Passa al contingut principal

A l’amic llubiner Jaume Serra Pons


La darrera vegada que vaig veure el bon amic llubiner Jaume Serra Pons fou a la Residència de sant Pere i sant Bernat, a Ciutat. Allà mateix on em feia  present els capvespres per enllestir, amb mossèn Llorenç Tous, l’edició del llibre «Biblista i amic dels pobres» de Lleonard Muntaner.

Un bon dia jo tenia ganes de passar a saludar-hi mossèn Bartomeu Vaquer, que també hi residia. Volia enregistrar-li unes imatges i paraules amb motiu del 50è aniversari de la creació de l’Escola Parroquial Mixta «Nuestra Señora del Rosario», perquè poguessin ser vistes i escoltades al PJ San Martín de Piura, al Perú.  Era el mes d’octubre de 2017. Gairebé  mig any abans que morís i li fessin el funeral a la seu catedral de Mallorca, essent-ne canonge emèrit. 

En pujar al pis de dalt amb l’ascensor i obrir-ne la porta, em vaig topar amb en Jaume Pons. Jo desconeixia que hi residís. Ens saludàrem breument. Pocs moments després, vaig assabentar-me que ell també havia estat treballant amb en Tomeu Vaquer. A la mateixa parròquia «Nuestra Señora del Rosario», al PJ San Martín de Piura (1966-1969), que jo.

En Jaume, a més d’amic, és també un dels meus antecessors, doncs, en la tasca pastoral que hi duguérem a terme un bon grapat de capellans diocesans mallorquins i religioses Germanes de la Caritat.

Efectivament, amb posterioritat he sabut que el meu bon amic manacorí Joan Riera Fullana l'hi va conèixer i hi va conviure durant uns mesos, al barri de Sant Martí. En Jaume Serra, que havia treballat un temps a la serra peruana, davallà a la costa per motius de salut i havia quedat encarregat de la parròquia Nuestra Señora del Rosario, a Piura, quan mossèn Bartomeu Vaquer, el fundador, se'n tornà cap a Mallorca. 

Va ser en Jaume Serra qui sortí a rebre, al peu de l'autobús, els dos companys mallorquins que hi anaven a treballar, Miquel Bestard Cantó i Joan Riera Fullana. Els dugué fins a la parròquia i els va iniciar en el coneixement de la ciutat de Piura i de la gent que hi vivia.

Que descansi en pau, qui abans d’anar al Perú va ser vicari parroquial de sa Pobla (1964-66), i amb posterioritat de Verge de Lluc, a Ciutat (1969-75), rector de Binissalem (1975-86), rector de Llucmajor i s’Estanyol (1986-2001), Coll d’en Rebassa i El Molinar (2001-04), fins que li arribà la jubilació i es retirà a la residència sacerdotal on vaig tenir l’oportunitat de veure’l per darrera vegada... seixanta-dos anys després de la primera al Seminari diocesà de Mallorca, a Son Gibert.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall