Quatre ratlles d'Andreu Obrador, sobre la jornada a Sant Joan d'Amics del Seminari

JO, no vaig poder assistir a la Jornada del dia 4 de Maig a Sant Joan

Però, si que he pogut gaudir de la trobada, gracies als vídeos que el Cil Buele va anar penjant a la Xarxa. Alguns, no una, ni dues vegades sinó més.

Tenia previst, de temps enrere, assistir, però per raons de família no va poder esser.

Desprès d'haver-me empepat de tot, no puc més d'aplacar-vos la meva satisfacció i goig. Aquestes trobades remouen molts records, uns més conscients que altres més inconscients. És tot una barratge de vivències d’infància, adolescència i joventut que es posen sobre la taula, i això considero que és molt terapèutic.

Però, això no treu, que precisament perquè m'arriba molt endins, vol dir que m’ho estimo, me fa pensar amb com podríem millorar les futures trobades que es planifiquin, a fi i efecte que encara m'arribin més endins.

Un cop més, agrair a tots els organitzadors (Amics del Seminari, Modelics i Modelicons, Escola Cantorum, Sabal i altres) la dedicació, l’esforç, per arribar al nivell que heu aconseguit. 

De tan en tant, vivint a BCN, me trop amb qualcú que diu, però bono tu que ets mallorquí o català? La jornada de Sant  Joan me desperta tota aquella part de dins meu de Mallorquí, que en l’entorn de dia a dia, no té oportunitat d'aflorar, i, de veritat, cada dia vaig descobrint més coses que ens agermanen i que podem compartir conjuntament.

Com deia, desprès de veure els vídeos, m’han passat pel cap una sèrie de reflexions i/o suggerències gràcies a la bona feina que heu fet. No ha estat en va tot el vostre esforç, per mi ha estat molt enriquidor i satisfactori.

Per això no puc més que deixar-vos aquestes quatre ratlles amb tot l’agraïment del món.

Primer de tot, he descobert perquè el meu coneixement del P. Ginard era tan pobre. Al seminari, que jo recordi, mai ningú ens havia parlat d’aquest personatge, he entès perquè... a partir d’ara estic cercant alguns dels llibres que el Joan Miralles va comentar a la seva conferència, i que no me resulta gent fàcil trobar-los.

Si me permeteu us faig uns comentaris. Primer, als tres espais on es va desenvolupar la jornada i en segon lloc pensaments i/o reflexions que se m’han acudit de tot plegat.

*** He comptat, en números grossos, un centenar de persones que van assistir a la Jornada., es eixís... (20 de Escola Cantorum, 14 concelebrants 70 assistents). Quants s’han excusat? Quants podríem calcular que som?

PRIMER

a) ESGLÉSIA: Celebració Litúrgica

Repic de campanes

Molts concelebrants i bisbe

Massa espai entre l’altar i els bancs de la gent. Per què?

Als càntics molt encertats i ben interpretats (Coral, solistes i poble)

Llistat de companys que ja no hi són (son d’aquest any o de tots als anys?)

Homilia, massa Bisbe...

Dos moments d’aplaudiments: Poema de Pere Orpi i Virgen Assumpta

Comentaris P. Ginard

La pau, comunió, silenci.

***Tot una “experiència religiosa” (Amics, Jesús, a terra, la llengua, als difunts, pregària, estimar...) En cap moment hi ha hagut una reflexió i/o anàlisis sobre els ciutadans de Mallorca (crisi, economia, justícia, educació, compromís, futur...) Tot en un aire molt “nife”, o que bé... preciós, “que macos que som...” , ningú ha sortit de botador. Com si fos dins una campana de vidre.

b) CASAL DE GENT GRAN: Conferències.

Ressaltar les paraules del P. Ginard que va llegir el J. Miralles, que varen provocar un fort aplaudiment dels assistents. "A un que el maltracten que té d’estrany que se vulgui separar... volen una Espanya a força de garrot, estima-la i no voldrà fugir...” “Matar sa llengua es matar l’ànima de sa nostra terra” “que Déu faci triomfar la bona causa”, “Aquests patriotes de la darrera fornada serà que tenen el cor petit...”

c) DINAR: Escola Cantorum (Musica popular mallorquina) 

Molt encertades les cançons. Es per anar escoltant de tant en tant, perquè moltes ja no les sentim per enlloc.

SEGON

Reflexions finals

Característiques de la nostra població: 90% majors de 65 anys. Homes. Professions diverses, bàsicament educació i funcionariat, nascut a pobles però viuen molts a Palma casats, vidus, tenen fills i néts.

Realment que “uneix” aquest col·lectiu? Es lo mateix que antics alumnes d’una escola? O haver fet junts la mili? Formar part d’un club esportiu, soc del Barça? No soc capaç d'esbrinar quin és el tret clau que defineix aquesta població diferent dels altres grups.

Sí que és cert que també hi ha un grup que ha tingut la mateixa experiència i que no en vol sentir parlar.

És curiós que les dones ni als fills s’hagin integrat amb aquest col·lectiu.

Històricament, és un fenomen que no s’havia donat mai, més bé estava mal vist que haguessin deixat la vocació, s’amagava. És evident que hi ha un canvi de paradigma.

Per què ara pren força aquest grup? Més temps, necessitat de compartir reafirmar vivències tingudes,

Qui entomarà el repertori del cançoner popular?

Ja per acabar:

“Si escampem per dins Mallorca

Llavors de festa i de pau,

Els amics del Seminari 

Tindran vida per molts anys”

Pere Orpi

M'agradaria que en algun lloc també es reconegués aquells que tenen un reconeixement social i que no han estat presents a la Jornada: Tomeu Català, Miquel Aleñar, Jaume Santandreu, Gaspar Aguiló, etc...

Que mantengui i promogui el punt i) dels estatuts de Amics del Seminari: Mantenir relació i col·laboració amb altres societats i agrupacions semblants de pertot arreu

Maig 2019