Salta al contingut principal

Al bon amic solleric Josep Arbona Alcover

M’arriba la notícia de la mort del bon amic solleric Pep Arbona Alcover, en bon matí de divendres 6 de novembre de 2020. Me la comunica un altre bon amic comú i condeixeble seu, el concarrí Jaume Obrador Soler. Li ho agraesc, tot desitjant que descansi en pau el bon amic solleric.

Seixanta-cinc anys enrere, començam a compartir estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca. Durant onze dels tretze anys seguits que m’hi pas en règim d’internat estricte. Ells, qui em duen dos cursos per davant, s’ordenen capellans l’any 1966. Jo l’any 1968.

Compartim tots tres, també, la condició de secularitzats. Capellans que no podem continuar exercint-ne la tasca, a causa d’una norma canònica que ens prohibeix d’estimar una dona i contraure-hi matrimoni... 

Des d’àmbits distints, continuam compartint l’afany de contribuir a millorar aquest món nostre, aportant-hi dosis d’humanitat, de reflexió analítica i d’una perspectiva transcendent que ens engresca a construir-lo amb criteris de germanor profunda, mitjançant la lluita cívica tan asserenada i assenyada com ferma i decidida... sobretot darrerament, en fer part d'un col·lectiu tan nombrós com són els Jubilats per Mallorca...

Em sorprèn moltíssim la notícia. Precisament ahir mateix veig al mur de facebook de la seva dona, la bona amiga menorquina Sili Arguimbau, una imatge de tots dos amb el text: «Avui estrén cotxe elèctric» 

La vida i la mort són així de sorprenents per als humans!
Ens arriba, quan volen mare i pare...
Ens sorprèn, quan Déu, que és pare i mare, vol...
Cadascú de nosaltres hi té ben poc a dir-hi...

M’adheresc de tot cor a les mostres de condol i de suport a tots els membres de la seva família. A l’espera de saber si podrà haver-hi vetla i funeral, en un temps com el que corre de pronunciada pandèmia universal...

Que en pau descansi, el bon amic solleric Pep Arbona Alcover.

NOTES REBUDES:
1 "Avui divendres, al tanatori de Son Valentí, de les cinc a les vuit i mitja. Despedirem en Pep Arbona"

2 Per iniciativa de Maria Sastre Sacares, esposa d'en Jaume Obrador Soler, hem comptat amb un Llibre de Visites, on cadascú hi  ha pogut deixar escrit el que volia

3 Abans de finalitzar la vetla, als jardins del cementeri, fent rotllada en torn de na Sili Arguimbau, l'esposa d'en Pep Arbona, hem entonat i cantat "La vall del riu vermell" i "La Balanguera"

4 No li fan funeral. Que descansi en pau!


Comentaris

  1. Gràcies Cil per les teves paraules i el teu escrit

    ResponElimina
  2. El poc que podia fer jo, Sili estimada, l'any de la pandèmia, amb motiu de la partida d'un bon company d'estudis eclesiàstics, solleric, capellà casat, amic entranyable d'un altre company concarrí que també ja se n'ha anat d'aquí on som. Que descansin en pau tots quants ens han precedit en l'arribada a la dimensió desconeguda que anomenam el Cel

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...