgines, que conclouen amb una llista de «Secularitzacions del clergat diocesà de Mallorca» feta per Antoni Fullana Moragues, s'hi reprodueix la taula rodona sobre el tema de les secularitzacions a Mallorca, feta el 8 de juny de 2016 a la residència sacerdotal de Sant Bernat, enregistrada i transcrita per Jaume Gual, en la qual participen en Rafel Servera Blanes -que aporta unes reflexions prèvies introductòries-;  Toni Pol Marcús, Carmel Bonnín i Cortès, Cecili Buele Ramis, Miquel Monroig Mestre, Josep Garau Trias, Jaume Sancho, Domingo Mateu.

En Jaume Sancho Gili publica un escrit de quatre pàgines que porta per títol «Crisi i vocació sacerdotal. Causes confuses i aclariments necessaris», on reflexiona sobre el celibat obligatori i la vocació sacerdotal. Considera significatiu que, molts secularitzats, del que dimitien realment era de la dimensió religiosa o clerical, però no de la seva dimensió cristiana: molts d'ells es lliuraven després amb intensitat a tasques humanitàries, altruistes i socials.

«Secularitzats i secularitzacions. Contestació a l'enquesta dels que crec bons amics» és el títol de l'escrit que hi publica en Pere Barceló en sis pàgines de la revista.

En Guillem Ramis i Moneny, en quatre pàgines, participa en la proposta de recollir testimonis sobre el fet de les secularitzacions, és a dir, 'fugida massiva de capellans', a la diòcesi de Mallorca a partir dels anys seixanta, amb un escrit que titula «Agraïment a la vida».

«Les secularitzacions. Vistes dels del Seminari Menor» és l'escrit que hi aporta Antoni Riutort Fullana, actualment rector de les parròquies de Montuïri, Algaida i Pina, i arxipreste del Pla de Mallorca.

En Jaume Gual i Mora escriu sobre la «Trobada de condeixebles a Monti-Sion de Porreres».

N'Antoni Bennasar publica «Entrevista a l'amic Mateu Buades».

En Domingo Mateu «Entrevista a Miquel Julià Prohens» en un escrit extens d'una dotzena de pàgines.

En Sebastià Salom Mas «Entrevista a la mare d'en Tomeu Tauler, en el seu centenari, n'Antònia Valens Roig».

«Records hivernencs. Castanyes. Seminari Major. Hivern de 1960», un escrit d'en Domingo Mateu Conti.

Pere Fiol i Tornila Joan Parets i Serra escriuen i publiquen article sobre «Cloenda Any Ramon Llull. Ramon Llull en els Certàmens del Seminari».

«Notícies diocesanes». El nomenament de Mons. Xavier Salinas com a bisbe auxiliar de València i el de Mons. Sebastià Taltavull com a administrador apostòlic de Mallorca.

«Cinquena Diada cultural Amics del Seminari», a Miramar, Valldemossa.

Antoni Pol Marcús escriu article sobre «El darrer llibre de Vicenç Jasso. 'Com vaig viure el nacionalcatolicisme a l'escola pública i al seminari (1939-75)».

«Cavil·lades d'un desenfeinat. Un dia distint». És el darrer escrit d'aquest número 42 de la revista Modèlics i Modelicons, que signa en Jaume Sancho.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent  en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle p...

Al bon amic-germà Agustí Serra i Soler, de tot cor

Més que un bon amic, n' Agustí Serra és per a mi com un «pare espiritual» alhora que un "germà de l'ànima" que, al llarg de la meva existència damunt d’aquest món, m’ha transmès vida i ganes de viure. Amb el seu tarannà sempre tan positiu, la seva rialla fresca, la seva paraula agomboladora, la seva crítica encertada, els seus elogis, la seva intel·ligència sublim, el seu amor incommensurable a la seva família, el seu exemple de «capellà casat» (sempre bon capellà i sempre ben casat!) Sé ben cert que el notaré a faltar, d’ara endavant... Si és que, des d’allà on és suara mateix, des d'aquesta dimensió desconeguda que anomenam Cel, no me’n fa arribar cap, de mot, o de gest, que em resulti inconfusible... Agustí Serra i Soler , gaudint d'una maduresa plena Tot d’una que la seva filla Magdalena , sempre tan sol·lícita amb mi, em comunica la mort de son pare, em vénen al cap tantes i tantes imatges, tantes i tantes paraules, tantes i tantes situacions viscudes i ...

Devolució d'IRPF per cotitzacions a la «Mutual del Clero»

En bon dia de la festa de Sant Joan, que aquest any de 2024 celebr al Perú, realitzant-hi «el viatge de la meva vida» abans de complir els 80 anys, en plena selva amazònica nord-peruana, quan em trob a la ciutat de Moyobamba (que també té les festes patronals dedicades a Sant Joan!), se m’acut de penjar aquestes dades en aquest blog meu. Pens que poden interessar, sobretot, a molts companys d’estudis eclesiàstics mallorquins que, entre els anys 1967 i 1978, cotitzaren a la «Mutual del Clero» (tant si en tenen dades comprovants, com sinó!) Tot i la distància geogràfica que ens separa dels companys mallorquins que viuen a La Roqueta, gràcies a les tecnologies més avançades en l’àmbit de la intercomunicació social, mir de continuar informant col·legues sobre les gestions que, d’ara endavant, poden tramitar davant l’Administració d’Hisenda pel fet d’haver cotitzat, ni que sigui només durant alguns anys, per la Mutual del Clero Español   dècades enrere... En adonar-me que el termini d...